Les comarques gironines comptaven a finals d'abril amb prop de 307.000 afiliats a la Seguretat SocialLa gran majoria són llocs de treball que, directament o indirecta, estan vinculats al sector turístic. Són els efectes de la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. Només en els darrers dos mesos, els nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Girona ha caigut en 14.000 persones. Cal tenir en compte que també hi ha 68.000 assalariats gironins afectats per un expedient de regulació d'ocupació temporal, que ens mantenen donats d'alta a la Seguretat Social, tot i que no treballen o que ho fan amb una jornada reduïda.

L'estacionalitat és un dels factors determinants en el mercat de treball a les comarques gironines. Habitualment, la Setmana Santa marca l'inici de la temporada turística i el creixement de les contractacions. L'efecte de la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus s'ha notat en tots els sectors econòmics, però ho ha fet de manera molt clara en el turístic a la Costa Brava, que enguany no ha pogut arrencar la temporada.

Per això, l'anàlisi de les dades de cotitzants a la Seguretat Social per municipis mostra que les poblacions més afectades per la caiguda de l'afiliació es troben, majoritàriament, a la Costa Brava. Lloret de Mar, capital turística del litoral gironí i el municipi amb més capacitat hotelera, tenia aquest abril gairebé 5.000 treballadors menys donats d'alta que el mateix mes de 2019. Això suposa un descens del 34% en el nombre de cotitzants.

Altres municipis, l'economia dels quals depèn del sector turístic, també noten de manera contundent la caiguda de treballadors donats d'alta en comparació amb l'abril de 2019. Per exemple, a Tossa de Mar el descens de cotitzants és del 50%, a Colera del 38%, i a Cadaqués i al Port de la Selva del 27%. A Roses, l'Escala o Torrella de Montgrí, la caiguda ronda el 20%. En el conjunt de municipis de la Costa Brava, la baixada de llocs de treball que s'han deixat de crear és del 18%.

Pel que fa als grans municipis, Girona i Figueres registren caigudes de l'afiliació anuals del 5%, el mateix percentatge que han perdut entre els mesos de febrer i abril. Per la seva part, Olot és on menys es noten els efectes de la crisi: entre febrer i abril el nombre de treballadors donats d'alta cau un 2%, però en termes anuals l'afiliació creix un 2%.

Els efectes al Pirineu

Municipis petits situats al Pirineu i Prepirineu, també molt dependents del sector turístic, són alguns dels més afectats per la caiguda de la cotització des de principis d'any. Per exemple, a Alp (on hi ha estacions d'esquí i un potent negoci turístic), el nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha caigut un 60% entre febrer i abril, fet que s'ha traduït en la destrucció d'un miler de llocs de treball. També han notat la destrucció d'ocupació poblacions com Setcases (-33%), o Llívia, Queralbs o Das, tots ells amb descensos que ronden el 20%.

Les excepcions: municipis on creix l'ocupació

Tot i la crisi de la covid-19, en alguns municipis s'ha seguit creant ocupació entre els mesos de febrer i abril. Són una trentena de poblacions, entre les quals destaca Gualta, on el nombre de cotitzants ha augmentat un 11%. També hi ha algun municipi turístic que, malgrat la caiguda anual, també han registrat increments d'ocupats entre febrer i abril. Seria el cas de Pals, el Port de la Selva o Pals, on l'afiliació a la Seguretat Social registra creixements que ronden el 5% en el darrer trimestre.

En termes anuals, destaquen el creixement de cotitzants que han tingut municipis com La Cellera (+71%), Regencós (+34%) o Vilajuïga (+17%).

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus