01 de juny de 2020
01.06.2020
Diari de Girona
Antonio Garamendi - President de la Patronal Ceoe

«L'ingrés mínim ha d'estar vinculat a l'ocupabilitat, no a subsidiar i prou»

31.05.2020 | 23:46
Antonio Garamendi

Podria dir-se que Antonio Garamendi Lecanda (Getxo, Biscaia, 8 de febrer de 1958), president de la CEOE, ha mamat de l'empresa des de nen. Fill de navilier, net i besnet d'arquitectes de renom a Biscaia, va conduir des de jove el seu camí cap al món de l'empresariat. En aquesta entrevista, el president dels patrons passa revista a l'actualitat econòmica del país, certament convulsa.

El pitjor de la pandèmia sembla haver passat i l'economia ha iniciat la seva particular desescalada. Com serà de veloç i intensa la recuperació? Es perdran moltes empreses i llocs de treball pel camí?
Depèn en primer lloc que cadascú, des del seu àmbit de responsabilitat, vetlli per la nostra salut per evitar un rebrot. A partir d'aquí, tot dependrà també de la capacitat d'implementar les mesures adequades per acompanyar les empreses en la sortida progressiva de la crisi. Necessitem més liquiditat perquè les empreses puguin superar el mal moment i puguin tornar més tard els diners prestats, flexibilitat per compassar les plantilles i l'organització de la feina al ritme de recuperació de l'activitat. Finalment, serà fonamental que hi hagi confiança, perquè els inversors, dins i fora d'Espanya, segueixin creient en nosaltres. Això és una cosa que ens agradaria que la classe política interioritzés dins el marc dels treballs per a la reconstrucció econòmica del país.

El Govern ha desplegat des del març mesures de suport a les empreses i les llars. Quin nivell d'eficàcia han tingut?
Tota àrea d'actuació sempre és millorable, però val a dir que hi ha moltes d'aquestes mesures que estan sent clau per a la supervivència de moltes empreses. Des dels avals de l'ICO fins a l'aplicació dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), per aquest motiu demanem continuar per aquesta línia. I rebutgem introduir per exemple pujades d'impostos que, precisament, farien estèrils aquestes mesures.

Quines haurien de ser ara les prioritats de la reconstrucció?
Dotar-nos de confiança i de fiabilitat de cara als inversors i les empreses. Comptar cada un de nosaltres amb el sentit d'Estat que ens ha de guiar per trobar solucions des del diàleg social i institucional. Dotar-nos dels recursos econòmics i pressupostaris necessaris en el curt termini per superar la crisi, abans de tornar a embarcar-nos en un nou procés de consolidació pressupostària de la mà de més activitat i ocupació, i deixant de banda noves pujades d'impostos. I no vull oblidar-me d'Europa. Cap país pot sortir sol d'aquesta crisi i l'europeisme ha de sortir-ne reforçat.

Com li sona el pla de recuperació europeu i la possible assignació a Espanya de 140.000 milions?
Em sembla un suport econòmic sense precedents que cal celebrar. Ara cal fer bé les coses, aconseguir que es canalitzin les ajudes de la manera més útil possible. Està clar que és una proposta subjecta a condicionalitats, però en el moment en què estem es tracta d'una gran notícia.

Dona suport la CEOE a la creació de l'ingrés mínim vital?
Compartim l'objectiu que cap persona es quedi enrere, en línia amb la Carta Social Europea. Però també creiem que ha de ser una ajuda vinculada a l'ocupabilitat de les persones, a la formació, o qualsevol fórmula que garanteixi que, alhora que es dona suport al beneficiari, se li dona una opció d'aconseguir una ocupació. L'ideal és, sempre que sigui possible, ajudar a trobar una feina, no subsidiar sense més. Si no estarem facilitant l'economia submergida. Ens hagués agradat que aquesta llei s'hagués treballat en l'àmbit del Diàleg Social i en la llera parlamentari fora de l'estat d'alarma, o dins d'un possible Pacte de Toledo.

La CEOE ha «suspès» la seva participació en el diàleg social arran de la controvèrsia sobre la reforma laboral. Això passa en un moment d'extraordinària dificultat, amb assumptes pendents sobre la taula com la prolongació dels ERTOs o l'estratègia de reconstrucció. Què hauria de passar perquè aquest diàleg es reconstruís?
Bé, la veritat és que m'agradaria aclarir que nosaltres mai ens aixequem de les taules, la realitat és que va ser el Govern qui «va muntar» una taula paral·lela amb altres partits polítics, saltant-se completament la taula de diàleg social. Ha estat un problema de confiança en el qual, com diu, ens hi juguem molt. Hem dit sempre que som una organització que es regeix per la lleialtat institucional i el sentit d'Estat, per això hem tingut la reacció que s'ha vist aquests dies quan hem vist vulnerada la confiança que ha d'imperar en una taula de diàleg social. És el que la responsabilitat ens exigia. Dit això, he agraït públicament a la vicepresidenta Calviño la seva postura només de conèixer-se el pacte, que va dir que no és el moment adequat per plantejar l'anomenada «contrareforma» laboral.

El Govern ha dit que no hi haurà aquesta derogació integral, que només es revisaran alguns aspectes «més lesius». Els empresaris en fan prou amb aquesta rectificació?
La confiança és una cosa intangible que es triga molt de temps a construir i molt poc a perdre. Dit això, continuem pensant que no és el moment de desfer camins, sinó de pensar en quina capacitat d'adaptació necessitarà l'empresa espanyola en aquests moments per navegar en la tempesta econòmica que tenim per davant. De fet, subscric totalment les paraules de Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea i comissari de l'euro i de diàleg social, que assegurava aquesta setmana en referència a la reforma laboral de 2012 que és important que no hi hagi marxa enrere en les reformes aplicades.

L'acord sobre els ERTOs inclou un compromís de mantenir els nivells d'ocupació durant sis mesos, amb algunes excepcions. Ha de contenir això els acomiadaments?
La signatura d'aquest acord ha estat un pas molt important que ha permès deslligar els ERTOs per força major de la declaració d'estat d'alarma i que obre la porta per definir, amb caràcter urgent, abans del 30 de juny, les necessitats de les empreses d'aquí a final d'any. L'ocupació i la desocupació depenen sobretot de l'activitat. Una empresa que no és capaç d'obrir perquè no té activitat o perquè no té liquiditat es veurà obligada a acomiadar, hi hagi o no pròrroga de l'ERTO; i si a més se li limita la capacitat d'adaptar-se a la situació, el desenllaç serà el mateix.

Nissan tanca a Barcelona, França incentiva la relocalització de la indústria automobilística... Estem davant de l'inici d'una cadena de deslocalitzacions en la principal indústria espanyola?
Esperem que no. Espanya necessita enfortir les seves empreses i si hi ha un sector que ha d'estar al capdavant de la recuperació aquest és la indústria, dins de la qual s'enquadra el segment de l'automòbil. Si no apostem de manera decidida per una economia més industrial, i per un teixit empresarial fort, en aquest àmbit estarem cometent un greu error.

La rebaixa dels preus energètics no arriba. Hi ha també risc de tancaments i deslocalitzacions?
L'impacte de la pandèmia s'està barrejant amb altres problemes que ja arrosseguem. Abans, els sectors intensius en energia van discutir àmpliament amb el Ministeri d'Indústria per intentar frenar tota pèrdua de competitivitat davant la marxa dels preus de l'electricitat, per exemple. El que està clar és que si el factor energia ha estat sempre fonamental en l'equació de competitivitat de la indústria, ara, amb més raó, l'administració ha d'evitar repetir els perjudicis fets en el passat.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook