Figueres, Girona i Salt formen part d'un paquet de quaranta-quatre municipis catalans amb més de 10.000 habitants i un nivell de segregació escolar alt o molt alt -és a dir, per sobre del 30% a educació primària i del 20% a secundària- que han empitjorat els últims cinc anys. Si el període s'amplia a «dotze anys continuats d'empitjorament», el llistat es redueix a dotze poblacions i Salt és l'única gironina que hi apareix, però només pel que fa a secundària.
Després d'analitzar l'equitat escolar als 121 municipis grans de Catalunya, la Fundació Bofill ha comprovat que la segregació ha empitjorat en més de la meitat -en el 53%- i afirma que és «especialment preocupant» en el bloc que inclou Figueres, Girona i Salt perquè «l'actual crisi de la Covid-19 pot significar un greu poblema»; una situació que troba «encara més crítica» en els que acumulen dotze anys seguits de mals resultats.
L'entitat també posa l'accent en pobles on la segregació és alta -sense trobar-s en cap dels dos grups anteriors- i no tenen una Oficina Municipal d'Escolarització, com és el cas de Castell-Platja d'Aro.
D'altra banda, defensa que cal identificar els alumnes amb necessitats educatives especials per raons socioculturals o socioeconòmiques al primer curs d'educació infantil (P3), cosa que -diu- «aquest any serà especialment important per garantir una distribució equilibrada» i que, en el que respecte a Girona, no es fa a l'Escala.
Al costat positiu de la balança, la Fundació Bofill destaca divuit municipis que han «reduït la segregació de manera contundent i continuada» al llarg dels últims dotze anys, entre els quals hi ha Torroella de Montgrí i Banyoles pel que fa a primària i Palamós, en aquest nivell i també a secundària. En general, celebra les bones polítiques educatives d'Olot.
