La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va recordar ahir que desemborsar fons europeus en forma de subvencions, el format que adoptarà bona part del Fons de Recuperació i que secunda Espanya, «sempre ha funcionat» en el pressupost comunitari i «no és res nou». Espanya rebria més de 140.000 milions, la segona quantitat més alta dels països que formen la UE.

Von der Leyen va presentar davant el Parlament Europeu els detalls d'una proposta de Fons de Recuperació que Brussel·les vol dotar amb 750.000 milions d'euros, dels quals dues terceres parts, mig bilió d'euros, es desemborsarien en forma de transferències a fons perdut, una idea a la qual s'oposen els països més austers. Els altres 250.000 serien préstecs. L'executiu europeu finançarà el fons emetent deute al mercat amb l'aval del pressupost europeu, al qual aniran destinats els recursos recaptats.

«El pressupost europeu sempre ha estat compost per transferències, això no és res nou. Subvencions per a inversions específiques, per a augmentar la cohesió (...) El fet que sempre hagi funcionat demostra que pot tornar a funcionar», va assenyalar la presidenta de l'Executiu comunitari.

Ja abans del ple en el qual la presidenta de la Comissió Europea va presentar els pilars del pla per a la recuperació econòmica, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, va avançar en Twitter que el Fons tindria una dotació proposada de 750.000 milions d'euros, dels quals Espanya podria arribar a obtenir 140.446 milions, la segona quantitat més alta de tots els països de la Unió Europea.

Von der Leyen va afirmar que aquest pla de recuperació «serà un bé comú europeu, mostrarà el valor tangible de ser part de la UE i ens pertanyerà a tots», al mateix temps que va afirmar que les transferències, que rebutgen països com Holanda o Àustria, «són una inversió comuna» en el futur de la UE.

El paquet de recuperació se sumarà al pressupost per a la UE a set anys, els detalls dels quals també s'han donat a conèixer aquest dimecres i suposarien uns comptes de 1,1 bilions d'euros mancant la negociació amb els països i l'Eurocambra. Sumat el paquet total arriba a 1,85 bilions d'euros.

La presidenta de la Comissió Europea va reconèixer que aquesta crisi planteja «qüestions complexes sobre sobirania i compartir càrregues» , i va alertar que l'elecció és entre «deixar enrere a alguns països, regions i persones» o «fer un salt tots junts».

«Sabem que les mesures més atrevides són l'opció més segura per al futur», va afirmar Von der Leyen, que va titllar la proposta del paquet de «una necessitat urgent i excepcional per a una crisi urgent i excepcional» que mira també a una Europa més «verda, digital i resilient».

L'alt càrrec va advertir també que el cost de no dur a terme aquestes inversions «es multiplicarà en el futur», i va instar a «redescobrir el poder de tenir un objectiu conjunt» a nivell europeu: sortir de la crisi.

En una roda de premsa posterior a la seva intervenció a l'Eurocambra, Von der Leyen va advertir que «ser ràpids» a l'hora d'aprovar un pla per al rellançament econòmic és «d'interès» de tots els estats. «Si no actuem de manera determinada, veurem divergències significatives, distorsions en el mercat i desigualtats socials desestabilitzants. La Unió Europea no s'ho pot permetre», va alertar la presidenta de la Comissió, que va instar els estats i l'Eurocambra a «invertir junts en el bé comú».Sobre el possible rebuig dels estats nòrdics a la proposta, Von der Leyen va assegurar «tenir confiança» que es pugui assolir un acord, que va avisar que hauria de ser «com abans millor».

En aquest sentit, va apuntar que la seva proposta recull algunes de les demandes dels nòrdics, com per exemple la no mutualització del deute o les inversions per modernitzar l'economia europea. A més, la presidenta de l'executiu europeu va assenyalar que ha estat en contacte amb tots els líders europeus a l'hora de dissenyar la proposta. «Conec les seves reserves i les que poden tenir altres estats», va dir Von der Leyen, que tot i així es va mostrar «confiada» que el pla econòmic pugui tirar endavant.