El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat «nul·la» la llicència comercial que la Generalitat de Catalunya va concedir a la multinacional francesa Leroy Merlin Espanya SLU per obrir una botiga de bricolatge a la zona de l'Avellaneda de Girona. D'aquesta manera, l'alt tribunal català ha donat la raó a l'empresa alemanya Werkhaus SL -denominada comercialment Bauhaus-, que l'estiu de l'any passat va denunciar «múltiples anomalies i irregularitats» en la tramitació i execució del projecte, motiu pel qual va interposar tres recursos contenciosos administratius: un al TSJC, que ara ha estat estimat; i els altres dos als Jutjats de Girona, contra la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament i contra l'aprovació del projecte municipal de millora de la xarxa viària.
Segons la sentència, l'alt tribunal català considera que la Generalitat va «ometre» l'exposició pública de l'estudi d'avaluació de la mobilitat, un tràmit «essencial» que segons defensaven l'administració catalana i Leroy Merlin no «s'exigia» en el decret llei 1/2009. «L'omissió de la jurisprudència és clara», s'assegura en la interlocutòria com a motiu per estimar el recurs presentat per Werkhaus SL. La sentència no és ferma i les parts afectades podran presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS).
Tot plegat es remunta a l'any 2017, quan el Departament d'Empresa i coneixement de la Generalitat va atorgar a Leroy Merlin la llicència comercial per poder implantar un establiment a Girona. A canvi, la multinacional francesa havia de pagar la millora de la xarxa viària de la zona de l'Avellaneda. I és que l'administració preveia que quan obrís l'establiment als terrenys de Can Turon empitjorarien les cues i els embussos que es produeixen en aquesta zona, que enllaça tres vies amb un alt volum de trànsit: la carretera Barcelona, l'antiga Nacional-II i la C-65. Concretament, la Generalitat va exigir a Leroy Merlin que dupliqués el carril de sortida de la C-65 venint de Salt per accedir a la rotonda de la carretera Barcelona. També que es construís un nou carril de gir a la dreta per enllaçar directament amb l'N-II i evitar així passar per la rotonda per anar cap a Fornells.
Unes condicions el compliment de les quals va quedar en mans de l'Ajuntament de Girona i que Leroy Merlin va assumir. Així, la multinacional va redactar i presentar un projecte valorat en 632.275 euros, que va ser aprovat per Alcaldia l'agost de l'any 2018 i, posteriorment, per la Junta de Govern Local al novembre. Les obres van començar al desembre i van acabar el maig del 2019. Finalment, Leroy Merlin va obrir les seves portes el 13 de juny.
«Anomalies i irregularitats»
Durant tot aquest llarg procés, Werkhaus SL va detectar «múltiples irregularitats i anomalies» que posteriorment va denunciar als tribunals. La primera, amb relació a la mobilitat viària que l'empresa alemanya assegurava que no estava «ben plantejada». Segons va explicar l'agost passat a Diari de Girona l'advocat de l'empresa, Jordi Planchart, per tal de demostrar aquesta afirmació es va encarregar un estudi de mobilitat a una consultoria en el qual s'exposava que seguiria havent-hi «episodis de congestió durant tots els divendres i dissabtes a la tarda». Un estudi que, segons Planchart, «el consistori ni tan sols ha tingut en consideració».
La segona era amb relació al fet que l'Ajuntament gironí «deixés en mans d'una empresa privada la responsabilitat sobre una obra pública en un punt de la xarxa viària tan problemàtic». Segons Werkhaus SL, doncs, el consistori va prescindir del tràmit de licitació pública de les obres.
Finalment, en tercer lloc, l'empresa alemanya també assegurava que l'ampliació i ramificació de la sortida de la C-65 travessava uns terrenys de propietat municipal qualificats com a zona verda en el Pla General d'Ordenació. Segons va explicar Planchart, l'Ajuntament no va modificar el planejament -un tràmit que hauria de passar per ple- sinó que es va acollir a les normes municipals que permeten una ocupació de fins al 10% de la superfície de la zona verda per a aparcaments o trànsit rodat.
El lletrat, però, va aclarir que el consistori va calcular que aquest nou vial només ocupava el 9,40% de la zona verda (987 metres quadrats) i que, per tant, es podia acollir a la normativa. Però la part demandant va acreditar a través d'un informe d'un pèrit que afectava un 18,74% (uns 2.000 m2).
