El producte interior brut (PIB) de l'eurozona va caure un 3,8% en el primer trimestre, mentre que en el conjunt de la UE l'economia va caure un 3,3%, les baixades més pronunciades des que Eurostat va començar a publicar les sèries històriques l'any 1995.

Segons les dades preliminars d'Eurostat publicades ahir, l'economia espanyola va sofrir la segona major patacada de l'eurozona entre gener i març, una caiguda del producte interior brut (PIB) del 5,2%. Igual que Espanya durant el primer trimestre de l'any han destacat altres caigudes del PIB, com França, amb una caiguda d'un 5,8%; Eslovàquia, un 5,4%; i Itàlia, un 4,7%. Amb unes caigudes no tan importants trobem Alemanya, amb 2,2%, i el Regne Unit, 2,0%.

D'altra banda, en comparació amb el mateix trimestre de l'any anterior, el PIB va baixar un 3,2% en la zona euro i un 2,6% a la UE. Segons Eurostat es tracta d'una de les caigudes més fortes produïdes des del tercer trimestre de 2009.

A les seves previsions macroeconòmiques publicades el passat 6 de maig la Comissió Europea ja va avançar que la crisi del coronavirus tindrà un important impacte en els estats membres, i en el cas d'Espanya va calcular que el PIB caurà un 9,4% i que la taxa d'atur augmentarà fins al 18,9%.

D'altra banda, segons les mateixes previsions, la pandèmia del coronavirus produirà una caiguda del PIB a la UE del 7,4% durant 2020, la major de la seva història, mentre que en l'eurozona també es registrarà un descens rècord del 7,7%.

Eurostat també va publicar dades sobre l'ocupació, que revelen una caiguda del 0,2% en el nombre de persones emprades tant als països de la moneda única com en la Unió durant el primer trimestre de l'any, enfront d'octubre i desembre de 2019. Es tracta de la primera caiguda en l'ocupació des del segon trimestre de 2013 en el cas de l'eurozona i des dels primers tres mesos de 2013 per a la UE.

Acord milionari

Els ambaixadors permanents de la UE van tancar ahir divendres un «acord polític» sobre el fons de 100.000 milions per donar suport a l'ocupació i, per tant, permetrà als 27 accedir a préstecs en condicions favorables per finançar ERTOs i altres mesures similars. La vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, va confirmar la intenció del Govern espanyol d'utilitzar aquesta nova via de finançament per finançar part del cost de les mesures contra la desocupació.

Això permetrà als governs europeus demanar ajuda a la UE per a finançar «l'augment sobtat i sever» de la despesa pública nacional a partir de l'1 de febrer de 2020, a través d'ERTEs i altres mesures similars.