La temperatura mitjana anual a Catalunya s'ha incrementat 1,7 graus des de l'any 1950. Així ho assenyalen les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que ha publicat la tretzena edició del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics tot i que enguany la situació generada per la crisi de la covid-19 només ha permès fer un avanç amb informació de la temperatura i la precipitació.
En aquest avanç del butlletí s'han utilitzat sèries climàtiques de temperatura i precipitació d'àmplia cobertura temporal, que han superat rigoroses tècniques d'anàlisi de qualitat i d'homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l'evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. Aquesta anàlisi s'ha fet a partir de l'estudi de 23 sèries de temperatura (màxima i mínima diàries) i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2019, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
Un any càlid i sec
El 2019 va ser un any càlid a Catalunya, amb una anomalia (diferència respecte al període de referència 1981-2010) de +0,9 °C, convertint-se en el cinquè més càlid dels darrers 70 anys. Es manté el clar predomini d'anys càlids durant els darrers 25 anys, i 7 dels 8 anys més càlids des de 1950 estan concentrats dins del darrer decenni 2010-2019. El 2006 va ser el més càlid, seguit de 2015, 2014, 2011, 2019, 2017, 2016 i 2018.
Pel que fa a la precipitació, 2019 es pot qualificar d'any sec, ja que a Catalunya es van acumular un 15% menys de precipitacions que el valor mitjà del període 1981-2010. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers tres anys, durant els quals s'ha registrat el 2017 com l'any més sec des de 1950, el 2018 com el segon any més plujós, també des de 1950, i tot seguit el 2019 com un altre any força sec.
En el conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2019), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment igual a 1,7 °C en els darrers 70 anys. A més, totes les estacions de l'any presenten també una tendència estadísticament significativa a l'augment de la temperatura, més elevat a l'estiu (+0,37 °C/decenni) i menys a l'hivern (+0,20 °C/decenni). Segons el Servei Meteorològic, l'increment tèrmic, a banda de consolidar-se, tendeix a presentar un ritme cada cop més accelerat, amb la incorporació dels registres de 2019.
En canvi, el comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,6 %/decenni), però és un valor sense significació estadística. L'única estació de l'any amb una tendència estadísticament significativa és l'estiu, amb una clara disminució de la precipitació de gairebé el 6% per decenni.
Comarques gironines
L'informe també aporta algunes dades referents a les comarques gironines, i concretament del Gironès i l'Alt Empordà. En aquestes comarques, es calcula que la temperatura mitjana anual pel període 1950-2019 ha crescut +0,23°C/decenni i +0,25°C/decenni, respectivament. En el cas del Gironès, és un dels augments menys destacats del conjunt català. El Gironès també ha tingut durant el 2019 una dels menors increments pel que fa a la temperatura mitjana d'hivern, amb un augment de +0,16°C/decenni.
