«Immunitat de ramat». En les primeres setmanes de pandèmia, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va voler passar tots els seus col·legues de la resta de països amb un atrevit sistema de lluitar contra el virus. Es tractava de no prendre mesures de confinament, d'esperar que molta gent passés la malaltia generant anticossos que acabessin formant una barrera a la propagació. Lògicament, els anglesos no es van immunitzar en massa (i Johnson va haver d'establir confinaments) i aquesta immunitat de ramat tampoc ha arribat. La segona onada de l'estudi de seroprevalença fet per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) sosté que només un 3,1% de la població de Girona ha passat la malaltia i ha generat anticossos. A Catalunya el percentatge puja fins a una mica més del 6% i en el conjunt de l'estat es queda en el 5%. El 3,1% de Girona es pot llegir de dues maneres. La primera seria celebrar que aquí el coronavirus ha tingut menys incidència que a Madrid (11%) o Barcelona (7%) - si és que algú s'atreveix a definir més de 780 morts i gairebé 7.000 contagiats com una incidència «menor»-; i la segona, més pessimista, és témer que amb menys població amb anticossos, Girona tingui més opcions de tenir un rebrot que altres territoris on l'estudi de seroprevalença ha donat resultats més alts.

Sobre el paper, almenys pel que molts metges han explicat sobre aquesta mitificada «immunitat de ramat», la segona manera d'interpretar l'estudi és excessivament pessimista. Bàsicament, perquè per aconseguir que aquesta immunitat col·lectiva funcionés la població que hauria d'haver generat anticossos hauria de voltar el 60%. I, per tant, haver tingut més d'un 11% de positius no protegeix de manera especial a Madrid, ni haver-ne tingut un 3% (menys de 25.000 persones) deixa especialment feble a Girona.

Un cas encara més clar que el gironí és el d'Astúries on, segons l'estudi de l'Institut de Salut Carlos III, només un 1,6% de la població ha generat anticossos. Una de les taxes més baixes de l'estat amb Huelva, Balears, Tarragona i Múrcia. Tenir més d'un 98% de la població que no ha passat el coronavirus no és percebut com una situació especialment greu des del Servei de Salut d'Astúries. «Aquest estudi pot interpretar-se amb bastant optimisme. No estem immunitzats, però cap comunitat ho està», explicaven des d'aquest organisme al diari asturià La Nueva Espanya -del mateix grup editorial que Diari de Girona- en unes declaracions on deixaven clar una política de buscada de la «immunitat de ramat» conformant-se a tenir més contagis per aconseguir que una major part de la població generés anticossos hauria estat una autèntica bogeria: «En aquest escenari no només s'hauria mort gent infectada. El sistema sanitari hauria col·lapsat i s'haurien registrat també moltes morts col·laterals de malalts d'altres patologies per no haver estat atesos a temps. El preu a pagar per aquesta immunitat de grup és massa alt; no valia la pena». Una opinió que val per a Astúries, però, que també és perfectament aplicable a Girona on segons l'estudi menys de 25.000 han passat una malaltia que, confirmats clínicament, ha deixat poc menys de 7.000 contagiats.