Yanis Varoufakis va ser un dels protagonistes de la crisi del 2008. En la seva breu però intensa etapa com a ministre de Finances de Grècia durant les negociacions del rescat d'aquell país va convertir-se en una de les veus més crítiques contra les polítiques d'austeritat i l'actual manera de fer de la Unió Europea. En aquesta entrevista amb Diari de Girona, Varoufakis reflexiona sobre la nova crisi econòmica derivada dels efectes del coronavirus.

És pitjor aquesta crisi que la del 2008?

És pitjor perquè és més general, més gran i les reaccions semblen igual de febles. És definitivament pitjor en termes d'impacte sobre l'economia. La resposta final a la seva pregunta dependrà de com respongui la Unió Europea. L'any 2010 la UE va crear la crisi a Europa, responent de la manera més inefectiva i ineficient possible. Van fer tard, van tractar les bancarrotes com si fossin problemes de liquiditat, començant per Grècia i seguint amb, Portugal, els bancs espanyols... Ja sap la història. La pregunta és què faran a partir d'ara. I les notícies no són bones.

Dijous la Comissió Europea va anunciar un ambiciós pla de recuperació de 750.000 milions d'euros.

Si ho mirem amb ulls clínics, la proposta no té res a veure amb la triomfal i propagandística presentació que va fer la presidenta Ursula von der Leyen. Al final, va anunciar un 0,6% d'impuls fiscal anual durant tres anys. És molt poc, comparat amb el que és necessari per reflotar l'economia europea.

Quines serien per a vostè les decisions que s'haurien de prendre per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia?

Primer, la UE hauria d'emetre eurobons (títols de deute públic emesos pel conjunt de països de la Zona Euro). Després hauria de tenir un pla adequat d'inversió verda. Aquesta combinació suposaria una diferència substancial amb la proposta actual. Si observa amb deteniment el document presentat dijous, ells prediuen que en els propers tres anys es perdran 1,5 bilions d'euros en inversió, especialment a Espanya i Itàlia. I quina és la resposta d'Europa? Un 0,6% anual. És trist.

Per què Brusel·les es resisteix als eurobons?

Pel que fa a la opinió pública, l'holandès o l'alemany mitjà està convençut que el superàvit del seu Govern es deuen al seu esforç, i per tant li pertany. Llavors, per què han de compartir-lo amb els espanyols? Això no és veritat, és clar, perquè si països com Espanya, Itàlia o Grècia no estiguéssin a l'euro, la seva moneda seria molt més cara internacionalment, i les seves exportacions col·lapsarien. Per tant, aquest superàvit es deu en part al fet que hi ha països com Espanya, Itàlia o Grècia dins de l'euro. Aquest intent de dir efectivament que els seus superàvits són seus i els nostres dèficits són nostres és un crim contra la lògica. Però crec que hi ha una raó més profunda.

Quina?

No només al nord d'Europa sinó també al sud, a Holanda i Espanya, a Alemanya i a Grècia, tenim unes classes dominants que entenen la manera en què s'estructura l'eurozona. Tenim una unió monetària, un bloc econòmic que té totes les institucions necessàries per finançar les oligarquies. El Banc Central Europeu gasta bilions d'euros en refinançar bancs i prestar-los diners. Però no hi ha instruments per fer transferències substancials d'ingressos dels rics cap als pobres. I això és un negoci fantàstic pels rics.

I els eurobons van contra els seus interessos.

Els eurobons són el principi del final de tot això, perquè són un mecanisme per reciclar superàvits i dèficits, i ells no volen això. No volen res que sigui utilitzat per transferir superàvits, o riqueses, o ingressos, dels rics cap als pobres, ja sigui en àrees geogràfiques o a empreses o a individus. I les oligarquies estan preparades per veure com la Unió Europea col·lapsa abans de posar en perill el seu triomf.

Considera que les elits canviaran la seva posició per evitar posar en risc la UE?

Crec que continuaran de la mateixa manera, encara que la Unió Europea s'enfonsi.

I la UE s'acabarà enfonsant?

No hi ha res definitiu en política, ni en la societat. Depèn del que fem. És per això que alguns de nosaltres hem impulsat un moviment transnacional contra aquesta desintegració d'Europa.

Aquesta crisi ha evidenciat la divisió entre els països del nord i els del sud d'Europa.

La veritable divisió és entre les classes dominants i la resta. Les oligarquies espanyoles s'assemblen molt a les oligarquies alemanyes i gregues. Gairebé no hi ha diferència. Estem en un punt de no retorn? Potser sí, però tenim la responsabilitat moral i ètica de seguir lluitant per prevenir la desintegració d'Europa, perquè això significaria un cost molt elevat per a la majoria d'europeus.

Qui s'endurà la pitjor part d'aquesta crisi?

Els països del sud d'Europa s'enduran la pitjor part d'aquesta crisi, com l'última vegada. Aquells que es recolzen en petits negocis, els que tenen una proporció molt elevada de deute públic, i relativament elevada de deute privat, i els que es recolzen en el turisme. Aquest són els que patiran més.

Espanya, Itàlia, Grècia...

Sí. Espanya una mica menys que Itàlia, perquè té un elevat percentatge de deute privat, però un percentatge relatiu de deute públic. El Banc Central Europeu és força bo refinançant deute privat. No és perfecte, però és definitivament millor que refinançant deute públic. Per tant, Espanya patirà perquè depèn molt del petit negoci i del turisme, però Itàlia i Grècia patiran encara més perquè depenen molt d'aquests dos factors i a més tenen un deute públic molt elevat.

Quan durarà aquesta nova crisi?

Europa és prou rica per aguantar una crisi llarga. Aquest és el problema. Que el continent és massa ric i pot malgastar una enorme quantitat de riquesa i deixar que la gent s'enfonsi de manera gradual en la misèria i el descontentament, que porta a crear partits pirates com Vox a Espanya... I això pot seguir així durant molt de temps. Com més ric i sostenible és un sistema, més es pot aguantar a expenses de la seva gent.

Veu factible una fragmentació de la UE en petites unions?

Ja està passant! Ens estem oblidant que el Regne Unit ha marxat de la Unió Europea. Suècia, Dinamarca, Austria i Holanda s'estan resistint al fons de recuperació; volen «opcions de sortida», de la mateixa manera que les volia Margaret Thatcher. Els reemborsaments que Thatcher volia són els que els suecs volen ara.

Però creu que els països dominants a la Unió Europea permetran la seva desintegració?

Pensi en el Politburó de la Unió Soviètica. Van permetre el col·lapse de la URSS? Clar que no, però va arribar un punt en el qual no van poder fer res per evitar-ho.