20 de maig de 2020
20.05.2020
Diari de Girona
Recerca global, producció local. La investigació contra rellotge a escala mundial segueix a diferents punts del món, entre els quals destaquen els EUA, Xina i Regne Unit, però res descarta que la recerca de l'altra punta de món acabi materialitzant els seus fruits a quilòmetre zero, amb la fabricació de la vacuna en una empresa gironina, com per exemple Hipra, amb qui el Govern espanyol ja ha contactat per poder comptar amb la seva força de producció.

Vacuna contra la COVID-19 'made in' Girona?

El govern espanyol pregunta a la farmacèutica gironina Hipra (amb seu a Amer) si té capacitat per fabricar una vacuna contra el virus

19.05.2020 | 23:52
Vacuna contra la COVID-19 'made in' Girona?

En plena cursa d'investigació i recerca mundial per trobar una vacuna contra la covid-19, no sembla tan eixelebrat pensar que el periple pugui acabar al costat de casa nostra i, concretament, a Amer, ja que la farmacèutica veterinària Hipra és una de les empreses amb qui el Ministeri de Sanitat ha contactat per a l'eventual producció de la vacuna.

Es tracta d'un sondeig inicial, segons matisen fonts de la multinacional a Diari de Girona, i del qual poques conclusions es poden treure més enllà de l'«ok» que ha donat Hipra a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) perquè hi puguin comptar un cop la vacuna ja estigui desenvolupada, a punt per fabricar i distribuir-la.

I quan arribarà aquest moment? La recerca contra rellotge té molts fronts oberts que s'apressen per agafar avantatge de la resta i desafiar els terminis que sol comportar el desenvolupament d'una vacuna, entre 12 i 15 anys segons afirmava al diari digital Newtral l'investigador Carlos Martín Montañés, que porta vint anys investigant una nova vacuna per a la tuberculosi. Fins ara, la ciència havia batut temps rècord amb la vacuna de l'Ebola, desenvolupada en 18 mesos, per exemple, però les expectatives amb el coronavirus SARS-CoV-2 encara estrenyen més el calendari.

Imatge d'arxiu de les instal·lacions d'Hipra a Amer

La investigació ha de passar per una sèrie d'esculls, segons indica Sanitat, si bé és cert que les circumstàncies extraordinàries n'han agilitzat el procés: la investigació acadèmica, els assajos preclínics (amb animals) i, finalment, els assajos clínics on, en tres fases, s'estudia l'impacte de la vacuna en els humans (en primer lloc, amb voluntaris sans, després amb centenars de pacients i finalment s'estén a milers de pacients).


Espanya, cap als assajos clínics

Doncs bé, la investigació a Espanya es troba per la fase preclínica i segons afirmava el passat cap de setmana el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, a Catalunya Ràdio, sembla anar ben encaminada. «En dos o tres mesos tindrem resultats», va assegurar. Fins ara, s'ha estat investigant amb ratolins i depenent d'aquests resultats promesos per Duque, el camí començarà a encarar-se cap als assajos clínics, on ja es prova el seu efecte en persones.


Carrera de potències

Mentrestant, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha comptabilitzat vuit investigacions candidates que, a data de 15 de maig, ja han avançat a l'avaluació clínica (en alguns casos saltant-se etapes per escurçar terminis), i prenent enfocaments inicials diferents. Al davant lidera la cursa la investigació dels EUA portada a terme per la companyia farmacèutica Moderna, que ja ha confirmat que les proves sobre persones han tingut resultats positius. També segueix al capdavant del rànquing la recerca xinesa de l'Institut de Biotecnologia de Pequín i la companyia farmacèutica CanSino Biological, una altra de la companyia nord-americana Inovio i una investigació del Regne Unit, de la Universitat d'Oxford.

Anar més ràpidament, però, no és garantia d'èxit ni redueix les possibilitats de quedar-se pel camí. Però, com dèiem al principi, sigui quina sigui la vacuna que arribi a la meta, i vingui d'on vingui, res descarta que acabem collint els fruits d'aquest periple al costat de casa, a Amer, i que tot i ser una recerca a escala global, la seva fabricació acabi essent local i la solució per evitar els temuts rebrots porti escrit un made in Girona. En aquest sentit, el president de la Xina, Xi Jinping, ja va afirmar, dilluns, durant l'Assemblea de l'OMS, que qualsevol vacuna que es desenvolupés en laboratoris xinesos estaria disponible com a «bé públic global» i que seria una «contribució del país per garantir l'accés a la vacuna en els països en vies de desenvolupament». Tot plegat, en la mateixa línia mostrada fins ara, en el seu afany de deixar marca com a potència dominant en la crisi sanitària, en la qual també ha demostrat ser el principal proveïdor d'equipaments i material de protecció.

Per la seva banda, la directora de Salut Pública de l'OMS, María Neira, recorda que des de l'organisme s'han posat en marxa tots els mecanismes d'acceleració per poder agilitzar el procés de desenvolupament de la vacuna i que, fins i tot –apunta– es van recollir fons per poder fer-ho i, a més, hi ha «voluntat política» i un «impuls que mai s'havia donat per al desenvolupament d'una vacuna». «Estem davant d'una carrera d'una vacuna, que és evident que hi ha interessos econòmics molt importants que es respectaran, però s'han creat alguns mecanismes que actuaran de tallafocs per evitar que només es pugui vendre als països rics», va sostenir.

Trobar la vacuna s'ha tornat en el recurs més cobdiciat–i en un pols de reputació entre potències, potser també– convertit en l'antídot indispensable per desempallegar-nos de la incertesa actual, ja que, per molt que la desescalada mitigui les angoixes, la crua realitat és que el nou coronavirus està lluny de donar-se per vençut. Com deia la viròloga Margarita de Val, coordinadora de 200 grups d'investigació del CSIC, en una entrevista a Eldiario.es: «La desescalada no és el final del túnel, fins que no hi hagi vacuna seran els anys de la pandèmia».

Els quatre tipus de vacuna que s'estan investigant per al SARS-CoV-2

En la cursa de la recerca, hi ha quatre tipologies de vacuna en joc actualment i que volen arribar a la meta d'erradicar la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2. En primer lloc hi ha el tipus ARN que investiga la nord-americana Moderna, per exemple, que consisteix a injectar una còpia de material genètic del virus al cos humà perquè el sistema immunològic creï anticossos. En segon lloc hi ha les vacunes fetes a base de proteïnes del virus, ja que són les que li permeten entrar en una cèl·lula. En tercer lloc, hi ha les vacunes fetes amb virus debilitats o inactivats, que permeten al cos entrenar-se i posar-se en guàrdia. Finalment, també s'estan estudiant vacunes de vectors recombinats, on s'ajunten parts de virus diferents.


Resultats positius en la investigació de la farmacèutica nord-americana Moderna Inc

La investigació de la vacuna contra la covid-19 que porta a terme  Moderna Inc,  companyia farmacèutica estatunidenca, ha anunciat aquesta setmana que ha obtingut «resultats prometedors» en els primers assajos de la vacuna experimental amb humans. Per aquest motiu, el laboratori amb seu a l'estat de Massachusetts també va  avançar que amplia el seu capital en 1.225 milions de dòlars, una oferta pública equivalent a 1.146 milions d'euros, per a finançar la seva possible fabricació i comercialització de la vacuna per a finals d'any. Si les següents fases segueixen aquest camí, la futura vacuna denominada mRNA-1273 podria estar disponible a nivell internacional a principis de 2021. La vacuna ha superat la primera fase amb 45 voluntaris i ara prossegueix amb una segona de 600.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit