La Sara i en Miquel -noms ficticis- es casaran avui a l'Ajuntament de Girona, i això que aquest 2020 no els ho ha posat gens fàcil. El temporal Gloria els va enganxar just el dia que havien de tramitar els papers al registre amb els testimonis, i ara la pandèmia de la covid-19 els obligarà a celebrar una cerimònia reduïda amb només els testimonis, ja que alguns dels seus familiars viuen en altres regions sanitàries. Però aquesta parella ha decidit tirar endavant amb el casament malgrat tenir tots els elements en contra perquè, a pesar de tot, el 2020 serà un dels anys més especials de la seva vida: d'aquí a un mes ha de néixer el seu primer fill, i volen tenir tots els papers arreglats per quan arribi la criatura. Per tant, s'ho miren amb optimisme i les celebracions familiars -totes les que calguin- ja vindran més endavant.

«Tot el procés per casar-nos ha estat molt complicat des del principi», explica en Miquel, entre rialles. I és que el passat mes de gener, just el dia que tenien hora per anar a portar la documentació al registre i signar juntament amb els testimonis, els va enxampar la temporal Gloria. Els testimonis, que venien de fora de Girona, van necessitar Déu i ajuda per arribar al registre, però un cop van ser-hi tots es van trobar amb què la tempesta havia impedit que hi hagués prou funcionaris i per tant van haver-hi de tornar un altre dia. Tanmateix, aquell estava lluny de ser el pitjor entrebanc.

Un cop tramitats els papers, la data de la cerimònia es va fixar per al 23 de maig a l'Ajuntament de Girona, tot i que els nuvis no en van dir res a les seves respectives famílies perquè volien que fos una sorpresa. «Teníem la idea de convidar-los a passar el dia a Girona, i quan fossin aquí portar-los a l'Ajuntament i que es trobessin amb la sorpresa del casament», assenyala la Sara. La covid-19, però, ho va fer saltar tot pels aires. A la lògica reclusió de la Sara perquè el coronavirus no afectés el seu embaràs -«m'he passat els últims mesos treballant i tenint el mínim contacte amb l'exterior», recorda- se li va sumar el neguit de saber si el casament es podria celebrar i, en cas que fos possible, de quina manera. Des de l'Ajuntament els van confirmar que sí, que els papers s'havien pogut tramitar, però el confinament de seguida els va fer veure que l'assistència dels seus familiars no seria possible, ja que alguns viuen en regions sanitàries diferents i desplaçar-se suposaria un gran risc. Per tant, i veient que la situació ho permetia, al final van decidir mantenir la data, el 23 de maig, per tal de deixar enllestir la paperassa de cara al naixement de la criatura; tot i que a l'enllaç només hi assistiran ells i els testimonis i les celebracions amb la família i amics s'hauran de posposar per més endavant, quan tot s'hagi posat a lloc.

Tot i que el sotrac de la covid-19 els ha obligat a cancel·lar els plans -per exemple, han hagut d'anul·lar la reserva del restaurant on tenien previst anar a dinar amb tota la família-, i que els sabrà greu que els seus familiars no els puguin acompanyar en un dia tan especial, en Miquel considera que, al cap i a la fi, es tracta d'un «final feliç», ja que es podran casar el dia que volien i esperar amb tranquil·litat el naixement del nen, amb la il·lusió de poder-ho celebrar tot amb la família quan s'hagi acabat la desescalada i ja hagin estat pares.

Mentrestant, avui, com que no poden anar a dinar a fora -de nou, els preocupa posar en risc l'embaràs-, després del casament senzillament es preparan alguna cosa especial a casa i viuran un dia que no haurà estat, ni de lluny, tal com s'havien imaginat, però que segur que recordaran igualment durant la resta de les seves vides.