Els governs de l'Estat, de la Generalitat i els ajuntaments, a més dels diferents agents econòmics i socials, són els destinataris d'un paquet de demandes de la Taula de Ciutadania i Immigració de Catalunya, a la qual pertany la Fundació Servei gironí de pedagogia social SER.GI, per garantir la igualtat de condicions de la població immigrant. «Sortir de la crisi abans i amb igualtat» és el lema d'una declaració que, bàsicament, demana un procés de regularització de les persones d'origen estranger perquè puguin treballar, accedir als recursos sanitaris i afrontar els perjudicis causats per la Covid-19.
Portugal és el model plantejat per la taula -amb entitats socials, sindicats, organitzacions municipalistes, patronals i administració-, que veu la seva decisió de regularitzar unes 150.000 persones com a «exemple» d'un «acte de justícia social i humanitària». També destaquen Itàlia, que ha aprovat un procés que pot beneficiar prop de 600.000 persones, i Alemanya, que regularitza la situació de migrants que han estat nou mesos amb una ordre d'expulsió no executada.
La petició de la Taula de Ciutadania i Immigració parteix de què «tots els indicadors fan preveure que la crisi sanitària global causada per la Covid-19 anirà seguida d'una greu crisi econòmica i, en conseqüència -afegeix-, d'una crisi social de gran abast».
Aquest òrgan de consulta i participació del Govern de la Generalitat denuncia que «la pandèmia i l'aturada de l'activitat econòmica agreugen les desigualtats», motiu pel qual exigeix regularitzar la situació de persones que, pel fet d'haver migrat, no tenen les mateixes possibilitats que les autòctones. I alerta que, per a aquest col·lectiu, «l'economia submergida és l'única alternativa».
De les demandes adreçades a l'Estat, entre les principals hi ha que «regularitzi la situació administrativa del màxim nombre de persones»; que creï «un mecanisme especial» perquè qui tingui experiència en feines de cures pugui accedir a una autorització de residència i de treball; que aquests permisos es concedeixin automàticament als joves més grans de 18 anys que han migrat sols i hagi tutelat Infància; o que s'acceleri el reconeixement de les titulacions obtingudes a l'estranger.
Empadronaments als municipis
A la Generalitat, li reclama «un pla de xoc per una sortida de la crisi amb equitat»; promoure l'ocupació de les persones d'origen estranger que han d'obtenir i conservar la documentació; actuar contra el racisme i la xenofòbia, o vetllar perquè es compleixi la prevenció de riscos laborals i sanitaris, sobretot en sectors desregulats com el treball de la llar. Pel que fa als ajuntaments, la taula fa dues peticions: que s'empadroni tothom que visqui al municipi tal com diu la llei, encara que no tingui un domicili fix i que garanteixi l'accés a les polítiques socials bàsiques.
