21 de maig de 2020
21.05.2020
Diari de Girona

El dia que a Brussel·les van descobrir que a Espanya s'havia retallat en sanitat

20.05.2020 | 23:45
El dia que a Brussel·les van descobrir que a Espanya s'havia retallat en sanitat

Les retallades dels anys posteriors a la crisi del 2008 ha anat afeblint el sistema sanitari espanyol (i català), i s'han notat en la capacitat de resposta davant la brutal exigència que hospitals i centres de salut han estat sotmesos pel coronavirus en els últims tres mesos. Això, que és una evidència, i la prova que les protestes que part del sector ha sostingut contra les rebaixes pressupostàries i les privatitzacions en la darrera dècada tenien la seva raó de ser, va ser la conclusió a la qual van arribar a Brussel·les. Durant anys ferma defensora de l'austeritat i la contenció en la despesa, la Comissió Europea va fer públic ahir un informe destacant que la resposta del sistema sanitari espanyol. «El sistema de salut espanyol ha estat oferint bons resultats malgrat el nivell relativament baix d'inversions, però l'esclat de la pandèmia ha exercit una pressió sense precedents sobre el sistema i ha revelat la seva vulnerabilitat a les crisis», es pot llegir sobre Espanya en l'informe de recomanacions fet públic ahir per la comissió.

Les retallades en sanitat són un fet conegut, i denunciat, a casa nostra perquè, davant del 7,5% del PIB de mitjana que els països europeus dediquen als seus sistems de salut, a Catalunya la inversió està al 4,7% i superen per poc el 5% en el global d'Espanya. A Madrid, la ciutat de l'ara mitificat Ifema, en els últims anys s'han fet set nous hospitals de concessió privada però, paradoxalment, en el mateix temps ha disminuït el nombre total de llits.

A Catalunya, durant els dos governs d'Artur Mas amb el conseller Boi Ruiz veient com el seu nom quedava associat al concepte retallades, el sistema sanitari va perdre 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris. Les tisores van fer estralls durant anys i, per això, ningú pot fer grans escarafalls quan ahir la Comissió Europea assenyalava «deficiències en inversió en infraestructures, en contractació de personal i en les condicions laborals dels treballadors sanitaris». En el text de la Comissió Europea no es passa per alt el tema de les residències i, com han estat fent des de Brussel·les en els últims mesos, s'abandona l'habitual alineament comunitari amb l'austeritat per recomanar inversions en la protecció dels més febles: «Les persones amb discapacitat i la gent gran en situació d'atenció residencial han estat particularment exposats durant la crisi i, en el futur, cal assegurar el seu accés continuat a l'atenció mèdica i social».

Ningú es vol donar per al·ludit

Les recomanacions de Brussel·les no van ser interpretades com una crítica ahir ni part del Govern espanyol (des de la Moncloa es va assegurar que anaven «en la línia dels plans de l'executiu»), ni tampoc des de Catalunya. En el debat al Congrés sobre la pròrroga de l'estat d'alarma, Pedro Sánchez i Laura Borràs van polemitzar sobre qui havia retallat més en sanitat. El clàssic «i tu més» entre Madrid i Barcelona, en aquest cas sobre sanitat entre Sánchez, que era diputat quan José Luis Rodríguez Zapatero va començar amb les retallades, i Borràs que ara representa l'espai polític sorgit de les cendres de la Convergència d'Artur Mas i Boi Ruiz.

Un diàleg de sords que va començar amb Laura Borràs defensant que «en una Catalunya independent s'haguessin salvat més vides si no estigués sota el paraigua d'aquest dolent i ineficient estat espanyol», i que va trobar resposta per boca de Pedro Sánchez apuntant que Catalunya està en el catorzè lloc en despesa sanitària l'any 2019 entre les autonomies segons «no el Govern d'Espanya sinó la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública», segons recollia ahir l'agència Europa Press en la seva crònica d'un debat on el president de l'executiu control també va aportar més dades sobre les retallades dels governs catalans en salut. «Catalunya té més llits d'hospitals privats, 19.699, que públics, 14.916, i és la comunitat que menys percentatge inverteix de la seva despesa sanitària a remunerar personal sanitari, un 35 per cent», va dir Sánchez en la seva resposta a Borràs.

I, mentre al Congrés de Madrid els polítics catalans i espanyols continuaven amb les seves tensions dialèctiques habituals, l'informe de la Comissió Europea alertava dels perills que la poca inversió dels darrers anys a Espanya podem sotmetre a les capes menys protegides de la societat. «Espanya és l'estat membre amb una mitjana més baixa de prestacions a les famílies segons el seu nombre de fills i l'actual crisi provocada per la pandèmia de covid-19 augmentarà els alts nivells de pobresa o exclusió social a Espanya, especialment entre les famílies amb nens», es pot llegir en un text on no es parla de contenir la despesa o d'aplicar retallades tot i el creixement del dèficit espanyol.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook