Si els resultats de la primera onada de l'estudi de seroprevalença ja van assegurar que el percentatge de la població que havia passat el coronavirus i, per tant, estava immunitzada era molt baix -només un 5% del total d'Espanya (uns dos milions de persones) i un 2,5% dels gironins (uns 19.500)-, la segona onada no ha ampliat gaire la quantitat de gent que es pot considerar «salvada» de contagiar-se. De les proves que s'han fet a Girona per a l'estudi de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), 987 en total, un 3,1% han generat anticossos. Ara mateix «només» una mica menys de 25.000 gironins estarien immunitzats.

A Catalunya, el 6,1% de la població hauria superat la infecció del nou coronavirus i hauria generat anticossos, un 0,3% més que en la primera onada dels resultats de l'estudi de seroprevalença fet entre el 18 de maig i l'1 de juny. Per províncies, a Barcelona s'han testat 3.803 persones, de les quals un 7,4% ha superat la malaltia; a Lleida, 829 persones i un 3,3% ha superat el coronavirus; i a Tarragona, 997 persones, de les quals un 1,6% també ha generat anticossos. En el conjunt d'Espanya, on s'han fet proves a 63.564 persones, el 5,2% de la població espanyola ha superat la malaltia i presenta anticossos IgG contra la covid-19, a penes un 0,2% més que en la primera onada, segons va informar ahir el Ministeri de Sanitat en un comunicat. Per tant, la desitjada «immunitat de grup» continua molt lluny.

De negatius a positius

La segona onada de l'estudi revela que un 0,8% dels participants que «eren negatius en anticossos en la primera onada s'han seroconvertit en aquesta segona», és a dir, se'ls ha detectat la presència de l'anticòs IgG, que abans no havia estat detectat.

I aquesta seroconversió ha estat especialment significativa a les províncies d'Àvila, Valladolid i Palència, amb valors pròxims al 2%, així com a Madrid, Sòria i Segòvia, amb un 1%, segons la directora del Centre Espanyol d'Epidemiologia, Marina Pollán.

Pollán, que va recordar que l'objectiu de l'estudi és mesurar el nivell d'immunitat dels espanyols enfront del virus, que en la seva primera fase va ser d'un 5%, va avaluar que «la xifra d'anticossos no ha variat, ha augmentat una miqueta, però no és estadísticament significatiu».

Segons l'estudi presentat ahir, un 80,5% dels participants que van declarar haver donat positiu en un diagnòstic per PCR fa més de dues setmanes presenten anticossos IgG, mentre que en els casos sospitosos (sense confirmació per una prova) la prevalença d'aquest anticòs augmenta amb el nombre de símptomes, especialment si s'ha perdut l'olfacte (40%).

En termes globals, els homes han desenvolupat menys immunitat (5,01%) que les dones (5,40%) i continua sent menor la presència de l'anticòs en bebès, nens i joves, però existeixen moderades diferències entre grups de més edat, segons la directora de l'Institut de Salut Carlos III, Raquel Yotti.

No obstant això, Yotti va destacar la diferència geogràfica, que ja va revelar la primera ronda, amb prevalences iguals o pròximes al 10% a Madrid i a les províncies del seu entorn. La segona onada destaca un lleu increment de la taxa d'immunitat en les grans ciutats (més de 100.000 habitants) en passar d'un 6,4 al 6,8%.

En els possibles casos amb símptomes de covid-19 en les dues últimes setmanes (els que han tingut tres o més símptomes o pèrdua sobtada d'olfacte) mostra prevalences inferiors a les de la primera ronda i només Santa Cruz de Tenerife, Granada, Madrid, Toledo i Las Palmas estan entorn de l'1%.

Els asimptomàtics

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va comentar que els contagiats asimptomàtics «no transmeten igual», perquè tenen «menys càrrega viral», encara que va advertir que «el risc continua estan aquí».

També va explicar Simón que poden haver-hi «esdeveniments supercontagiadors», en els quals hi ha molts contagis i no només provocats per un individu concret sinó per la mena de contactes en aquesta situació. I va posar com a exemple els contagis que va haver-hi en un funeral a Vitòria.

Segons les dades de l'estudi, Simón va analitzar ahir que l'inici de l'epidèmia va poder ser provocat per una entrada de persones portadores del virus «més gran de la que els casos detectats pel sistema ens podia donar a entendre».

Encara que «hi ha més contagis i més pol·lució en les grans ciutats», els experts no han pogut establir la relació entre la pol·lució i la transmissió del coronavirus, en recordar que en les grans concentracions de població es donen altres factors que han incrementat el contagi. En aquest sentit, Pollán va animar la població a continuar participant en aquest estudi de seroprevalença i, després d'una setmana de descans, tornarà a prendre mostres a partir del 8 de juny.