El 30 d'octubre de 1936, un vaixell de guerra de la marina espanyola, el Canarias, va disparar vint-i-dues bombes sobre Roses des de les aigües de la badia. Tres mesos i mig després de l'aixecament militar contra la Segona República liderat per Francisco Franco, Catalunya coneixia per primer cop l'abast destructor de les bombes feixistes. El Canarias es passaria bona part de la Guerra Civil anant amunt i avall de la Costa Brava i, d'entrada, aquell primer atac sobre Roses va servir tant per inutilitzar un guardapesca al port com perquè els artillers del vaixell dels revoltats fessin pràctiques. Tot i aquell primer atac des del mar, la majoria de les bombes que van caure sobre una quinzena de poblacions gironines van sortir dels avions franquistes, alemanys i, sobretot, dels de l'Aviazione Legioanaria italiana que Mussolini havia posat a disposició de França i que tenien la seva base a Mallorca. Els bombardejos a Roses, Figueres, Girona, a la Blanes de la Safa, els que buscaven camps d'aviació prop de Banyoles, Celrà o Vidreres van deixar entre sis-cents i set-cents morts a les comarques gironines en el seu conjunt (bombardejos, morts al front i executats/assassinats a les rereguardes dels dos bàndols, aquesta xifra es multiplicaria, com a mínim, per deu). Però són aquests més de sis-cents morts sota les bombes els que posen en relleu el potencial mortífer d'un virus que vuitanta-quatre anys després de l'inici de la Guerra Civil ha deixat set-cents cinquanta morts a la Regió Sanitària de Girona en poc més de dos mesos, segons les dades publicades ahir pel Departament de Salut de la Generalitat.

Les poblacions més castigades

Els inicis a Roses, els bombardejos sobre l'Escala, l'acarnissament sobre Figueres (una de les ciutats catalanes més castigades pels avions dels franquistes o dels seus aliats), o l'obsessió final per perseguir a Agullana o a la Vajol en la seva retirada personalitats com Manuel Azaña, Juan Negrín, Lluís Companys o el lehendakari José Antonio Aguirre van infringir a l'Alt Empordà una mortalitat molt superior a la provocada ara pel coronavirus (36 defuncions oficials a la comarca per covid-19 des de l'inici de la pandèmia). En canvi, s'estima que a la comarca van morir 338 persones sota les bombes feixistes, 281 de les quals a Figueres, on els trimotors Savoia Marchetti SM.79 (coneguts com a «Esparvers») havien estat enviats per Benito Mussolini des de Mallorca. Només amb els bombardejos del 3 de febrer del 1939, quan la Guerra Civil ja tocava el seu final, fins a 82 persones van morir a la ciutat entre figuerencs i la gran massa de fugitius que provaven d'escapar-se en direcció a França.

El coronavirus ha estat més dur a Girona i al seu entorn. Fins a 216 morts es comptabilitzen ja per covid-10 a la comarca del Gironès. Ara fa vuitanta-tres anys, el 30 de juny de 1937, una dotzena de bombes van caure sobre la ciutat de Girona i Sarrià de Ter. L'historiador Josep Clara ha escrit que aquell dia van morir com a mínim cinc persones. El balanç final de morts sota les bombes als carrers de Girona pels atacs tant dels SM.79 italians com dels Heinkel He 11 de la Legió Còndor alemanya. El 20 d'abril de 1938, onze gironins van perdre la vida per les bombes feixistes als carrers de la Rutlla i Marquès de Caldes de Montbui per projectils que buscaven destruir les fàbriques de la zona. A finals de gener del 1939, amb els republicans ja en retirada després que els franquistes entressin a la ciutat de Barcelona, un grapat de cases del carrer del Carme van ser bombardejades per avions italians que tornaven d'atacar el camp d'aviació de Celrà.

Els aeròdroms de Celrà, del Pla de Martís o de Cassà de la Selva van ser objectius dels avions feixistes com ho van ser les fàbriques com, per exemple, la Safa de Blanes. Si el coronavirus ha deixat més de 150 morts a la comarca de la Selva des de l'inici de l'actual crisi sanitària, sis trimotors italians en van deixar nou en un sol dia (29 de juny de 1938). Blanes va ser la població de la Selva més afectada pels bombardejos amb el punt de mira feixista sobre la Safa, que, just abans de la Guerra Civil, tenia 1.100 treballadors.

El coronavirus ha deixat ja vuitanta morts a la comarca del Baix Empordà, però, vuit dècades i mitja enrere, una vintena de bombardejos, alguns des del mar i la majoria des dels avions dels aliats de Franco, van matar entre quaranta-vuit i setanta persones només a Sant Feliu de Guíxols segons diferents recomptes, mentre que a Palamós hi van perdre la vida sota les bombes un mínim de vint-i-cinc persones en una trentena d'atacs feixistes.