En els últims dies una excavadora ha treballat al mig de l'abocador de Vacamorta i n'han sortit camions carregats de residus. El Departament de Territori i Sosteniblitat ha confirmat que es tracta de proves per a un estudi destinat a buidar i gestionar els més de dos milions de tones de residus que hi ha al dipòsit clausurat per sentència judicial a finals del 2014.
El trasllat dels residus és per motiu d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunuya (TSJC) emesa el 2015. L'estiu del 2019, el TSJC va desestimar amb contundència un recurs de resposició de la Generalitat per endarrerir els terminis de buidatge.
Fa uns mesos, la Generalitat va presentar un avanç del projecte de buidatge de 2,3 milions de tones de deixalles a l'Ajuntament de Cruïlles. Va ser quan va tenir lloc un període de proves que va acabar quan es va iniciar el 13 de març.
L'avantprojecte planteja que buidar l'abocador de Vacamorta tardarà com a mínim cinc anys i tindrà un cost aproximat de 81 milions d'euros.
L'estudi inicial planteja cinc possibilitats d'extracció i gestió dels residus acumulats. Dues comporten el trasllat dels residus a dipòsits autoritzats i en servei. Aquestes dues opcions tenen un cost de 159 i 146 milions d'euros. La més econòmica és la de 81 milions d'euros que proposa dur els residus a un dipòsit de nova construcció.
Les altres dues contemplen l'ús d'una tècnica que redueix la massa de residus encapsulada dins de l'abocador i eliminar temporalment el material perillós abans de fer l'extracció. També preveu aprofitar les parts dels residus que són aprofitables per generar energia.
Es tracta d'un sistema denominat mineria d'abocament que ha estat experimentat amb èxit a Israel. Les dues propostes referents a la mineria d'abocament tindrien un cost de 117,1 i 110,5 milions, respectivament. L'inconvenient de l'aplicació de la mineria és que podria allargar el buidatge uns trenta-set anys.
L'abocador del Baix Empordà va ser clausurat per ordre del Departament de Territori perquè la llicència estava mal donada i acumulava nombroses sentències. El TSJC també va sentenciar que s'havia de retornar l'espai al seu estat inicial. O sigui, restituir la situació que tenia l'any 2000, abans que hi arribés el primer camió de deixalles.
La presentació de l'avantprojecte de buidatge de l'abocador de Vacamorta va provocar la reacció de l'Ajuntament, la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) van demanar que, abans de treure les deixalles, es faci un estudi rigorós que analitzi quin tipus de residus hi ha i on estan ubicats.
La clausura
L'abocador de Vacamorta va ser obert el setembre de l'any 2000, en un espai situat a 500 metres del veïnat de Puigventós. Els veïns d'aquest barri de Cruïlles van penjar pancartes i pasquins i, sobretot, van constituir una plataforma antiabocador per intentar tancar l'abocador que recollia residus industrials de tot Catalunya.
Després de protestes i denúncies de la Plataforma, el març del 2004 la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà, l'Ajuntament de Cruïlles i la Plataforma Antiabocador (PAAC) van començar a comprovar les instal·lacions de l'abocador per comprovar si s'ajustava a la legislació de medi ambient.
La PAAC sostenia que el cobriment d'argila de terra de l'abocador incomplia la normativa i no tenia les mesures exigides per la Generalitat.
El febrer del 2013, la Generalitat va ordenar el tancament de l'abocador però l'empresa que l'explotava va fer adaptacions i el van tornar a obrir. No va ser fins al novembre del 2014, quan el departament de Territori i Sostenibilitat va decretar la suspensió de l'entrada de més residus.
Ho va fer en compliment de les sentències del TSJC i del Suprem que declaraven il·legal l'activitat. Des de llavors, l'abocador s'ha gestionat de portes endins a l'espera del trasllat dels residus i la restauració de l'entorn.
