30 de maig de 2020
30.05.2020
Diari de Girona

Participació gironina en una anàlisi científica sobre l'impacte del distanciament social en la gent

El projecte posa el focus en l'impacte dels diferents graus de confinament sobre la mobilitat i els contactes socials dintre d'un context extraordinari

30.05.2020 | 06:00
Participació gironina en una anàlisi científica sobre l'impacte del distanciament social en la gent

Quines conseqüències tindrà el distanciament social que s'ha imposat per combatre la covid-19? Aquesta és una de les preguntes que vol respondre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb una enquesta oberta a tothom que vulgui contestar-la i que s'allargarà mesos. El projecte posa el focus en l'impacte dels diferents graus de confinament sobre la mobilitat i els contactes socials dintre d'un context extraordinari, el creat per la propagació de la malaltia del nou coronavirus.

Al capdavant de la recerca hi ha el biòleg Frederic Bartumeus, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que la coordina al costat d'un col·lega de l'Institut de Física interdisciplinari i Sistemes complexes de les illes Balears, José Javier Ramasco. A més d'aquestes institucions, en el projecte «Distància-Covid» del CSIC també hi participen la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, l'Institut de Física de Cantàbria i el d'Economia, Geografia i Demografia, de Madrid.
L'objectiu és entendre millor l'evolució de la malaltia durant els pròxims mesos i per això s'estudiaran tant els canvis en la mobilitat com la seva relació amb diferents qüestions sociodemogràfiques. Al mateix temps, els científics faran un seguiment dels petits canvis que es vagin produint en el comportament social.

Per analitzar l'efecte que les mesures de confinament tenen en la mobilitat i en el comportament de la gent, la investigació utilitza la computació i les tècniques de ciència de dades; una metodologia feta servir en altres estudis epidemiològics i en coordinació amb altres països europeus. Tot plegat, aclareixen els seus responsables, per aturar la propagació de la covid-19 i ajudar a guiar «cap a un desconfinament controlat» amb un «risc mínim» per a la salut. També remarquen que la participació en la consulta –per al que cal ser major d'edat– és anònima i que no es recopilen dades personals.

Les qüestions giren al voltant del tipus de feina, si s'ha continuat treballant durant el confinament i de quina manera, l'ús d'Internet i la varietat de dispositius digitals. També es pregunta pel nombre de persones amb les quals es conviu, les vegades que s'ha sortit de casa l'última setmana i si a la llar hi ha algun espai per aïllar una persona amb símptomes del coronavirus, si s'ha cuidat algú a fora o quantes persones han entrat a l'habitatge, a part de les que hi viuen. Un altre capítol té a veure amb els contactes socials, tot demanant per canvis en les «interaccions cara a cara» a causa de la covid-19, per les persones amb què es va relacionar –i això inclou converses presencials o contactes físics com ara una encaixada de mans, una abraçada o un petó– el dia abans de contestar l'enquesta.

Salut, habitatge i alimentació

A banda d'aquesta –que es pot respondre en català, castellà, basc, gallec o anglès–, el CSIC ha llençat tres enquestes més centrades en la salut, l'habitatge i l'alimentació i totes es poden consultar o omplir a través de la Plataforma temàtica interdisciplinària Salut global, dedicada a la covid-19.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook