Entre les moltes conseqüències que ha tingut la pandèmia del coronavirus, n'hi ha també en l'àmbit de la gestió de l'aigua. Per això, els investigadors del Campus Aigua de la UdG han elaborat un document on plantegen algunes de les qüestions que la pandèmia ha posat sobre la taula i els reptes que hauran d'afrontar de cara al futur.

En primer lloc, subratllen que la crisi ha evidenciat «l'extrema relació entre la integritat dels ecosistemes i la salut dels humans». Per això, més enllà de quines siguin les causes concretes de transmissió del coronavirus, creuen que s'ha posat de manifest que estem posant els sistemes naturals al límit de la seva capacitat de resistència, i que l'ús excessiu de recursos naturals -inclosa l'aigua-, juntament amb l'arribada constant de conaminants, fa que els ecosistemes perdin la seva capacitat de resistència i es facin més fràgils.

D'altra banda, indiquen que el confinament de la població també ha tingut una incidència directa en el consum d'aigua. Per exemple, s'ha produït un descens en els usos industrials i de serveis (vinculats al comerç i al turisme), però en canvi ha incrementat l'ús domèstic a la llar, especialment degut a l'èmfasi en la neteja personal i de la llar.

Pel que fa als creuers, indiquen que la crisi ha fet que hagin deixat de ser el «paradigma i símbol» del turisme de les classes mitjanes per transformar-se en llocs de confinament obligat i de perill de contagi en territoris «de ningú».

Una altra qüestió són els albiraments que durant el confinament s'han fet de fauna marina prop de la costa. Segons diuen, el confinament ha permès que l'ecosistema marí «respiri» una mica, de manera que ha suposat una oportunitat de recuperació de les poblacions marines en situació vulnerable.

Pel que fa a les aigües subterrànies, la presència de virus -alguns potencialment patògens- ja és un fet conegut, però el subsòl presenta diversos sistemes naturals d'eliminació. Per això, davant la qüestió de si els recursos subterranis poden contenir el coronavirus de la covid-19, els informes indiquen que el tractament a les plantes depuradores suposa l'eliminació total del virus, i que el consum domèstic d'aigua potable és segur.

Pel que fa als reptes de futur, recorden que la pobresa hídrica que viuen moltes llars del món crea situacions de desigualtat social davant del coronavirus i, en general, de qualsevol emergència.

Pel que fa a la pesca, malgrat ser tractada con un sector primari estratègicament essencial, amb el confinament ha deixat entreveure la seva gran vulnerabilitat. El tancament de restaurants ha suposat el tancament de moltes llotges per un temps i, consegüentment, una aturada important de l'activitat pesquera. Es preveu que la recuperació serà lenta, amb petits canvis adaptatius, però es produirà. Ara bé, el problema, en general, continua essent cultural: el peix és vist com un aliment especial i diferent. Hi ha la necessitat de mantenir els recursos alimentaris locals, i en aquest sentit, la sobreexplotació que afecta a molts estocs del mar català és «preocupant des del punt de vista no només d'abastiment sinó també de la salut».