Ryanair reprèn a partir de l'1 de juliol un centenar de rutes entre Catalunya i Europa, d'entre les quals en reactiva 36 a l'aeroport de Girona. A Barcelona operarà amb 52 connexions i a Reus, amb 12. Els vols formen part del calendari previst per als propers mesos i a partir del 21 de juny algunes connexions ja estaran a la venda.

La companyia argumenta la reactivació de vols amb l'objectiu que els turistes europeus descobreixin «la bellesa» de la Costa Brava «a través de les seves impressionants platjas, la gastronomia mediterrània, tradicions i arquitectura». Ryanair assegura haver constatat les ganes per tornar a viatjar a partir de les dades de tràfic web a mesura que s'ha aixecat progressivament el confinament. Segons la companyia, Espanya es troba entre les destinacions més buscades pels turistes europeus.

La data escollida per Ryanair per reprendre les rutes és l'1 de juliol, quan l'Estat espanyol preveu l'obertura de fronteres, però ahir la Comissió Europea va tornar a insistir als estats membre de l'espai Schengen i països associats que reobrin les seves fronteres internes abans del 15 de juny. A més, també va demanar que es comencin a reobrir les externes a partir del 30 de juny. Brussel·les va instar ahir aquells estats que aixecaran les restriccions internes més tard, com és el cas d'Espanya, que s'avancin i ho facin el dilluns 15 de juny.

Obertura gradual

A partir de juliol, l'executiu europeu vol que es comencin a aixecar de manera gradual les restriccions per viatjar a la UE . Els estats hauran d'elaborar una llista de països des d'on es podrà començar a volar al vell continent a partir de l'1 de juliol en funció de la seva situació epidemiològica i la resposta de les autoritats.

Brussel·les recomana d'entrada incloure Albània, Bòsnia, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia en aquest llistat perquè considera que la seva situació és similar «o millor».

Des de Brussel·les defensen que es pugui reimposar els controls d'entrada a la UE si la situació empitjora en algun país. De totes maneres, l'executiu europeu recorda que els estats membre de la UE sempre poden rebutjar l'entrada d'un ciutadà no europeu si representa «una amenaça per a la salut pública».

Espanya va tard

«Entenc que és una petició feta amb poca antelació, però hem vist que la majoria d'estats estan convergint cap al 15 de juny», va defensar l'eurocomissària de l'Interior, Ylva Johansson. Segons ella, el Centre Europeu de Control i Previsió de Malalties defensa que els controls fronterers no són un «mètode efectiu» per frenar els contagis.

Gran part de la Unió Europea haurà reobert ja les seves fronteres internes el 15 de juny, però Espanya insisteix, amb una minoria d'estats, a fer-ho més tard, oposant-se al criteri de Brussel·les. Mentre països com Alemanya, França, Bèlgica o Grècia aixecaran restriccions per als viatgers de la UE a meitats de mes i Itàlia ja ho ha fet, el Govern de Pedro Sánchez no ho farà abans de l'1 de juliol.

D'altres, com un grup de països de l'est, només han obert les fronteres als seus veïns i encara no concreten quan obriran les portes a la resta.

Malgrat la reobertura generalitzada el 15 de juny, hi ha països com Xipre o Dinamarca que es resisteixen per ara a obrir les portes a viatgers provinents d'estats com l'espanyol, l'italià o el belga, on la pandèmia ha impactat amb més virulència en els últims mesos.

El Govern espanyol i l'italià van mostrar el seu malestar pel procés de reobertura de fronteres internes amb una carta a la Comissió Europea on reclamaven que no hi hagi «discriminació» i que s'apliquin «criteris epidemiològics comuns, clars i transparents».

Des de Brussel·les no veuen «una justificació clara» per mantenir tancades les fronteres internes a la Unió Europea perquè els països presenten una situació epidemiològica similar. Segons la CE, en els últims 14 dies tots els estats «excepte algunes regions» han registrat menys de 100 contagis nous de coronavirus per cada 100.000 habitants al dia. A l'Estat només Castella i Lleó està per sobre d'aquest llindar.