Quina és la situació als Estats Units?

Molt complicada, perquè hi ha molta descoordinació política. A Espanya és molt diferent per com està estructurat el territori. Als Estats Units el Govern central té poques competències, i això té la seva traducció ara a l'hora d'aplicar unes normes, i en els resultats de contagis i de morts.

S'han fet bé les coses a Espanya durant aquesta pandèmia?

Hi ha hagut cert component de mala sort. El virus va passar per aquí i per Itàlia abans que per altres llocs, i quan es van detectar els contagis ja portava setmanes circulant. Però, a més, cal tenir en compte que amb una salut pública més forta s'hagués pogut frenar abans. La qüestió no és com s'ha fet ara, que també, sinó què s'ha fet en les dècades anteriors. No es van donar recursos a la salut pública, i no parlo de sanitat, que també, sinó de la vigilància epidemiològica, de la recerca, de personal especialitzat...

Hauria estat possible evitar el contagi?

Impossible no és. Hi ha el cas de Corea, i també Alemanya. Però els dos països tenen un sistema fort de salut pública, i Corea en concret té uns protocols molt ben establerts per almenys controlar brots epidèmics. I tenim, d'altra banda, el Regne Unit, França i Bèlgica; així que Espanya no ho ha fet diferent d'altres països europeus. Insisteixo: es va fer malament abans, durant dècades, abandonant el sistema de salut pública precisament quan s'avançava en un món globalitzat i en un país on volem rebre 80 milions de turistes. Aquestes coses cal tenir-les previstes. I no només el turisme, també hi ha els viatges de feina. De fet, els primers contagis a Itàlia se sap que van ser importats d'Alemanya en viatges de feina.

Com a epidemiòleg, què és el que més l'angoixa o el preocupa de la COVID-19

És important saber com es transmet el virus i quan una persona és més contagiosa. Un infectat té símptomes als quatre o cinc dies, però dos o tres dies abans és quan més infecciós és. Per això, quan es recomana que si tens símptomes et quedis a casa, resulta que ja has estat dos dies contagiant. Per això és tan complicat detectar-ho.

Li semblen apropiades les fases del desconfinament?

Cal anar amb molta cura i buscar un punt intermig, perquè és molt complicat mantenir la població en un confinament total. Cal comptar amb una salut pública forta i pocs casos de contagi. Quan hi hagi un repunt, per petit que sigui, cal tornar enrere.

Els empresaris demanen pressa per reactivar l'economia.

Tot està connectat, i la salut i l'economia, també. Per això és necessari reobrir de forma coordinada i amb garanties, perquè el ciutadà pugui sortir al carrer, comprar i viatjar sense por i reduint el risc. L'economia es recuperarà, però cal actuar amb molta prudència.

Es va obrir i va haver-hi situacions de massificació.

És que cal buscar mesures que ajudin a aquest desconfinamient, que seran temporals i que en la majoria dels casos són fàcils i sense cost. Un exemple és el transport públic. Es restringeix el nombre de passatgers, cosa que em sembla bé, però la gent no es pot acumular al carrer esperant el següent autobús, sinó que cal augmentar la freqüència. I si es tanquen carreteres i hi ha més autobusos, com ho fem? Doncs amb carrils només per a autobusos. Cal obrir els espais a les ciutats perquè hi hagi més lloc per als vianants.

Ha de ser obligatòria la mascareta?

Pot ser d'utilitat fonamental, sobretot per no contagiar els altres, però no ens torna immunes. El fonamental és mantenir la distància de seguretat de dos metres i rentar-se les mans i higienitzar.

I l'ús de guants?

No hi ha una recomanació clara. Serveixen per a una activitat i durant aquest moment en concret, però està clar que si s'utilitzen contínuament no serveixen.

Arriba l'estiu i, segons alguns experts, al covid-19 no li agrada la calor i això serà un factor favorable per a Espanya.

En cinc mesos sabem moltes coses sobre el virus, però una de les que no sabem és si li agrada o no la calor. Un dels països de Llatinoamèrica amb més morts és l'Equador, i allà no hi fa fred. És factible que al virus li agradi més el fred, com al de la grip, però no se sap.

Arribarà aviat un tractament?

N'hi ha algun que sembla prometedor, però no hi ha res clar. La ciència va lenta perquè no pot cometre errors. Cal tenir paciència i pensar que la majoria de les malalties víriques no solen tenir més tractament que el dels símptomes i de suport.

I la vacuna?

És possible que arribi, però ha de ser molt segura perquè qualsevol efecte advers seria terrible. Hi ha molts grups treballant, però quan s'aconsegueixi, el repte serà la fabricació i la seva distribució, perquè és una pandèmia mundial. I després caldrà veure si el virus canvia i cal modificar-la, com amb la grip.

Què opina de la immunitat del ramat?

Bé, així van començar el Regne Unit i Suècia, que ja suma més morts que Noruega i Finlàndia. És molt arriscat, perquè es poden morir moltes persones sense cap benefici, perquè no se sap si una vegada que et contagies i ho superes et tornes immune, i si ho ets, no se sap durant quant temps. Això mateix passarà amb la vacuna quan s'aconsegueixi, que no sabrem durant quant de temps és efectiva i si amb una vegada és suficient.