L'envelliment de la piràmide de la població en les societats occidentals és un dels grans maldecaps dels diferents governs des de fa dècades. Tot i el «bony» en les estadístiques històriques que provocarà la covid-19, en les societats del primer nom cada cop vivim més anys i neixen menys nens. Una descompensació que estressa el sistema i la necessitat que l'estat del benestar assumeixi totes les despeses socials amb cada cop menys gent treballant (pagant cotitzacions a la Seguretat Social) per assumir la creixent factura de les pensions que, per exemple, en el conjunt de l'estat ja va arribar el passat mes de maig a 9.852,8 milions d'euros. Una situació que passa d'estressant a angoixant en moments de crisi econòmica com ha estat el cas de la que ha generat el coronavirus amb l'augment de l'atur i la proliferació d'ERTOs. Així, posant la lupa sobre Girona, entre les diferents pensions i els pagaments de les percepcions d'atur o del que pertoca pels ja «familiars» per molta gent Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, 262.517 gironins han cobrat alguna mena de prestació en els mesos. És a dir el 34% de la seva població total.
Les comarques gironines van acabar el mes de maig amb 307.114 afiliats a la Seguretat Social. I d'aquests, un part, al voltant de 55.000 l'estat n'assumia el pagament de les seves cotitzacions perquè encara no havien sortit del ERTOs en què els havien inclòs les seves empreses en els tres últims mesos per l'afectació en l'economia de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. Segons les dades del SEPE ( Servicio Público de Empleo Estatal), a Girona s'han reconegut 71.917 persones amb dret a percebre una prestació d'atur per un ERTO, teòricament, segons l'organisme estatal, ja la majoria cobrant-se o «resolent les darreres incidències»; mentre que del SEPE també en cobren els gironins que els correspon una percepció per estar a l'atur. Dels 46.361 treballadors sense feina apuntats a les llistes com a demandants de feina, a 26.071 encara no se'ls hi ha acabat el període retribuït i, entre un grup i l'altre, el SEPE ha pagat prestacions 97.988 gironins.
Més de 150.000 pensionistes
A la xifra de prestacions provinents del SEPE cal afegir-hi les pensions provinents de la Seguretat Social. Lògicament, les més nombroses són les de jubilació que a Girona, segons les estadístiques de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) tenen 105.819 perceptors amb una pensió mitjana de 1.051 euros mensuals. Les segones més nombroses són les de viudetat amb 36.268 persones que, mensualment, cobren 642 euros; després les pensions per incapacitat permanent (12.681 a raó de 950 euros al mes); les d'orfandat (4.450 i 355 euros al mes): i, finalment, 54 pensions a «favor de familiars» que cobren 618 euros mensuals.
En aquest grup de pensions s'hi ha d'afegir 5.215 pensions no contributives de l'IMSERSO (3.090 de jubilació i 2.125 d'invalidesa); i 42 prestacions LIMSI: 34 com a «subsidi de garantia d'ingressos mínims»; 4 com a «subsidi a ajuts a tercera persona» i 4 com a «subsidi de moviments i compensació de despeses de transport». Les del LIMSI amb quanties econòmiques mensuals molt baixes dins del còmput total del cost de les pensions a Girona que s'acosta als 200 milions d'euros anuals segons les xifres de la Seguretat Social.
Les comarques gironines varen acabar el mes de maig amb una mica de 307.000 afiliats a la seguretat social, però aquí encara s'hi haurien de treure els treballadors gironins que continuaven en un ERTO (uns 55.000 dels 71.000 totals), per veure la quantitat de persones que aportaven cotitzacions a la Seguretat Social.
Les dues xifres, les de la gent que aportava i les de la gent que rebia, estan molt igualades el que, extrapolant, les xifres a àmbit estatal deixen clars els perills que el sistema públic de pensions i, per extensió, el mateix estat del benestar tenen davant seu si la recessió econòmica posterior a la pandèmia és tan profunda com molts economistes preveuen. Ara bé, el sistema estarà, sotmès a tensions creixents que requeriran, per evitar retallades, més transferències de l'estat a la Seguretat Social i més endeutament públic.
