Passar de pagar un irrisori euro i mig de multa un dia i que l'endemà te'n clavin seixanta per la mateixa infracció fa, com a mínim, alçar les celles. Però quan la màxima sanció passa de 300 euros a 120.000, ep, l'ensurt pot ser considerable i susceptible de generar protestes, com la vaga amb què amenacen els caçadors després que, el 29 d'abril, es topessin amb unes noves sancions de cacera acabades d'aprovar per la Generalitat.
«Les sancions són exagerades i és clar, aquí s'han de matisar les coses», reivindica a Diari de Girona de la territorial gironina de la Federació Catalana de Caça, Josep Blanquera, que demana que l'actualització de les xifres de sancions ha d'anar també acompanyada d'una revisió de la normativa -és una llei estatal amb data preconstitucional, de1970, amb l'última de les modificacions el 2009- i aclarir bé en què consisteixen els supòsits i conductes on s'incorre en infracció. Per aquest motiu, els caçadors lamenten que hi ha molt marge per a interpretacions diferents i que unes sancions tan dures fan trontollar la seguretat jurídica.
«Has arreglat les multes però no la regulació», retreu Blanquera. A la província de Girona hi ha unes 10.000 persones amb llicència per a la caça i, segons apunta el president de la territorial, s'ha de tenir en compte que són ells mateixos els qui assumeixen les assegurances de la seva butxaca i les altes factures veterinàries quan els gossos queden ferits. Si a tots els costos implícits a l'activitat hi ve afegit el risc d'altes sancions tot plegat esdevé disuasori, diu. «No vull dir que ens ho hagin de donar tot, però sí que com a mínim més consens i no posar més entrebancs», defensa.
Revisió del marc legal
Davant la crida a la vaga, el Departament d'Agricultura ja s'ha assegut a la taula amb caçadors amb l'objectiu d'estudiar les demandes del col·lectiu, deixar més clar el marc legal i reduir el marge de discrecionalitat, unificant els criteris i casuístiques. En aquest sentit, han arrencat «un nou pla de treball per millorar la comunicació i abordar de manera conjunta les reivindicacions», van informar fonts de la Generalitat. Pel que fa a l'actualització dels imports, des de la Generalitat assenyalen que feia molts anys que no es revisaven i que ara havien quedat «obsolets». Excepte en la sanció màxima, totes s'han ajustat a la resta de comunitats, entre 60 i 3.000 euros fins a les infraccions greus. Algunes, com Castella-la Manxa i Galícia, fins i tot arriben als 6.000 euros a les infraccions greus, doblant la sanció catalana. En canvi, a la màxima sanció, Catalunya sí que es desmarca de la resta amb la imposició de 120.000 euros per dissuadir del furtivisme, la més alta de totes les comunitats, seguida de Castella i Lleó (78.077 euros) i Múrcia (60.101 euros). En tot cas, però, les sancions que hi havia fins ara -dins la forquilla d'un euro i mig en el cas més lleu i 300 euros pel més greu-, estaven molt enrere del conjunt de l'Estat.
Els pagesos, perjudicats
D'altra banda, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, també es reuneix avui amb els sindicats d'agricultors per abordar aquest tema. Una eventual vaga de les Àrees Privades de Caça (APC) seria un perjudici pels camps de conreu i més ara, després d'estar-se sense cacera durant el confinament. «Si avui en dia l'única solució per fer baixar la població de senglars, que causen danys, és mitjançant la caça, que el Departament no posi tanta pressió sobre el caçadors», argumenta Joaquim Suñer, president a Girona del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). «Com menys impediments se'ls hi posi, millor», insisteix. En el context de pandèmia agreujaria encara més el problema de plagues com els senglars. «Amb això del COVID-19 han proliferat molt més [els senglars] perquè fa molts mesos que no s'estan caçant, per tant la població ha augmentat», explica.
Des d'Unió de Pagesos, també demanen una nova llei de fauna salvatge. Apel·len, però, a la responsabilitat dels caçadors per no pressionar encara més els agricultors, un sector que ja està afectat, i lamenten que busquin el seu suport amb una vaga que els perjudica. «A qui han de pressionar perquè canviï la llei és a l'Administració i no als pagesos, nosaltres no fem les lleis», assenyala Narcís Poch, coordinador territorial del sindicat a Girona.
