Les estratègies nacionals que enviïn els governs per accedir als fons del pla europeu de recuperació estaran sotmeses a l'examen de la Comissió Europea i també de la resta de països, que podran demanar modificacions i fins i tot rebutjar les reformes plantejades si consideren que no compleixen amb les recomanacions i prioritats comunitàries.

El vicepresident econòmic de l'executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, i el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, han explicat en una roda de premsa com funcionarà en la pràctica el principal instrument del fons que ha proposat Brussel·les.

Dombrovskis ha estat l'encarregat d'assenyalar que, encara que la decisió final dependrà de Brussel·les, els països podran examinar la «consistència horitzontal» dels plans nacionals. «Al final serà la Comissió qui prendrà la decisió d'aprovar (o no) els plans, però els Estats membres hauran d'estar d'acord o rebutjar el pla abans que la Comissió pugui avançar», ha dit. Per la seva banda, Gentiloni ha garantit que Brussel·les analitzarà els documents seguint «criteris transparents». En particular, vigilarà que que abordin «amb eficiència» les deficiències identificades, contribueixin a enfortir el creixement econòmic i la cohesió social i reforcin les transicions «verda» i digital.

El Fons per a la Resiliència i la Recuperació (RRF) oferirà 560.000 milions d'euros als Estats membres entre 2021 i 2024. La majoria, 310.000 milions, aniran en forma de subsidis i la resta (250.000 milions) seran préstecs que els països hauran de retornar.

En qualsevol cas, l'accés serà «voluntari», però Brussel·les advoca per desplegar «almenys» el 60% de la part de transferències en els dos primers anys (abans que finalitzi 2022) i la resta per al final de 2024.

Transferències a Espanya

A Espanya li corresponen 66.600 milions de la part de transferències i uns 56.000 milions en préstecs, segons la proposta de la Comissió. És a dir, la major part dels

77.000 milions en subvencions a fons perdut que rebria amb càrrec a tot el fons. Per arribar a aquesta xifra caldria sumar també el sobre per a Espanya de les noves dotacions per a cohesió i per a fons que donarà suport a la descarbonització de les regions.

El procés començarà l'abril de cada any, quan els països traslladin a Brussel·les un document amb tots els detalls de les reformes i inversions que desitgen realitzar amb càrrec a aquest fons de recuperació. Els governs també podran enviar una versió preliminar a l'octubre de l'any anterior, juntament amb els seus esborranys pressupostaris. En aquests documents, els Estats membres hauran d'argumentar cada reforma i explicar per què contribuiran a enfortir el creixement econòmic, la creació d'ocupació o la cohesió social, per exemple. També hauran d'especificar quines mesures estaran destinades a contribuir a la transició climàtica i a la digitalització.