16 de maig de 2020
16.05.2020
Diari de Girona

Més segregació escolar per la precarietat postcoronavirus i la preinscripció virtual

La Fundació Jaume Bofill reclama mesures urgents com ara reservar més places per a l'alumnat vulnerable, crear mecanismes per identificar-lo i garantir-ne una distribució equilibrada

15.05.2020 | 23:24

La Fundació Jaume Bofill, especialitzada en l'educació i el seu context social, ha fet un toc d'alerta a la Generalitat perquè, si no pren mesures urgents, la precarietat familiar causada per l'impacte de la covid-19 i el sistema virtual de preinscripció agreujaran una segregació escolar que ja és prou alta a Catalunya: es troba entre els vuit països de la Unió Europea amb els índexs més elevats i –denuncia–, en cinc anys, només s'ha reduït un 4%.

Tres dies després d'obrir-se les preinscripcions telemàtiques, la Fundació Bofill va exigir divendres al Departament d'Educació que estableixi «criteris clars i homogenis per detectar i distribuir l'alumnat vulnerable», si és que vol evitar que la separació d'alumnat per raons socioeconòmiques augmenti encara més amb el coronavirus. Sobre aquesta qüestió, l'organització va remarcar que tot el derivat de l'emergència sanitària «està provocant un ràpid increment de la població vulnerable».

Més vulnerabilitat, com el 2008

Pel col·lectiu, és clau que els ajuntaments prevegin mesures per repartir equilibradament els escolars al llarg del curs i va subratllar la importància de tenir en compte el precedent de la crisi econòmica del 2008. L'entitat va advertir que les necessitats econòmiques faran que en els pròxims mesos hi hagi «una alta mobilitat de les famílies» i, per gestionar-ho de la millor manera possible, va demanar que es creïn dispositius per identificar l'alumnat desfavorit que es matricularà fora de termini. La Fundació Bofill va denunciar que, ara mateix, la reserva de places per a aquests infants i joves és «molt baixa» en massa centres educatius i que, a més a més, només la mantenen fins al juliol.

Des del seu punt de vista, el període de preinscripció –oberta fins al 22 de maig i a partir del dia 19, també de manera presencial– i el començament del curs 2020-2021 són els moments adequats per implantar les «mesures d'urgència» que reclamen. Aquestes, a més de l'establiment de criteris comuns, la intervenció dels ajuntaments i la garantia de places per a alumnat vulnerable, també inclouen que la reserva s'allargui almenys fins al setembre, que les Oficines Municipals d'Escolarització (OME) centralitzin les inscripcions que es facin fora de termini i que les administracions locals orientin les famílies en el procés de matriculació; això últim ho consideren especialment necessari a les poblacions on els nivells de segregació escolar són més alts i on, en aquests moments, no hi ha OME.

El cap de projectes a la Fundació Bofill, Joan Cuevas, va explicar durant una roda de premsa telemàtica que «les famílies més vulnerables tenen més probabilitat de fer la matrícula fora de termini, i ara, a més a més, s'hi suma que tenen menys connexió a la xarxa, menys dispositius, i pateixen més situacions d'estrès». Amb relació a la reserva de més places escolars per a aquest col·lectiu, la responsable de seguir les polítiques contra la segregació escolar, Maria Segurola, va argumentar que, «a Catalunya, més d'un 18% dels alumnes de primària reben beca menjador i si adaptem aquest percentatge a la reserva de places, hauria d'haver-hi unes quatre places de reserva de mitjana» –quan l'habitual són dues per aula.

Joan Cuevas va subratllar que «el cost de la majoria de mesures que proposem és molt baix en comparació amb el cost de no fer res i deixar que la segregació escolar continuï creixent».

La fundació també va distingir la urgència dels problemes estructurals, així que ahir va tornar a exigir «mesures de més profunditat» contra la separació d'estudiants, seguint l'exemple de municipis on fa anys que s'apliquen amb bons resultats.

De fet, Cuevas va lamentar que el cop de la covid-19 ha arribat quan arreu del territori ja s'haurien d'haver desplegat «mecanismes robustos previstos pel Pacte contra la segregació escolar» impulsat pel Síndic de Greuges i signat el març de 2019, també per la Conselleria d'Educació. «Tothom en la política nacional està d'acord amb combatre la segregació però, després, no es fa res. No podem admetre més excuses», va afegir el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Retrat municipal de la segregació

Figueres, Girona i Salt formen part d'un paquet de quaranta-quatre municipis catalans amb més de 10.000 habitants i un nivell de segregació escolar alt o molt alt –és a dir, per sobre del 30% a educació primària i del 20% a secundària– que han empitjorat els últims cinc anys. Si el període s'amplia a «dotze anys continuats d'empitjorament», el llistat es redueix a dotze poblacions i Salt és l'única gironina que hi apareix, però només pel que a secundària. 
 
Després d'analitzar l'equitat escolar als 121 municipis grans de Catalunya, la Fundació Bofill ha comprovat que la segregació ha empitjorat en més de la meitat –en el 53%– i afirma que és «especialment preocupant» en el bloc que inclou Figueres, Girona i Salt perquè «l'actual crisi de la Covid-19 pot significar un greu poblema»; una situació que troba «encara més crítica» en els que acumulen dotze anys seguits de mals resultats.
 
L'entitat també posa l'accent en pobles on la segregació és alta –sense trobar-s en cap dels dos grups anteriors– i no tenen una Oficina Municipal d'Escolarització, com és el cas de Castell-Platja d'Aro.
 
D'altra banda, defensa que cal identificar els alumnes amb necessitats educatives especials per raons socioculturals o socioeconòmiques al primer curs d'educació infantil (P3), cosa que –diu– «aquest any serà especialment important per garantir una distribució equilibrada» i que, en el que respecte a Girona, no es fa a l'Escala.
 
Al costat positiu de la balança, la Fundació Bofill destaca divuit municipis que han «reduït la segregació de manera contundent i continuada» al llarg dels últims dotze anys, entre els quals hi ha Torroella de Montgrí i Banyoles pel que fa a primària i Palamós, en aquest nivell i també a secundària. En general, celebra les bones polítiques educatives d' Olot
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit