Les botigues del centre de Girona i Figueres, els comerços de les turístiques Platja d'Aro i Lloret, els negocis de la Jonquera, les franquícies repartides per tot arreu, els grans centres comercials que tot just acaben de tornar a obrir les portes... La recuperació de l'activitat comercial a Girona va més lenta del que molts voldrien i, per exemple, en els darrers trenta dies les dades de pagament amb targetes de crèdit demostren que l'activitat en els comerços de les comarques gironines ha fet menys camí cap a la normalitat del que ho han fet a Tarragona, Lleida i, també, aquí, però sobretot fora de la capital, a Barcelona.
Segons l'eina «Pulso» del Banc de Sabadell, la recuperació de negoci en els comerços dels últims trenta dies en comparació amb les mateixes dates de l'any anterior a la demarcació de Girona és del 49%, pel 73% de Barcelona, el 79% de Tarragona o el 98% de les comarques de Lleida, on el pagament amb targetes del mes de maig d'aquest 2020 ha estat gairebé idèntic del de fa un any.
En el conjunt de les comarques gironines, la recuperació comercial no arriba a la meitat del que havien cobrat electrònicament els establiments un any abans (49,5%), però, en canvi, a Girona ciutat la xifra s'enfila fins al 70%. Una dada que continua estant per sota del que ha passat a dues de les altres capitals catalanes, Lleida i Tarragona, on la recuperació de l'activitat comercial ha estat del 93% i del 87%, respectivament, però que supera àmpliament la de Barcelona capital, que només ha estat del 51%. L'exemple de Barcelona, on del 73% del conjunt de les seves comarques es passa al poc més del cinquanta per cent del cap i casal català, es correspon molt bé amb el que ha succeït a Madrid, on la recuperació de l'activitat comercial s'ha quedat en el mateix percentatge del 51%.
Aplicant l'eina del Banc de Sabadell, a les trenta-sis capitals de província espanyoles amb més de 100.000 habitants -és a dir, d'un Madrid on viuen més de 3 milions de persones, a Ourense i Girona, que tanquen la llista amb poc més d'aquest centenar de milers de veïns, apareixen resultats molt dispars en l'afectació que el confinament ha tingut en els diferents teixits comercials. Des de ciutats com Pamplona o Saragossa, on la despesa amb targetes en les botigues els últims trenta dies ha estat clarament per sobre de la que hi va haver en els mateixos dies de l'any passat, als casos de Madrid, Barcelona o Palma de Mallorca, on amb prou feines s'ha superat el llindar de la meitat de l'activitat del 2019. Amb el 70% de la recuperació de l'activitat comercial, la ciutat de Girona ocupa la posició 28 en aquest rànquing de 36 capitals de província espanyola, on, per dalt, destaquen Pamplona (131%), Saragossa (112%), Múrcia (101%), Las Palmas (98%) i Ourense (97%); i, per baix, Barcelona (51%), Madrid (51%), Palma de Mallorca (59%), Sevilla (63%) i Cadis (65%). El 93% de Lleida i el 87% de Tarragona els serveixen per ocupar la vuitena i la dotzena posició.
Per sectors econòmics
El canvi generacional ja estava fent augmentar, anys a anys, el pagament de les compres amb targeta, i l'aparició del coronavirus ha incrementat encara més aquesta tendència com a complement a les mesures d'higiene. Així, cada cop, és més habitual veure pagar petites compres amb targeta, fet que incrementa la fiabilitat d'eines com la del Banc de Sabadell. «Pulso» permet veure en quins sectors econòmics s'ha centrat més aquesta recuperació de l'activitat comercial en els últims trenta dies.
Així, en el conjunt de les comarques gironines, el desglossament de la despesa està encapçalat per l'alimentació gran (22%), alimentació petita (20%), electrònica (10%), casa (7%), benzineres (6%), salut (5%), bellesa (5%), altres comerços (4%), restaurants (3%) i altres establiments amb percentatges més petits. En canvi, a Girona capital, on la reactivació ha estat superior, l'alimentació no s'ha emportat una part tan gran de la despesa: alimentació gran (19%), electrònica (17%), alimentació petita (17%), casa (9%), salut i bellesa (8%), altres comerços (4%), vestit (4%), benzineres (3%) i altres establiments amb percentatges més petits. Com a curiositat, i per desterrar la relació entre més despesa i menys percentatge d'alimentació, a Pamplona, que encapçala el rànquing de capitals amb una major recuperació de l'activitat comercial (131%), el 61% dels pagaments amb targeta dels últims trenta dies ha anat destinat a compres de menjar i beure.
El cost de cada compra
I, com no podia ser d'una altra manera, el cost mitjà dels tiquets de la compra també té algunes diferències segons si es parla del conjunt de la província o de Girona capital. En els dos casos, la mitjana de pagaments fets amb targeta en els últims trenta dies ha estat de 36 euros. Però, en el cas del conjunt de la província, això és un 17% menys del que passava fa un any, quan la despesa era de 43 euros per cada compra; i en el de Girona el tiquet gairebé no ha variat. Fins i tot, ha pujat una mica: dels 35 als 36 euros. Tornant al conjunt de la demarcació on si ha pujat el cost de cada compra, ha estat en l'alimentació gran (un 25% de 30 a 38 euros) però, per contra, ha baixat en productes com l'electrònica (un 29% dels 49 als 35 euros) i en els restaurants (un 41% dels 36 als 21 euros).
Finalment, i tot que l'arribada de turistes ha estat nul·la en els últims dies, l'eina del Banc de Sabadell també permet veure els pagaments que s'han fet a Girona amb targetes emeses per bans estrangers. D'un any a l'altre, els pagaments amb targetes provinents dels països que solen portar turistes aquí (França, Gran Bretanya, Holanda, Alemanya...) s'han desplomat, però en canvi, les de Bulgaria han pujat un 136%.
