L'anunci del Departament d'Ensenyament i les posteriors instruccions que l'administració ha fet arribar als centres educatius per a la reobertura de centres educatius durant la fase 2 ha generat reticències en diversos actors del sector. Els sindicats titllen les instruccions de la Conselleria de «poc precises», «precipitades» o «susceptibles a interpretacions» i critiquen que el pes de la reobertura recaigui principalment sobre la direcció dels centres educatius.
El portaveu de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament (USTEC) a la regió de Girona, Xavier Díez, apunta que l'anunci de la reobertura de les escoles en la fase 2 és un «retorn precipitat»: «No es donen les condicions per poder tornar amb seguretat. Ensenyament no proporciona mascaretes als alumnes i trasllada als equips directius la responsabilitat en cas d'haver-hi un brot de COVID. Amb les instruccions a la mà tinc la sensació que la comunitat educativa encara està més confosa que abans». Díez va més enllà i assegura que «és com si ens haguessin enviat a la guerra sense escut ni armes... Ara més que mai caldria homogeneïtat de criteris per a tothom».
Normativa «ambigüa»
En aquest mateix sentit es manifesta un dels portaveus del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps), Luis Sobrino, que afegeix que «amb el poc temps que queda del període escolar [que finalitza el 19 de juny], no s'entén aquesta pressa per obrir els centres». Sobrino defensa l'atenció presencial en el cas d'aquells alumnes que acabin cicle, per exemple, els de quart d'ESO, segon de Batxillerat o Formació Professional. «Ensenyament ha donat instruccions massa ambigües que admeten interpretacions i el document de reobertura tres quarts del mateix. A banda que el Departament d'Educació no ha consensuat res amb ningú de la comunitat educativa i pensem que això és molt greu», apunta Sobrino.
Seguint aquesta línia s'expressa Roger Castellanos, membre de la Confederació Sindical Catalana d'Educació a les comarques gironines, que subratlla que «és totalment fals que compti amb el suport dels sindicats, perquè no hem tingut cap mena de vot en aquesta decisió. A més a més ens hi oposem perquè és una decisió que no respon a cap mena de criteri científic ni de seguretat, sinó que respon a criteris polítics i interessos econòmics». Per Casellanos, «no hi ha instruccions clares ni material suficient per a garantir la seguretat del personal ni dels alumnes»: «Tot plegat és una contradicció. Es fa anar amb mascareta als alumnes pel carrer però a dins de classe no se l'han de posar? Quin sentit té això? A més els mestres poden ser població de risc. Sembla que no s'ha contemplat res d'això. Reclamem que hi hagi mascaretes FP2, gel desinfectant i pantalles protectores, entre d'altres», critica.
Un pla de contingència
Per la seva banda, la presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Belén Tascón, explica que cal «garantir el dret a l'educació»: «S'ha dit que la reobertura al juny respon a l'acompanyament emocional, i nosaltres ens preguntem com es garantirà que els alumnes acudeixin als centres si és opcional anar-hi». «Que es traslladi la responsabilitat al centres -com en el cas de la tercera avaluació, que era tan poc definida que tothom ho ha interpretat de manera diferent- representa que es descentralitzi l'educació perquè no hi ha un criteri homogeni i això ens porta que s'incompleixi el principi d'igualtat en el sistema educatiu», manifesta Tascón. Per a la FAPAC, el que més preocupa és que «de cara al setembre no es garanteixi l'accés a l'educació a tot l'alumnat»: «Entenem que el paper bàsic de l'administració i la seva responsabilitat consisteix precisament a no traspassar les decisions als centres educatius per garantir precisament que no es vulnera els alumnes de risc, que en el cas del material doncs fa dos mesos que estem en pandèmia i encara hi ha alumnes que no tenen accés a les plataformes online dels seus centres». Tascón conclou que «Ensenyament ha de fer un pla de contingència concret sobre com han d'actuar els centres».
