Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats». Aquest inici d'El quadern gris de Josep Pla és utilitzat com a referència, gairebé fins a l'abús, en qualsevol explicació sobre els efectes a Girona i a Catalunya de la grip espanyola que va deixar cinquanta milions de morts a tot el món entre els anys 1918 i 1920. L'escriptor de Palafrugell va datar l'inici del seu famós dietari el 8 de març de 1918 per fer-lo coincidir amb el seu vint-i-unè aniversari. Però, en realitat, Pla va començar a escriure El quadern gris set mesos després, el 13 d'octubre, l'endemà que la Universitat de Barcelona tanqués les seves classes i tres dies abans que a Girona es fes oficial que no se celebrarien les Fires. « La Junta provincial de Sanidad en sesión de ayer acordó aplazar las ferias de San Narciso, cumpliendo órdenes de la superioridad; no porque el estado sanitario de la ciudad sea malo, sino como medida de prudencia».
A Barcelona, a Palafrugell i a Girona havia arribat la segona onada de la grip espanyola. Un virus que, com la covid-19, va néixer fora d'Europa (el primer cas oficial és del 4 de març de 1918 als Estats Units), i que va viatjar ràpidament cap al Vell Continent acompanyant els soldats americans que participaven en la Primera Guerra Mundial. L'etiqueta «espanyola» de la grip és perquè a Espanya els diaris van informar molt més de la pandèmia, per la seva condició de neutral en la Gran Guerra, a diferència del que passava en els països combatents, on la censura evita que es parlés de les nombroses baixes que hi havia als dos costats. De qualsevol manera, Espanya no es va poder mantenir neutral al virus i, ben poc després del primer cas oficial a l'altre costat de l'Atlàntic, la grip espanyola ja estava aquí. També a Girona, on, com a la resta del país, la grip espanyola va arribar a la primavera i, després de deixar un gens menyspreable reguitzell d'infectats i morts rere seu, va desaparèixer a l'estiu neutralitzada per les altes temperatures, per tornar a la tardor amb molta més virulència.
Aleshores sí que es va córrer a prendre mesures. «L'any 1918, l'epidèmia de grip estava molt estesa, i provocà una alta mortalitat. L'alarma era general, i s'ordenà de tancar tots els locals d'espectacles, es retardà l'inici del curs escolar i fins i tot es van suspendre les Fires de Sant Narcís», va escriure l'historiador Joan Puigbert al llibre La Girona de la restauració. Girona, 1874-1923 en un comentari citat en un Dominical del Diari de Girona de l'any 2018 sobre la suspensió de les Fires de just un segle abans.
Les autoritats van decretar «el cierre de los cafés por las noches, suspensión de bailes y fiestas mayores», i com a mostra que la segona onada de la grip espanyola va ser molt dura, i llarga, que la primera, de la suspensió de les Fires es va passar a la prohibició de la Missa del Gall de la nit de Nadal, l'endemà que el 23 de desembre, a la Catedral de Girona, s'oficiés una missa per a vuit sacerdots morts mentre assistien malalts. Uns mesos foscos, fins i tot per Josep Pla, que si a l'inici d' El q uadern gris tenia bones paraules sobre el seu retorn a Palafrugell -«No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada»-, a finals de novembre ja es mirava la realitat que l'envoltava amb uns altres ulls: «Veig com la meva mare i les meves germanes pugen l'escala per anar-se'n al llit. Penso que demà podrien ésser mortes... No puc eliminar l'obsessió. Insuportable vida!».
Els rebrots de la malaltia van ser constants. Amb la primera Guerra Mundial acostant-se al seu final, el d'aquella tardor del 1918 es creu que va entrar a Girona a través de la frontera francesa, quan molts veremadors van tornar cap a casa deixant el seu lloc de feina als soldats francesos que anaven deixant l'exèrcit. Fos com fos, una pandèmia que havia començat a la primavera i s'havia apagat a l'estiu, retornava amb molta més virulència i s'allargaria també, en el que alguns descriuen com una tercera onada tot i estar gairebé enganxada a la segona, fins a l'hivern del 1919. «He passat tot el dia d'ahir i una part del d'avui al llit, amb la grip. He suat com un cavall. Trenta-sis hores seguides. Em llevo pàl·lid i desfet. D'un cantó em sembla que m'hauria pogut morir i que he passat just. Quan constato que malgrat la fatiga em puc llevar, penso que potser ha estat una grip benigna», va escriure Pla en l'anotació del 23 de febrer d'El quadern gris.
Es calcula que la grip espanyola va deixar al voltant de 300.000 morts a l'Estat, també moltes a Girona, on a nombroses famílies els va passar el que escrivia Pla a la tardor del 2019 («La grip fa terribles estralls. La família ens hem hagut de partir, per anar als enterraments»). A diferència de la covid-19, aquella malaltia afectava especialment homes joves i sans. Per això va fer estralls entre els exèrcits de la Gran Guerra, deixant més morts el virus que les batalles, i arribant, per exemple, al mateix rei d'Espanya, Alfons XIII, que als seus 32 anys va contraure la malaltia. El besavi de Felip VI va superar la grip espanyola i, de fet, va seguir al poder fins a l'arribada de la Segona República tretze anys més tard, però el seu contagi va fer bo, a escala espanyola, el que Josep Pla havia escrit parlant de Catalunya en un dels primers dies del seu dietari: «Ara, finalment, dona gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip».
