La Comissió Europea presenta avui a l'Eurocambra la seva proposta per a un fons de reconstrucció i per al pressupost europeu per als pròxims set anys, amb l'objectiu de rellançar l'economia després de la crisi causada per la covid-19. Amb tres setmanes de retard, l'executiu europeu posarà sobre la taula una proposta de fons de 500.000 milions d'euros amb més ajudes que préstecs, en la línia de la feta per Alemanya i França, segons va avançar l'actual representant de la Comissió a Àustria i ex-secretari general de l'executiu europeu, Martin Selmayr.
Per la seva banda, Espanya i Itàlia també són favorables a les ajudes, que topen amb l'oposició d'Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Dinamarca, que continuen defensant els crèdits.
Tres setmanes més tard del que estava previst, la Comissió Europea presenta el que serà el seu gran estímul econòmic, després que els estats li encomanessin una proposta de fons de reconstrucció vinculat al pressupost europeu per als pròxims set anys.
Segons va indicar Martin Selmayr, la proposta de Brussel·les està en la línia de la proposta francoalemanya i planteja que sigui la Comissió Europea la que emeti deute al mercat per finançar la recuperació, així com la creació de nous recursos propis. Els recursos adquirits amb l'emissió de deute, avalat pel pressupost, aniran a parar a programes inclosos als comptes, que estaran al voltant del bilió d'euros.
Malgrat que són pocs els detalls que l'executiu europeu ha deixat veure del pla, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va assegurar en una compareixença a l'Eurocambra que la proposta inclou «inversions públiques clau» i instruments per finançar «noves inversions estratègiques» i per donar solvència a empreses.
Davant dels eurodiputats, Von der Leyen va manifestar que el pla està basat en tres pilars, un dels quals concentra la major part dels recursos i està centrat en ajudar als estats a recuperar-se de la crisi. Segons Von der Leyen, algunes inversions estaran ja disponibles aquest any.
Suport al turisme
En diverses intervencions, eurocomissaris han assegurat que la proposta inclou una part «substancial d'ajudes», que donarà suport als sectors més afectats per la crisi, com per exemple el turisme, i que inclourà una «garantia infantil» i «fortes mesures» contra l'atur juvenil, entre d'altres.
La proposta avançada per Selmayr està en la línia de l'acord anunciat entre França i Alemanya just una setmana abans que la Comissió presenti la seva proposta. En una compareixença conjunta, la cancellera Angela Merkel i el president Emmanuel Macron van sortir al pas davant del bloqueig amb una proposta que allunya Alemanya de la seva tradicional ortodòxia econòmica.
La iniciativa francoalemanya posa sobre la taula un fons de 500.000 euros en ajudes, finançat amb l'emissió de deute per part de la Comissió a través del pressupost europeu. Els països nòrdics, però, s'oposen a aquesta proposta amb ajudes i emissió de deute europeu.
Una altra de les qüestions clau en aquests moments és si els recursos aniran acompanyats de reformes. L'acord francoalemany diu que «el suport per a la recuperació» estarà «basat en un clar compromís dels estats membres a seguir una política econòmica sanejada i una ambiciosa agenda de reformes».
En aquest sentit, la Comissió Europea ha explicat fins ara que la seva proposta per crear un pla de recuperació vol «mantenir un vincle» entre «les inversions i les reformes». Així, doncs, els diners que es destinin als estats podrien estar condicionats a algunes «reformes» que estiguin en la línia de les recomanacions econòmiques fetes per la Comissió Europea als diferents governs.
L'Eurocambra vol dos bilions
Una de les institucions més actives durant les setmanes en què poc s'ha sabut de la proposta en què treballava la Comissió Europea ha estat l'Eurocambra. A través d'una resolució aprovada amb el suport dels quatre principals grups de la cambra, els eurodiputats han reclamat un paquet de dos bilions d'euros basat «majoritàriament en ajudes» i han amenaçat de bloquejar qualsevol pla que no financi «adequadament» la recuperació.
A més, els eurodiputats han reivindicat el seu paper en la negociació davant les propostes que arriben de la mateixa Comissió i dels estats. «Avisem la Comissió sobre qualsevol temptació de construir instruments pressupostaris sense participació parlamentària i d'escapar de la supervisió democràtica», apunta la resolució aprovada per populars, socialistes, liberals, ultraconservadors i ecologistes.
Després d'aprovar la mobilització de mig bilió d'euros per mitigar en una primera fase els efectes econòmics del coronavirus, ara la proposta que la Comissió Europea posa aquest dimecres sobre la taula dona el tret de sortida a la discussió entre els líders europeus per decidir com finançar la recuperació econòmica d'una crisi que afecta tots els estats però no en la mateixa mesura.
Ara per ara, les posicions sobre la proporció d'ajudes i de préstecs que ha d'incloure el pla estan allunyades, amb el sud defensant les subvencions i el nord els préstecs. Aquesta qüestió anticipa una forta pugna entre els estats per finançar la recuperació d'una crisi que amenaça de fragmentar el mercat únic.
