Dels deu anys que fa que Loris Cover gestiona el restaurant Amaranta de Girona, aquest 2020 era, fins que va arribar el coronavirus, «el millor». El negoci anava com una moto, per a aquest italià afincat a la ciutat de fa més de 30 anys i que havia treballat de maître a restaurants de Venècia, Nova York i Londres. Tots els esforços fets per tornar al local el prestigi que havia perdut en anteriors etapes havia valgut la pena. I ja s'havia fet una clientela fixa, en un mercat, el dels restaurants vegetarians, sense massa competència a la ciutat. També treballava com mai Marc Fiol, el xef de Cal Ros. «Ens havíem fet un tip de pencar al gener i al febrer, i el març es presentava igual de fort», recorda ara. Però la maleïda covid-19 els va acabar esguerrant els plans. A Cover i a Fiol. I ara, tot just dos mesos i mig després, comencen a veure la sortida d'una crisi que els fa dir a tots dos que l'any està gairebé perdut i que ja serà molt si el poden tancar sense pèrdues.

L'Amaranta reobre demà. Aquests dies, Loris Cover s'ha dedicat a tornar a posar-ho tot a punt, prenent les mesures de seguretat que exigeix la nova normalitat cap on encamina la desescalada. L'inici de la fase 2 li permetrà obrir el local amb la terrassa, que podrà ampliar, i un 40% d'aforament a l'interior. Podrà acollir, calcula, una vintena de clients, quan abans disposava de lloc per a 54 persones. «En la fase 1 no em vaig plantejar obrir perquè només treballant amb la terrassa no valia la pena, a més, hi toca molt el sol, i de dia s'hi posa poca gent. Ara sí que després de tant de temps sense treballar ha arribat l'hora», explica. Al seu negoci hi tenia tres treballadors, dels quals en recupera de moment un cuiner de l'ERTO que va haver de fer amb l'esperança que aviat el local pugui recuperar el màxim rendiment i incorpori tot l'equip. Apunta que «soc autònom i l'ajuda que hem rebut és irrissòria. Hem perdut diners, perquè no tenia ingressos però sí que havia de pagar lloguer, aigua, llum, assegurances, proveïdors...» i té clar que malgrat que la vida es pugui anar recuperant «a poc a poc», costarà no tancar un 2020 que apuntava tan prometedor sense pèrdues.

A l'Amaranta, l'últim servei va ser el divendres 13 de març, hores abans que Pedro Sánchez decretés l'estat d'alarma. Fins al dia abans «havíem treballat molt», però amb les escoles ja tancades, aquell dia 13 el servei de dinar ja va veure's molt reduït, fins al punt que a la nit no van obrir. L'endemà, mentre Sánchez confinava Espanya, Cover i els seus treballadors es repartien el gènere que ja tenien al local perquè no s'acabés fent malbé, feien una neteja general, i abaixaven la persiana amb la incertesa de saber quan la podrien tornar a aixecar.

A Cal Ros l'últim servei també va ser el 13 de març. Venien de dos mesos carregats de feina, i d'un cap de setmana anterior al límit. També ho pintava el del 14-15, però ja no van poder obrir. I això que el dissabte que Sánchez va decretar el confinament, tenien programada una bona per a 80 comensals. El xef, Marc Fiol, i els treballadors es van acabar repartint el menjar per no malaguanyar-lo. «La parella es va poder casar a l'Ajuntament i van venir al restaurant però aleshores ja estava prohibit obrir i els vaig haver de dir que no els podíem atendre», recorda. Aquells dies tot va anar a contrarrellotge. I es van trobar de cop i volta amb les neveres plenes de menjar fresc (llobarros salvatges, entrecots i molt més productes) i tota la beguda adquirida per la boda. Els germinats i les micromescles les van haver de llançar. La resta, se la van repartir. «Hem fet bons tiberis, durant el confinament», diu amb un to irònic el responsable del local.

Fiol sí que va decidir reobrir tan aviat com va poder. El 4 de maig, en la fase 0 de la desescalada, els restaurants podien oferir plats per emportar als seus clients, i a Cal Ros s'hi van llançar. «Ja feia dos mesos que no facturàvem, però les despeses hi eren. La veritat és que la resposta de la gent va ser molt bona, i per exemple, un dels plats més populars nostres, com són els arrossos, tenien una bona sortida», diu el xef. Amb el salt a la fase 1 el dia 18 va poder muntar la terrassa. Se li va reduir la demanda per consumir a casa i va poder anar treballant amb les quatre taules que va posar. En condicions normals en un cap de setmana podien passar 200 persones per Cal Ros. Ara, amb la fase 2, i comptant les taules de l'interior, amb aforament reduït, en seran moltes menys. El restaurant s'ha desinfectat, les taules s'han col·locat mantenint la distància de seguretat i el personal (una part tornarà a treballar, i l'altre continuarà en un ERTO un temps més) segueix tot el protocol tant a sala com a cuina. El camí cap a la nova normalitat cobreix a partir de demà una nova etapa.