18 de maig de 2020
18.05.2020
Diari de Girona

La nova seguretat: el patrullatge en l'era de la COVID

18.05.2020 | 00:23
La nova seguretat: el patrullatge en l'era de la COVID

La nova seguretat és l'avançament de la nova normalitat, l'adaptació que han realitzat els Mossos d'Esquadra que lluiten contra la delinqüència als carrers perquè els seus protocols s'adeqüin als temps de la pandèmia. Una parella d'agents d'aquest cos, un binomi en l'argot policial, ha permès per primera vegada que un mitjà de comunicació assisteixi a un patrullatge durant aquesta època de confinament.
En Pep i la Maribel són els dos mossos que recorreran els carrers de Girona i Salt sense saber què es trobaran aquest dia, però la seva forma d'actuar haurà d'incloure mesures que els eren desconegudes fins fa uns mesos. El primer canvi es produeix en pujar al vehicle oficial, obligats ara a desinfectar el volant i el quadre de comandament amb un aerosol i un drap.
El Pep, caporal, explica que la vida els ha canviat «i molt», perquè han hagut de variar «els hàbits de treball i personals». La pandèmia no s'acaba en treure's l'uniforme. Relata que els agents entren «en diferents torns per evitar que el vestidor es col·lapsi» i que, un cop uniformats, fan la reunió de planificació a l'aparcament i no a la sala per facilitar el distanciament. Durant la desinfecció del cotxe en Pep subratlla que han d'invertir aquests minuts, perquè els hi va «la vida».
La Maribel, agent, prepara també el vehicle i detalla que és mare, que el seu marit també és mosso i que tots dos prenen «moltes precaucions en arribar a casa» per no contagiar els nens. Al final de cada jornada, es treu l'uniforme, es dutxa a la comissaria, es canvia, es renta les mans i, en arribar al seu domicili, repeteix l'última acció abans que se li acostin els seus fills. La roba la posa en una bossa «amb precaució» i la fica a la rentadora amb un programa a 90 ºC de temperatura «i, l'endemà, roba nova». «Els nens ho noten una mica, però s'estan acostumant i ho entenen», assegura la Maribel, qui es veu «en una situació al principi rara i caòtica, però que, quan t'hi acostumes, és una rutina que interioritzes».
Els dos recorren els carrers del centre històric de Girona i comencen a veure conductes dubtoses de respectar el confinament, encara que l'experiència els porta a avançar-se a les excuses que sentiran. De moment, els casos sospitosos es queden en simples comentaris entre els dos companys, però la situació canvia quan comença la franja horària destinada a la gent gran. La sensibilitat pel respecte a aquest col·lectiu més vulnerable, el que més ha patit les conseqüències de la pandèmia, és visible també entre els agents, que triguen poc a aturar el seu vehicle i recórrer la Rambla i el carrer Santa Clara. S'adrecen a persones que circulen amb nens i els informen que a aquella hora la preferència és per la gent gran. Cap ho sabia.
El caporal explica que «la fase zero ha estat una mica difícil» i puntualitza que, en les dues primeres setmanes de confinament, hi va haver «molts incidents per desobediència» amb estratagemes «com passejar el gos dues hores lluny del domicili». Els dos mossos s'interessen també en aquest recorregut a peu per persones sense llar, que ja coneixen, a les quals pregunten com es troben i demanen que els avisin si tenen alguna necessitat. En Pep destaca la dificultat de seguir els protocols amb aquest col·lectiu, poc habituat com ells a la nova realitat, de manera que «les distàncies no es mantenen».
El torn està a punt d'acabar quan l'emissora adverteix d'una incidència destacada i toca córrer cap a un domicili on es podria donar un cas de violència masclista amb una dona en risc de ser precipitada des d'un balcó. Per primera vegada, s'encén la sirena i els semàfors perden sentit pel que fa al seu color. Els veïns que han alertat el telèfon d'emergències de la situació són al carrer i indiquen als policies quin és el portal.
Els agents pugen corrents les quatre plantes que porten al domicili i, allí, s'assabenten que només era una dona èbria que havia discutit cridant per telèfon amb un familiar i a la qual el seu fill havia subjectat per protegir-la quan es va acostar a la balconada. Després d'identificar les dues persones, tornen al cotxe i en Pep reconeix que, en aquestes circumstàncies de major tensió, costa recordar els protocols sanitaris i de distanciament, «perquè després d'hores amb la mascareta te n'oblides que la portes posada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook