Ser pobre ja és de per si una molèstia, però ser-ho en temps de pandèmia i confinament ja és per desitjar ser ric. Un sensesostre és, per definició, algú que no té sostre on acollir-se, i això quan tots estem obligats a romandre sota un sostre -propi o aliè- perquè així ho exigeix la normativa, pot ser font de problemes. Llavors es poden produir situacions absurdes, com la d'aquesta conversa entre un policia i un d'aquests personatges que, en no tenir sostre, hem convingut a anomenar sensesostre, no és que siguem molt originals.
- L'haig de multar, no pot estar al carrer, s'ha d'estar tancat a casa.
- És que casa meva és el carrer.
I la continuació ja dependrà de si l'autoritat és comprensiva o és de les que s'acullen a la fredor de la llei, que de tot hi ha en temps de pandèmia, exactament igual que en temps sense pandèmia.
En Toni, un noi que té com a llar la zona del Mercadal, a Girona, amb dos gossos que li fan companyia, explica que mentre estava assegut se li va acostar un agent de la Policia Local disposat a sancionar-lo per no estar confinat a casa. La gent del barri sap de sobres que en Toni no té casa, i de fet encara que no sigui del barri, qualsevol pot deduir que en Toni i els seus gossos viuen al carrer. Res d'això li va servir per deslliurar-se de la multa, assegura. Multa que si per algun miracle arriba algun dia a les mans d'una persona com ell sense domicili conegut, no està disposat a pagar. Bé, més que no estar-hi disposat, és que no podria, perquè en cas que aquell dia tingués diners, en Toni preferiria gastar-los en menjar.
En Paco, 39 anys, vivia amb la seva mare, però per temes de drogodependència la dona el va fer fora de casa. Fa uns anys que demana pels carrers del Barri Vell de Girona, pel Decatlhon i altres sectors, sempre per allà on s'apleguin multituds, no és que la companyia li agradi especialment, però és més possible recollir algun euro per cobrir les seves necessitats diàries que, ai, no només es limiten al menjar i el beure sinó també a la seva addicció. Durant el confinament, com a la resta de sensesostre, se li va fer molt difícil aconseguir recursos per la falta de gent al carrer, així que caminava de supermercat en supermercat. Així va començar a trobar Mossos d'Esquadra que l'avisaven que podria ser denunciat tot i que -reconeix-, el seu discurs de «visc al carrer» aconseguia la comprensió de la majoria d'agents, que optaven per deixar-lo tranquil. Fins que un dia li van posar denúncia. I un altre dia, en veure que continuava al carrer, el van tornar a denunciar. De tota manera, en no tenir domicili, les denúncies mai no arriben. I ara, de nou amb gent als carrers, en Paco torna a passar més o menys desapercebut.
Els casos d'en Toni i en Paco no són els únics. Aquest diari s'ha posat en contacte amb l'associació Sense Sostre, que des de fa temps -no només en pandèmia- es dedica a ajudar la gent que viu al carrer. Confirmen que, efectivament, a Girona s'han donat més casos. Conegut és el d'una parella, alcohòlics tots dos: un dia ell li va pegar i -previ pas pel calabós- se li va dictar una ordre d'allunyament. En va. No poden viure separats. Com que si els veien junts, ell acabava al calabós, van decidir marxar a Polònia, d'on són originaris. Junts. Ara tornen a ser aquí, dormen al carrer, a prop de la catedral. Junts.
Denúncies amb poc recorregut
L'Ajuntament de Girona reconeix que hi ha hagut denúncies a sensesostre durant la pandèmia, si bé es fa difícil concretar quantes del total. Des de l'Ajuntament reconeixen que són denúncies que tenen poc recorregut, tant per la dificultat de fer-les arribar com de cobrar-les si arribés el cas. «Però generalment no denunciem un sensesostre per estar al carrer, no té gaire sentit. Es pot donar algun cas, però normalment és per alguna altra causa: violència, incendi, ocupació d'un local...». «Si s'aixeca una denúncia és realment perquè no queda altre remei», afegeixen. És clar que en això, com en tantes coses a la vida, el factor humà té un pes decisiu, i la situació pot canviar com de la nit al dia depenent de amb quin agent ensopeguis.
En global, entre Policia Local i Mossos d'Esquadra, a la ciutat de Girona s'han tramitat unes 3.700 denúncies per no complir el confinament. A saber quantes hauran sigut a gent que no feia res més que estar-se a casa, com tothom. Només que casa seva és el carrer.
