L'organització no governamental gironina NouSol, a través de la seva cooperant tècnica Natàlia Castro Mestres, és testimoni directe de l'impacte de la covid-19 en un dels països més pobres del món, Burkina Faso, i en un dels col·lectius més vulnerables que hi viuen, els menors sense llar.

Aquesta setmana, Natàlia Castro i Théophile Sawadogo, director del Centre de dia i d'urgència Tié per a infants i joves que viuen al carrer en la segona ciutat més poblada del país, Bobo-Dioulasso, han descrit com pateixen la crisi sanitària en un article que es pot llegir al web de NouSol ONG. Entre altres qüestions, lamenten que tot i que «la falta d'higiene, la desnutrició i deambular pels carrers converteixen aquests nens en un objectiu potencial pel virus» i que el poden transmetre, la realitat és que «continuen tant desemparats com de costum».

L'ONG amb seu a l'Hotel d'Entitats de Girona desenvolupa diversos projectes a l'Àfrica i Àsia que ha hagut d'adaptar a la situació. A Burkina Faso, coopera amb el Centre de dia Tié per aconseguir la inclusió socioeducativa dels menors del carrer. De fet, a Bobo-Dioulasso, impulsa un projecte més ampli per enfortir les associacions locals que treballen per als drets de les dones i dels infants. Les altres iniciatives africanes en què participa se situen a Guinea Conakry i al Marroc.

Tornant a la ciutat de Burkina Faso on ara es troba la gironina Natàlia Castro, ella i Théophile Sawadogo resumeixen l'evolució del nou coronavirus al país, on els primers casos es van detectar el 9 de març. El Govern va prendre mesures que van derivar en la creació d'un comitè nacional per gestionar l'epidèmia i la implantació de mesures de distanciament social, el tancament d'aeroports i fronteres i un toc de queda entre les set de la tarda i les cinc del matí; si la policia troba els nois caminant en aquest marge horari, «els apallissa» -diuen- però si dormen, no.

Seguint amb el relat, el virus es va anar propagant «lentament amb comparació amb Xina i Europa, però sense pausa». Les decisions governamentals, però, no van tenir en compte el vessant social i denuncien- que «qui n'acaba rebent les conseqüències és, com sempre, la població civil, però sobretot els col·lectius ja de per si més vulnerables». Entre ells, els 1.066 infants i adolescents que, segons dades del Ministeri de l'Acció social de Burkina Faso, viuen al carrer a Bobo-Dioulasso.

Adaptant-se a les necessitats actuals, NouSol ONG i el Centre de dia Tié han repartit material de prevenció, fan cures de primers auxilis i treball de sensibilització als carrers de la ciutat. Tal com expliquen Castro i Sawadogo, això els ha permès escoltar els joves i comprovar que «els costa creure que realment el coronavirus existeixi» perquè pensen que tot plegat és «una altra estratègia del Govern per aconseguir diner extern i enriquir-se a costa del sofriment de la població». Un convenciment que els complica treballar per la prevenció, «el que -afirmen- els salvarà d'una mort segura».