La nova seguretat és l'avançament de la nova normalitat, l'adaptació a la pandèmia que, a la carrera, han realitzat els Mossos d'Esquadra que lluiten contra la delinqüència als carrers perquè els seus protocols s'adeqüin als temps de pandèmia. Una parella d'agents d'aquest cos, un binomi en l'argot policial, ha permès per primera vegada que un mitjà de comunicació, en aquest cas EFE, assisteixi a un patrullatge a Catalunya durant aquesta època de confinament.
El Pep i la Maribel són els dos mossos que, durant el seu torn de treball, recorreran els carrers de Girona i Salt sense saber el que es trobaran aquest dia, però sí que la seva forma d'actuar ha d'incloure mesures que els eren desconegudes fins fa uns mesos.
El primer canvi visible es produeix en el moment de pujar al vehicle oficial, obligats ara a desinfectar el volant i el quadre de comandament amb un aerosol i un drap. El Pep, caporal, explica que la vida els ha canviat "i molt", perquè han hagut de variar "els hàbits de treball i personals". La pandèmia no s'acaba en treure's l'uniforme.
Relata que els agents entren "en diferents torns per evitar que el vestidor es col·lapsi" i que, un cop uniformats, fan la reunió de planificació a l'aparcament i no a la sala habilitada per a això per facilitar el distanciament. Durant la desinfecció del cotxe prèvia a l'inici del patrullatge, el Pep subratlla que han d'invertir aquests minuts, perquè els va "la vida".
La Maribel, agent, prepara també el vehicle i detalla que és mare, que el seu marit també és mosso d'esquadra i que tots dos prenen "moltes precaucions en arribar a casa" per no contagiar els nens.
Al terme de cada jornada, es treu l'uniforme, es dutxa a la comissaria, "que abans potser no ho feia", es canvia, es renta les mans i, en arribar al seu domicili, repeteix aquesta última acció abans que se li acostin els seus fills. Les peces les posa en una bossa "amb precaució" i les fica a la rentadora amb un programa a 90 graus de temperatura "i, l'endemà, roba nova". "Els nens ho noten una mica, però s'estan acostumant i ho entenen", assegura la Maribel, qui es veu "en una situació al principi rara, caòtica, però que, quan t'hi acostumes, és una rutina que interioritzes".
Els dos recorren inicialment els carrers del centre històric de Girona i comencen a veure conductes dubtoses de respectar el confinament, encara que l'experiència els porta a avançar-se a les excuses que sentiran. De moment, els casos sospitosos es queden en comentaris entre els dos companys, però la situació canvia quan comença la franja horària destinada a la gent gran.
La sensibilitat pel respecte a aquest col·lectiu més vulnerable, el que més ha patit les conseqüències de la pandèmia, és visible també entre els agents, que triguen poc a aturar el seu vehicle i recórrer dues artèries com la Rambla de Girona i el carrer Santa Clara. El Pep i la Maribel s'adrecen a persones que circulen amb nens i els informen que a aquella hora la preferència és per la gent gran. Cap ho sabia.
El caporal explica que "la fase zero ha estat una mica difícil" i puntualitza que, en les dues primeres setmanes de confinament, hi va haver "molts incidents per desobediència" amb estratagemes "com passejar el gos dues hores, lluny del domicili o dir que anaven a comprar".
Els dos mossos s'interessen també en aquest recorregut a peu per persones sense llar a les quals coneixen, a les quals pregunten com es troben i demanen que els avisin si tenen alguna necessitat. El Pep destaca la dificultat de seguir els protocols amb aquest col·lectiu, poc habituat com ells a la nova realitat, de manera que "les distàncies no es mantenen".
El cotxe es dirigeix després a la propera localitat de Salt, on molta gent passeja i on, a l'ocàs, s'intueix el tràfec propi del ramadà que segueixen molts veïns. Allà, apareix un robatori a un repartidor, al qual li han sostret el mòbil i diners. S'apunta la descripció per si se'l localitza, però la recerca resulta infructuosa.
El torn està a punt d'acabar quan l'emissora adverteix d'una incidència destacada i toca córrer cap a un domicili on es podria donar un cas de violència masclista amb una dona en risc de ser precipitada des d'un balcó. Per primera vegada, s'encén la sirena i els semàfors perden sentit pel que fa al seu color. Els veïns que han alertat el telèfon d'emergències de la situació són al carrer i indiquen als policies quin és el portal.
Els agents pugen corrent les quatre plantes que porten al domicili i, allí, s'assabenten que només era una dona èbria que havia discutit cridant per telèfon amb un familiar i a la qual el seu fill havia subjectat per protegir-la quan es va acostar a la balconada. Després d'identificar les dues persones, tornada al cotxe, tot i que el Pep reconeix que, en aquestes circumstàncies de major tensió, costa recordar els protocols, "perquè després d'hores amb la mascareta te n'oblides que la portes posada".
"És un lapse de segons i, després, mantens una mica la distància, encara que les habitacions eren reduïdes i ningú portava mascareta perquè estaven dins d'un domicili", conclou abans de tornar a la comissaria i posar-li el punt i seguit a un d'aquests torns de la nova seguretat.
