03 de juny de 2020
03.06.2020
Diari de Girona

El bisbe de Girona creu que «no hi ha res més pagà i anticristià que considerar l'epidèmia com un càstig de Déu»

En una carta als feligresos agraeix la solidaritat de la ciutadania per afrontar «l'experiència del mal» de la covid-19

03.06.2020 | 16:15
El Bisbe de Girona, Francesc Pardo, en la missa de Sant Narcís del 2018

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, creu que la covid-19 és "un experiència del mal i del sofriment" però també afirma que "no hi ha res més pagà i anticristià que considerar l'epidèmia com un càstig de Déu". En una carta adreçada als feligresos amb motiu de la Pentecosta, el bisbe reflexiona sobre les conseqüències que ha comportat el coronavirus. Afirma que el confinament ha derivat en "situacions de deshumanització" i exigeix als polítics i als poders econòmics posar la gent "al centre" per afrontar la crisi econòmica que generarà el coronavirus. A la missiva, el bisbe també agraeix la solidaritat de la ciutadania i el compromís del personal sanitari, que ha posat "en perill la pròpia vida per a la guarició de l'altre".

Coincidint amb la Segona Pasqua i la represa de les misses dominicals, el bisbe de Girona ha adreçat una carta als feligresos on reflexiona sobre el coronavirus. L'escrit, que es titula 'Meditació des de l'experiència de la covid-19', s'estructura en cinc apartats, on Francesc Pardo analitza l'impacte del confinament, els pensaments que pot comportar la pandèmia en els fidels, les actituds altruistes i de servei, els estralls econòmics que deixarà el coronavirus i els canvis que, inevitablement, hi haurà a la societat.

"Un simple organisme de 50 milionèsimes parts d'un mil·límetre, totalment invisible, ha fet trontollar el món sencer i desitjar més que mai la vida", reflexiona d'entrada el bisbe. Pardo reconeix que la covid-19 és "una experiència del mal i del sofriment" que, entre d'altres, s'ha traduït en confinament, defuncions, patiment dels ancians, restricció de la vida social, destrucció de llocs de treball i tancament d'empreses.

"I sempre, durant aquestes experiències, sorgeixen preguntes: per què Déu ho permet?", recull la carta. Per al bisbe, "no hi ha res més pagà ni anticristià" que considerar la pandèmia com un "càstig" diví.

A la missiva, Francesc Pardo recorda que "Déu no és l'origen del mal ni l'autor del sofriment" i afegeix que "la definitiva resposta al problema del mal la tenim en la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist". "És qui assumeix els nostres mals i dolors –fins i tot la mort- precisament per oferir-nos la vida", escriu el bisbe de Girona.

"Persones bones, solidàries i servicials"

La segona reflexió se centra en agrair "les actituds de misericòrdia, de voluntat i de servei" de la ciutadania davant el coronavirus. El bisbe, sobretot, reconeix la feina dels sanitaris (metges, infermeres, personal auxiliar) que s'han "entregat plenament" a curar els malalts en residències i hospitals i que els han "acompanyat fins al darrer alè perquè no podien rebre cap visita". "Res és més cristià que posar en perill la pròpia vida per a la guarició de l'altre; és el testimoniatge sanitari", diu Pardo.

El bisbe no s'oblida de la tasca que han fet els capellans, en especial als hospitals. Ni tampoc de la feina dels voluntaris de Càritas "per atendre els més vulnerables" ni dels treballadors de serveis essencials durant les setmanes més dures de confinament.

Després, el bisbe medita sobre l'experiència creient. Pardo diu que no haver pogut celebrar la fe en comunitat ha portat a "descobrir la necessitat" de fer-ho. I que a l'Església li queda "el desig i la voluntat de donar als difunts el nostre comiat tal com es mereixen i hi tenen dret".

Una rutina poc valorada

La quarta reflexió gira al voltant de la necessitat "d'humanitzar la vida". El bisbe de Girona escriu que la pandèmia ha comportat situacions de "deshumanització": gent que ha sofert la malaltia en solitud als hospitals, no poder acomiadar-se dels éssers estimats, no poder visitar els ancians a residències, l'aïllament dels casos positius, el tancament d'escoles, la suspensió de la vida social i cultural...

Per això, Francesc Pardo creu que ara cal caminar cap a un canvi en la societat, que passi "de l'individualisme ferotge" a la "dimensió comunitària". "Em preocupa escoltar que cal tornar a la normalitat, perquè de quina normalitat parlem? De la mateixa que ens ha portat a viure com abans de la pandèmia?", es pregunta el bisbe.

"No podem tornar a una normalitat que, en molts aspectes, no tenia res de normal ni de cristià, que ens aïllava, excloïa persones, posava el benefici al centre de tot, ens donava falses seguretats i maltractava la nostra terra", afirma Pardo. I per això, demana "prioritzar" actituds de canvi basades en la convivència, la solidaritat, la vida familiar o el respecte a la natura i el medi ambient.

Crida a governs i empresaris

Per últim, el bisbe de Girona reflexiona sobre la crisi econòmica en què derivarà la sanitària. A la carta, admet que la pandèmia portarà "greus conseqüències econòmiques": pèrdua de llocs de treball, tancaments d'empreses... I per això, reclama a governs i empresaris que ara, més que mai, "instaurin mesures per a una veritable economia de comunió, en què la persona humana sigui el centre".

"Caldrà exigir a les persones que es dediquen a la política que prenguin decisions amb honestedat i posant el bé comú per damunt del propi prestigi i interès, pensant més en els qui voten que en els vots", diu el bisbe de Girona. I en aquest sentit, recorda que "milers de persones i moltes famílies necessitaran ajuda i solidaritat.

Per això, Francesc Pardo demana a polítics i ciutadania que estiguin disposats "a fer un esforç" per compartir els seus "béns, temps, diners i qualitats". "Que ressoni en cada cor la gran pregunta de Déu, tan vàlida en començar com en acabar la història humana: Què n'has fet, del teu germà?", conclou la carta.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook