20 de maig de 2020
20.05.2020
Diari de Girona

Pujada d'impostos: per a les grans fortunes o per a tothom?

19.05.2020 | 23:51
Pujada d'impostos: per a les grans fortunes o per a tothom?

L'economista Miguel Sebastián, que en els temps dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero va ocupar càrrecs com director de l'Oficina Econòmica de La Moncloa o ministre d'Indústria, està ara apartat de la política i s'ha convertit en una veu habitual en diferents mitjans de comunicació. La setmana passada, en una intervenció a La Sexta, Sebastián va ser molt directe a l'hora de valorar el nou «impost a les grans fortunes» que Podem treballa perquè el Govern de Pedro Sánchez aprovi a curt termini: «No tindrà cap efecte important, perquè simplement les grans fortunes no paguen impostos; i si s'establís alguna regulació en aquest sentit, tenen maneres de deslocalitzar-se».

La resposta de Miguel Sebastián pot semblar dura, massa escèptica, però torna a posar sobre la taula el vell dilema sobre en qui recaurà el pes més gran d'una reforma fiscal que davant la duresa de la crisi provocada pel coronavirus sembla tan inevitable com justificada. L'augment de l'atur, la proliferació d'ERTOs i la necessitat de reactivar l'economia amb ajudes i estímuls al mercat (crèdits ICO, ajudes a autònoms...) s'ajunten al permanent dèficit de les pensions a Espanya per formar una gran bola de neu. És a dir, un Estat que preveu tancar l'any amb una caiguda del seu PIB de més del 10% i que té una gran necessitat d'ingressar més diners. Amb l'atur desbocat, i les mancances de finançament que han demostrat estructures essencials de l'estat del benestar com la sanitat, quadrar els números per la via de les retallades (o millor dit, només per la via de les retallades que cap govern, per progressista que sigui, acaba descartant mai) seria poc menys que disparar-se un tret al peu i, per tant, l'augment dels impostos és una realitat que arribarà més aviat que tard. I aquí tornem als debats de tota la vida entre els impostos directes i els indirectes.

De moment, però, el Govern de Madrid, sobretot per boca de Pablo Iglesias i Podem, fa que mirem els arbres més bonics -impost a les grans fortunes o les recurrents Taxa Tobin i Taxa Google- i no la totalitat del bosc que representen els impostos indirectes que afecten a tothom amb independència de la seva capacitat econòmica. És a dir, pujada de l'IVA (tant per equiparar el tipus del 21% als 23 o 24% que tenen en molts països europeus com traient productes de la cistella dels tipus reduïts) o estrènyer una mica més la corda en els impostos sobre el carburant (es parla de pujar 3,8 cèntims el litre de dièsel).

Diumenge, en un article publicat en aquest diari encertadament titulat Gestionar la misèria, l'empresari garrotxí Joan Vila reflexionava sobre la poca força que tenen algunes de les mesures que es proposen per compensar un desviament pressupostari que, segons les previsions, voltarà els 130.000 milions d'euros aquest 2020. En els últimes dies ha fet fortuna una frase (o broma) de Pablo Iglesias -«les grans fortunes estan desitjant pagar més patriotisme fiscal» -, però en la línia exposada per Miguel Sebastián o Joan Vila, que en el seu article citava l'economista Juan Ramon Rallo, moltes veus de diferents tendències polítiques posen en dubte que aquest impost a les grans fortunes serveixi per recaptar una quantitat tan important de diners. Segons la proposta inicial de Podem, el nou gravamen als «més rics» afectaria els patrimonis superiors al milió d'euros (un cop descomptat el valor del seu habitatge habitual). Als que tinguessin més d'un milió els tocaria pagar un 2% en impostos, un 2,5% els que superin els cinc milions i un 3% i un 3,55 els patrimonis per sobre dels 50 i dels 100 milions d'euros, respectivament.


13.000 per arribar als 20.000

Segons les estimacions de l'equip de Pablo Iglesias aquest «impost per a les grans fortunes» podria servir per recaptar uns 13.000 milions d'euros. Molt per sobre de l'actual impost de patrimoni, que en recapta uns 1.000 milions. Altres estimacions, però, diuen que ni de bon tros aquestes grans fortunes aportaran una quantitat extra tan important a les arques d'un Estat que, en paraules de l'actual governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, dilluns en una compareixença al Congrés, necessita una «millora de la seva capacitat recaptatòria» i aquesta només es pot aconseguir a través dels principals actors de la pressió fiscal. És a dir, IRPF i IVA.

El pla del Govern de Pedro Sánchez és aconseguir uns ingressos extres de 20.000 milions d'euros amb les seves reformes fiscals, però, tenint en compte que en moments de crisi i pujades d'atur la recaptació dels estats sempre baixa, si el mediàtic «impost a les grans fortunes» no arriba a aquests esperats (o sobreestimats) 13.000 milions, l'Estat ho tindrà molt complicat per arribar a l'objectiu dels 20.000 milions. I ja no diguem per intentar compensar una mica els 130.000 milions de dèficit que citava Joan Vila en el seu article.

Dues de les altes banderes fiscals aixecades pel Govern, i per altres executius europeus, com la Taxa Tobin (un tribut sobre la copra/venda d'accions de les principals empreses espanyoles que cotitzen en borsa) i la Taxa Google (per a empreses amb volums de negoci als 750 milions d'euros) són tan lloables com insuficients davant la situació econòmica plena d'urgències que ha generat el coronavirus. I, a sobre, per poder implementar-les amb eficàcia cal un ampli acord a escala internacional. En qualsevol cas, comptant que les dues taxes aportessin uns centenars de milers d'euros d'increment de la tributació, l'Estat encara tindria necessitat de recórrer als actors principals als quals feia referència el governador del Banc d'Espanya.

En els plans del Govern, l'IRPF només pujaria, de moment, a les rendes de més de 130.000 euros (un 2%) i per sobre dels 300.000 euros, que tindrien un increment de quatre punts en les seves cotitzacions. Això tindria una especial incidència a Catalunya, on el tram autonòmic està molt per sobre, per exemple, del de Madrid, i hi podria arribar a haver una diferència del cinc per cent entre el que cotitzarien les rendes del treball més altes en funció de si es viu a Girona (52%) o Alcorcón (47,5%). A banda de les diferències entre territoris que ja hi ha en impostos com el de successions. Els càlculs del Govern són que aquest augment de l'IRPF afectaria unes 120.000 persones i, sobre el paper, és més fàcil de recaptar que el de les grans fortunes perquè es tracta d'assalariats d'alt nivell sense la facilitat per eludir el fisc que pot tenir la gent que vehicula el seus negocis (o fortunes) a través de societats. I pel que fa a l'IV,A que, de moment, no figura obertament en els plans que es coneixen de la reforma fiscal promoguda per Podem, però sí que el va citar el governador del Banc d'Espanya, els defensors de pujar-lo esgrimeixen que el 21% que es paga aquí és inferior al 23% de Portugal i Irlanda, al 24% de Grècia o al 25% de Croàcia. I aquest sí, l'IVA, afecta tothom per igual i no només les grans fortunes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook