Maria Branyas és persona més vella de Catalunya, té 113 anys, viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot i acaba de superar la Covid-19. El coronavirus que ha acabat amb la vida d'alguns companys de geriàtric, no ha pogut amb la que, l'associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat, és també la dona més gran d'Espanya. A principis de març, amb motiu del seu aniversari, Montse Valdayo, la directora de la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, explicava que "per la Maria, sembla que no passin els anys" i que l'únic que li preocupava eren alguns problemes auditius i de visió. Pocs dies després la pandèmia afectaria de ple la residència olotina, on van morir diverses persones.
Segons han confirmat fonts de la família i de la Residència Santa Maria del Tura, només ha tingut símptomes “lleus” i ha passat la malaltia i tota la crisi sanitària confinada a la seva habitació. El centre, que va confirmar l’1 d’abril de 17 defuncions de residents amb el virus, només ha deixat entrar una treballadora a l’habitació de Branyas durant la crisi.
La seva filla, Rosa Maria, explica que fa unes tres setmanes la seva mare “no es trobava massa bé” i, mitjançant una prova PCR, van saber que havia donat positiu per covid-19. Després de dies “d’incertesa” i de “patiment”, però, la família respira alleugerida perquè l’àvia de 113 anys ja es troba bé.
Tot i que no l’han pogut anar a veure des de l’inici de l’epidèmia, la Rosa Maria valora molt positivament el tracte de la residència i destaca que han pogut parlar amb ella per telèfon “cada dia”. Ara, Maria Branyas està “tranquil·la i optimista” i, segons la seva filla, “no hi dona importància” al fet de fer anys, que recentment li ha comportat atenció mediàtica. Segons ella, no hi ha més secret per la seva longevitat que “tenint salut” al llarg de la vida.
En una entrevista l'agost passat, Branyas, que va néixer a San Francisco l'any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va explicar que un dels seus primers records és la tornada de la seva família a Barcelona des dels Estats Units en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. “Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Azores”, va recordar Branyas. L’últim soldat d’aquesta contesa va morir fa gairebé deu anys, però Branyas encara la tenia la guerra a la memòria: “Jo ja tenia una mica coneixement”.
El dia del seu 113è aniversari, la directora de la Residència Santa Maria del Tura, Montse Valdayo, deia que "encara explica la seva història de vida i les seves idees polítiques". I afegia: "Continua sent una dona especial i magnífica".
