«Ja veuràs com molts bars Comentaris com aquest, molts sense cap més cap base més enllà de les percepcions personals i altres basant-se en estudis d'associacions del sector, han estat una constant durant el confinament. Amb Girona i molts altres territoris entrats ja en la fase 1 de la desescalada, l'esforç de molts propietaris i treballadors per aixecar la persiana, encara que només sigui per servir unes poques taules a la terrassa, els presagis més negres sembla que s'esvaeixin. Però les xifres no enganyen i encara que alguns (ni de bon tros tots) locals de restauració comencin a servir els primers cafès, els indicadors d'activitats fets públics ahir per l'INE (Institut Nacional d'Estadística) demostren que l'hostaleria és el negoci que més està pagant els plats trencats en aquesta crisi. L'INE va publicar ahir dades, tant d'Espanya com de Catalunya, de l'activitat econòmica del sector serveis a finals del mes de març (quan ni s'enflairava el desconfinament) i la taxa anual d'activitat econòmica havia caigut un 19%. Unes xifres que es disparen en el cas de l'hostaleria, que s'havia deixat un 58% del seu volum de negoci seguit per un altre dels negocis que més ha acusat l'estat d'alarma: la venda i reparació de vehicles i motocicletes, amb un descens del 47%.

Les estadístiques de l'INE calquen la davallada de la xifra del negoci del sector serveis a Catalunya i a Espanya. En els dos casos, el descens de l'activitat econòmica és d'un 18,7% respecte a l'any anterior en la pitjor dada interanual, en el cas català, des de fa més d'una dècada (des de l'abril del 2009). Un 18,7% que en realitat seria un 19,8% amb la correcció estadística dels efectes estacionals i del calendari (la Setmana Santa no cau cada any en les mateixes dates).

En el desglossament territorial queda molt clara la importància del sector serveis en zones on el turisme té un gran pes en l'economia. Així, per exemple, a les Illes Balears la davallada interanual ha estat del 30,3% i a Canàries, del 29,4%; mentre que per sobre del 18,7% de Catalunya o del conjunt de l'Estat també hi ha Cantàbria (21,7%), Castella-la Manxa (21,6%) i Madrid (també amb un 21,6%). Lògicament, en un context de crisi tan brutal com la que ha provocat la pandèmia de la covid-19, cap comunitat autònoma espanyola ha millorat la taxa interanual d'activitat econòmica en el sector serveis, però si les Balears o Canàries lideraven un costat del rànquing, a l'altra part hi ha alguns dels territoris menys afectats pel virus com Múrcia (7,7%) i Extremadura (8,8%).

«Serveis de menjar i beure»

Pel que fa estrictament a les vendes d'aquest sector serveis, els pitjors descensos els van patir les agències de viatges (58,4%), els serveis de menjar i beguda (58%), el transport per taxi (57,2%), l'allotjament (56,9%) i la venda de vehicles (48,9%); mentre que en «altres serveis» destaquen l'hostaleria en el seu conjunt (57,7%) i les activitats administratives i serveis auxiliars (22,9%) seguits del transport i emmagatzematge (20%), activitats professionals científiques i tècniques (12,2%) i informació i comunicacions (10,7%).

En canvi, les millors xifres serien per a branques dels serveis com programació i emissió de ràdio i televisió, amb una xifra de negoci que només ha caigut un 0,6%, i les telecomunicacions, amb un 4,1%.

Els efectes en l'ocupació

Una baixada dels volums de negoci en qualsevol sector provoca, més aviat o més tard, una baixada de l'ocupació i la destrucció de llocs de treball si els índexs d'activitat econòmica no rebroten. En la situació actual, la massiva aplicació d'ERTOs encara manté les xifres oficials de baixada de l'ocupació per sota de les reals un cop vagin avançant les fases de la desescalada, s'acabi l'estat d'alarma i molts aquests expedients de regulació temporal d'ocupació acabin. Mentre l'eslògan dels sindicats en darrer 1 de maig («Que els ERTOs no es converteixen en EREs») no pugui ser comprovat de manera real, les xifres d'ocupació en el sector serveis han caigut un 1,6% tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat. De nou, les Balears, amb un contundent descens del 4,8%, i Canàries amb un 2,8% han estat els territoris més afectats, seguits per Cantàbria (2,4%), Galícia (2,3%) i Extremadura (2,2%), tot amb descensos per sobre del dos per cent en ocupació; mentre que Castella-la Manxa (0,6%), València (0,6%) i Múrcia (0,7%) són les que han aguantat millor. Un cop més, la branca de l'hostaleria va ser la que en va sortir més perjudicada amb una variació anual de la seva ocupació d'un 7% menys, mentre que, per exemple, en el comerç majorista i el sector de la intermediació va créixer un 0,4%.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus