Com va fer amb la socialdemocràcia, Suècia ha imposat el seu propi model durant la crisi del coronavirus. Mentre la resta de països europeus adoptaven mesures de confinament més o menys estrictes, el país escandinau ha optat per mantenir durant tot aquest temps oberts escoles, guarderies, bars, restaurants, gimnasos i botigues, apel·lant a la responsabilitat individual per implementar la distància social.

L'objectiu era reduir l'impacte econòmic del tancament. I amb dades a la mà, es pot afirmar que l'experiment ha aturat el primer cop de l'economia: les últimes dades assenyalen una contracció de tot just el 0,3% per a Suècia durant el primer trimestre de 2020, molt per sota de la mitjana de l'eurozona (3,8%). Tot i això, el mateix Banc Central suec estima que l'economia del país experimentarà una caiguda d'entre 7 i 10 punts percentuals durant el 2020, a causa de la caiguda de la gran producció.

I ara, quan, a ritmes diferents, els països europeus inicien la desescalada, les autoritats sueques preveuen mantenir les mesures dictades -recomanació de teletreball, prohibició de visitar les residències d'ancians i reunions de més de 50 persones- durant un llarg temps. «Aquesta lluita és una marató», va afirmar la setmana passada el primer ministre suec, Stefan Löfven, defensant una estratègia pensada a llarg termini, que serà el que es trigui a trobar un medicament eficaç contra la malaltia o l'esperada vacuna.

En relació amb els seus tres veïns nòrdics, Suècia perd, de moment, aquesta carrera de fons, tant en casos detectats de la malaltia com en índex de mortalitat. El país, de deu milions d'habitants, acumula més de 31.500 casos de coronavirus i més de 3.800 defuncions, molt per sobre de Dinamarca (11.100 casos i 554 morts), Finlàndia (6.400 casos i 301 morts) i Noruega (8.260 casos i 234 morts), segons les dades estadístiques de Worldometers.

A més, durant l'última setmana Suècia ha liderat la xifra de morts amb coronavirus a Europa: 380 per cada milió d'habitants, superant Espanya, Itàlia, Bèlgica o el Regne Unit. Es tracta d'unes xifres que són tres vegades més que Dinamarca, set que Finlàndia i vuit que Noruega. Però diversos experts adverteixen que el que pot semblar un fracàs podria ser un èxit si les xifres de contagis i mortalitat augmenten en altres països quan s'aixequin els confinaments.

Les autoritats sueques defensen la seva estratègia com la més adequada contra un virus que no desapareixerà ràpidament, sinó que continuarà circulant entre la societat. L'epidemiòleg Anders Tegnell, de l'Agència de Salut Pública sueca, creu que no es pot valorar encara si un confinament hagués reduït la taxa de mortalitat, però sí que creu que una segona ona pot ser menys agressiva a Suècia que en altres països on les poblacions han estat menys exposades al virus. Aquesta opinió és compartida per Johan Giesecke, exepidemiòleg en cap de Suècia i actual assessor de salut de l'OMS, per a qui les mesures de confinament només endarrereixen l'aparició de casos i morts.

Sense que hi hagi moltes prohibicions, la gran majoria de la població sueca ha adoptat, de manera voluntària, un auto-distància social. Els sondejos mostren un suport majoritari dels suecs a l'estratègia governamental. «Tenim dades que demostren que la gent cada vegada segueix més els nostres consells», diu Tegnell.

També l'Organització Mundial de la Salut (OMS) pensa que hi ha lliçons que es poden extreure de l'experiència sueca. Ho ha dit Mark Ryan, director executiu del programa d'emergències de salut de l'organització. «El que Suècia ha fet diferent és que ha confiat molt en la relació amb els seus ciutadans per a implementar l'autodistanciament i l'autoregulació», destaca. Una confiança que, en el país nòrdic, és recíproca: la del ciutadà en les seves institucions.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus