No hi ha dades que certifiquin quants seran, però la gran majoria dels més de 68.000 gironins que, fins ahir, s'han vist afectats per un expedient temporal d'ocupació (ERTO) en el marc de l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus es trobaran un bon ensurt quan l'any que ve hagin de presentar la seva declaració de renda. I això que tot just estem en la fase incipient de rendir comptes amb l'Agència Tributària en funció dels nostres ingressos de l'any passat. El motiu que pot acabar generant un bon maldecap a aquests treballadors, a dotze mesos vista, és que molts dels que potser no havien de presentar l'IRPF en ingressar un sou inferior a 22.000 euros, es veuran obligats a fer-ho perquè a ulls d'Hisenda hauran tingut dos pagadors (la seva empresa i la prestació d'atur via SEPE) i el topall obligatori baixarà fins als 14.000 euros ingressats. A alguns els sortirà a pagar, igual com els passarà als treballadors que, amb nòmines per sobre dels 22.000 euros, ja estiguin obligats a fer la declaració però que, en veure's afectats per un ERTO, també hauran tingut dos pagadors aquest 2020.
«Tindrà un grau d'afectació important», admeten el president de la delegació a Girona del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Jaume Vilanova, i Salvador Planas, soci director de l'Asessoria Cinc. A les comarques gironines la majoria d'ERTOs han afectat els sectors de serveis, indústria i construcció, uns camps on en funció dels sous segons conveni es podrien trobar molts casos d'empleats que, cobrant menys de 22.000 euros anuals, quedaven exempts de rendir comptes amb Hisenda. «L'any que ve hauran de fer la declaració perquè en haver tingut dos pagadors, si del segon han rebut més de 1.500 euros el seu topall es reduirà als 14.000», apunta Vilanova. Com que la prestació d'atur es rep sense cap retenció «a pesar d'estar limitada a un 70% del sou») en presentar l'IRPF en la campanya del 2021 «hauran de regulartizar aquesta part dels ingressos en què no els han retingut res i els sortirà a pagar».
Salvador Planas proposa un exemple gràfic per acabar-ho d'aclarir: «Una persona que cobri 20.000 euros bruts l'any, soltera i sense fills, veuria com l'empresa li reté al voltant d'un 11,65%, que equivaldria a uns 2.300 euros, i en condicions normals no hauria de presentar la declaració. Però amb els ERTOs, si aquest senyor passa a rebre 18.000 euros de l'empresa i 2.000 del SEPE a través de la prestació d'atur, les condicions li variaran. L'empresa li farà la retenció en funció dels 18.000 euros que li haurà pagat i no els 20.000, posem uns 1.700 euros, i com que dels altres ingressos no li hauran retingut res però ell els haurà rebut, pot haver de pagar 500 o 600 euros, la diferència fins a arribar a aquells 2.300 que apuntava al principi».
Uns es sorprendran, per tant, quan descobreixin que han de presentar la declaració de renda, amb el risc que ho desconeguin i es vegin afectats a posteriori per un requeriment. Els altres que cobrin més i ja rendeixin anualment comptes amb Hisenda també quedaran afectats perquè igualment hauran de tributar per la part que rebin del SEPE sense cap retenció. «És important que se'n parli i que la gent s'ho miri per evitar sorpreses», destaquen tant Vilanova com Planas. Una altra situació que es pot donar habitualment és que quan els treballadors tornin al 100% a l'empresa la nòmina els pugi, tot i que això estarà provocat perquè els aplicaran menys retenció en haver-los pagat una quantitat menor de diners aquest any.
Per això la recomanació seria que aquelles persones que estan afectades pels expedients de regulació temporal d'ocupació comuniquin al lloc on treballen que els mantinguin el percentatge de retenció de sempre, una solució que tot i que segurament no evitarà que la declaració de renda de 2021 surti a pagar, sí que pot rebaixar-ne la quantia. «Que ninguí s'espanti si l'any que ve li toca abonar 400 o 500 euros o fins i tot més, és probable que hi hagi molts casos d'aquests», destaca Jaume Vilanova. El president dels gestors gironins apunta que vist el problema un plantejament que podria fer el Govern seria declarar les prestacions dels ERTOs exemptes, igual com va passar amb les de maternitat a partir d'una sentència judicial, tot i que és molt poc probable que passi.
Aquesta opció tampoc la veu factible Salvador Planas, que pensa que a banda de demanar a l'empresa el manteniment del percentatge de retenció previ a l'ERTO, «també es podria dirigir al SEPE i demanar que li apliquin el percentatge de retenció». Aquest tràmit l'hauria de fer, això sí, l'interessat. «Tot és un tema de tresoreria. Per 20.000 euros d'ingressos has de pagar-ne 2.300, i ens venen a dir que fes-t'ho com vulguis. L' empresa està obligada a posar la retenció necessària perquè si només tens aquell ingrés et surti 0 a l'IRPF i per això als afectats per ERTO, quan es reincorporin, la retenció se'ls redurià. Però si els apliquen el mateix percentatge la incidència a la declaració serà menor», subratlla. Planas també alerta que qui no presenti la declaració i estigui obligat a fer-la «es pot trobar amb un requeriment automàtic perquè aquests es generen per un simple creuament de dades, i no valdrà dir que no ho sabia».
Catalunya ha registrat des de l'inici de la crisi 96.747 expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que afecten 712.254 treballadors, segons les últimes dades facilitades ahir pel Departament de Treball. Això són 43 empreses més i 168 persones respecte a la darrera actualització feia 24 hores. Els ERTOs per força major representen el 93,7% del total, i afecten el 85,1% dels treballadors. Per territoris, a la demarcació de Barcelona és on s'han presentat més expedients, amb 70.627 ERTOs que afecten 560.039 persones; seguida de la de Girona, amb 10.855 expedients i 68.134 persones; la de Lleida, amb 5.327 expedients i 30.168 persones, i la de Tarragona, amb 2.298 expedients i 9.347 afectats. Per últim, a les Terres de l'Ebre hi ha 2.298 expedients i 9.347 afectats.
La pròrroga dels ERTOs
Mentrestant, el Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret que dona cos a l'acord signat dilluns pel Govern i els agents socials per prorrogar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major fins al 30 de juny. En roda de premsa després del Consell de Ministres, la portaveu de Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir que l'acord «uneix els interessos de tots els treballadors, empreses i Govern en defensa de la viabilitat del model de negoci i recuperació de l'activitat amb millors facilitats».
La patronal Pimecva qualificar d'«insuficient» l'ampliació fins al 30 de juny dels ERTOs de força major i va reclamar que s'estengui aquest període en sectors com el turisme, el comerç i la cultura. En un comunicat, l'organització patronal de les petites i mitjanes empreses destacava el fet que l'acord sobre els ERTOs assolit ahir entre el Govern central i els agents socials és especialment negatiu per a Catalunya, atès que una gran part del país encara no ha pogut accedir a la fase 1 de la desescalada programada pel Govern.
