La Comissió Europea aspira a mobilitzar 600.000 milions d'euros amb els tres instruments del pla de recuperació centrats en ajudar empreses dels països i regions del bloc més afectats per la pandèmia de la covid-19 i que no disposen de marge fiscal suficient per rescatar el seu teixit industrial.
Els càlculs de l'executiu comunitari apunten a una caiguda de la inversió de 846.000 milions d'euros entre 2020 i 2021 i unes pèrdues del sector privat de 720.000 milions d'euros en l'escenari base, amb el turisme (171.000 milions), la construcció (113.000 milions ) i el motor (91.000 milions) com els sectors més afectats. Aquestes pèrdues pujarien fins als 1,2 bilions en cas d'un segon brot del virus a la tardor.
Davant d'aquesta situació, els governs europeus han llançat programes d'ajudes per injectar capital a les seves empreses, però això ha deixat palesa la diferent capacitat dels Estats membres per intervenir. Així, l'estímul d'Alemanya puja a gairebé un bilió d'euros, que representa el 29% del seu PIB. No obstant això, aquesta proporció cau al 17% a Itàlia (302.000 milions), al 13% de França (324.000 milions) i al 2,2% a Espanya (27.000 milions).
Per alleujar aquestes disparitats, el fons de reconstrucció proposat per l'executiu comunitari planteja la creació d'un instrument que incentivi les inversions privades en empreses especialment afectades per la pandèmia.
L'Instrument de Suport a la Solvència funcionaria a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI), organisme que mobilitzaria 300.000 milions d'euros en els propers anys cap a companyies amb necessitats de capital gràcies a un aval de 31.000 milions a càrrec de el fons de recuperació. D'aquesta quantitat, Brussel·les proposa que 5.000 milions estiguin disponibles ja aquesta tardor.
Eina «temporal»
La vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de Competència, Margrethe Vestager, ha explicat en una roda de premsa que es tracta d'una eina «temporal» amb la qual la UE no entrarà directament en el capital de les empreses, sinó que fomentarà que intermediaris com fons d'inversió o entitats financeres recapitalitzin aquestes firmes. «Si s'ajuda empreses d'algunes parts del continent, això té efectes positius en altres costats», ha justificat.
El pla de recuperació de Brussel·les preveu també uns altres dos instruments per canalitzar ajudes al sector privat i un d'ells contempla el reforç de l'antic «pla Juncker», que ara rep el nom d'«InvestEU». A més, Brussel·les vol completar -ho amb una via de finançament que serveixi per crear un fons d'inversions estratègiques i reservar 15.000 milions per avalar-les.
