05 de juny de 2020
05.06.2020
Diari de Girona

El Suprem tracta de posar ordre a l'allau de querelles per la pandèmia

El tribunal treballa en més de 45 denúncies presentades des de març passat per advocats, associacions i partits polítics i en segueixen entrant

05.06.2020 | 01:35
Façana de la seu del Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu.

El Tribunal Suprem treballa des de fa setmanes a posar ordre a l'allau de querelles interposades contra el Govern per la seva gestió de la pandèmia i l'estat d'alarma, de manera que busca la fórmula de veure quines es poden tractar de manera conjunta abans de remetre-les a la Fiscalia perquè n'informi. Fonts jurídiques han informat que el treball se centra en «gestionar» les més de 45 querelles presentades des de març per advocats, associacions i partits polítics, tot i que precisen que cada setmana en solen entrar més al tribunal.

Això passa en l'àmbit penal, perquè el contenciós la Sala III del Suprem també encara almenys 32 recursos contra decisions de l'executiu relatives a la crisi sanitària, molts dels quals amb sol·licitud de mesures cautelars sobre les quals s'han anat pronunciant durant aquests mesos. Un dels últims recursos és el del Govern de la Comunitat de Madrid contra la decisió de l'executiu de no concedir el pas a la fase 1 fa unes setmanes.

Respecte a les querelles i abans de remetre-les al ministeri oúblic perquè es pronunciï sobre l'admissió o no de les mateixes, la sala penal de l'alt tribunal treballa des de fa setmanes per resoldre dues qüestions. Primer, veure quines d'aquestes querelles són susceptibles d'agrupació i tractament conjunt, perquè no s'imputen els mateixos fets en totes ni a les mateixes persones. «Cal veure-ho bé», diuen des del Suprem, on anticipen que tenen i tindran per davant «molta feina de gestió». I segon, delimitar la figura de l'acusació popular atès que la Llei d'enjudiciament criminal permet que a les accions populars se'ls imposi una única direcció lletrada, com va passar amb Vox en la causa del procés, on diverses associacions van demanar exercir l'acusació popular. A més, hi ha altres qüestions de forma com determinar si s'exigeixen fiances a les acusacions populars -una cosa que sol ser costum en el tribunal- i recordar en alguns casos que cal un poder especial per exercir l'acusació, tràmit no emplenat en algunes querelles.

Sense pressió

El que no hi ha en l'alt tribunal és pressió en els temps. Tant és així que l'estat d'alarma no ha suspès l'activitat jurisdiccional en el Suprem, que ha seguit dictant i notificant sentències durant tot aquest temps. A mesura que es vagin resolent aquestes qüestions, que són principalment de procediment, s'anirà donant sortida a l'fiscal, aliens als vaivens polítics que, destaquen les fonts, generen soroll a l'exterior però no condicionen les seves decisions, més enllà de ser conscients que aquestes seran interpretades en l'arena política.

Les querelles es dirigeixen en alguns casos contra el Govern a el complet i en altres contra el president, Pedro Sánchez; el ministre de Sanitat, Salvador Illa; i fins i tot altres càrrecs del Ministeri de Sanitat, com el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón. Se'ls acusa de delictes d'homicidi imprudent, prevaricació administrativa, contra la seguretat dels treballadors i lesions per imprudència professional.

Entre elles, destaca la de 116 familiars de víctimes de la COVID-19 contra els 23 membres de l'executiu «com a presumptes responsables, criminalment, d'un nombre no determinat encara de delictes d'homicidi per imprudència greu», per «haver permès per acció o per omissió que l'extensió de la pandèmia, i el virus Sars-CoV-2, hagin acabat amb la vida dels familiars».

O les del Consell General d'Infermeria contra Sánchez i Illa per un delicte contra la seguretat dels treballadors, i la de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics contra el ministre per «presumpta actuació negligent» en haver distribuït mascaretes defectuoses entre el personal sanitari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook