Vicepresidenta del Govern per a la Transició Ecològica i arquitecta del complex pla de desescalada que ha posat en marxa Moncloa, Teresa Ribera defensa amb fermesa la seva estratègia: la recuperació sanitària i l'econòmica han d'anar agafades de la mà.

El debat que polaritza la desescalada se centra en el seu ritme. No només Madrid ha volgut anar més ràpid per raons econòmiques, també Itàlia ha anunciat una finalització anticipada del confinament malgrat anar pitjor que Espanya.

El Govern ha fet una aposta decidida per la salut a l'hora de ponderar els diferents béns en joc. Això s'ha fet amb la convicció que la recuperació de la seguretat sanitària afavoreix que la recuperació econòmica es produeixi abans que hi hagi dubtes sobre com pot evolucionar el virus. És una aposta, a més, secundada per la gran majoria de la societat.

Ens podem convertir en el país més castigat per la crisi si som els últims de desconfinar?

El nostre pla proporciona seguretat i rapidesa. En altres països on han anat més ràpid estan tenint rebrots que també generen dubtes en els inversors, els consumidors i fins i tot entre els turistes, que són una referència important per a la nostra economia.

Dues setmanes després d'iniciar la fase 3, les unitats territorials de «la nova normalitat» podran rebre turistes?

Sí. Podem imaginar perfectament que un ciutadà de Badajoz pugui anar a passar uns dies a Huelva, però potser els de Madrid no poden. Això és el que en l'espai europeu anomenem «corredors segurs»: connectar zones amb un nivell de seguretat i probabilitat estadística de contagi equivalent tant en origen com en destinació. Per tant, mantenint totes les cauteles, no té per què haver-hi problemes. Amb Europa és probable que es reprodueixi aquest mateix esquema.

Podem dir que el 22 de juny l'Espanya que atrapi la «nova normalitat», per exemple Canàries i Balears, podrà rebre turistes?

Sí. Si tot va bé, és molt probable que es pugui activar aquesta arribada a través d'aquests corredors.

Com serà aquesta «nova normalitat»?

Seguretat total no n'hi haurà fins que no tinguem tractament o vacuna, i hi ha molta incertesa respecte a quan passarà això. Per poder conviure amb el virus mantenint-lo a ratlla haurem de mantenir certes cauteles. La distància física i la neteja de mans molt probablement es mantindran com a recomanació per a tots. Culturalment suposa un canvi per al nostre país. Mantenir la distància, no besar-nos, no abraçar-nos, coses que són molt quotidianes, molt naturals, formaran part de les recomanacions.

El sector de l'hostaleria se seguirà regint per aforaments o només per distàncies?

En aquest sector o en les platges, on és més complicat mantenir aquesta distància, caldrà establir limitacions a través de la Llei de Sanitat o normatives autonòmiques. En la «nova normalitat», per definició, ja no estarem sota l'estat d'alarma.

Continuarà col·laborant amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb la desescalada?

A l'inici de la crisi ell va estar més bolcat en el desplegament sanitari. Ara, la desescalada passa a ser la seva principal ocupació. Continuaré ajudant, però amb menor intensitat.