14 de juny de 2020
14.06.2020
Diari de Girona
Belen Lopez

«Hi haurà d'haver un transvasament d'empleats del turisme cap a altres sectors»

Belén López és la nova responsable de CCOO a les comarques gironines

14.06.2020 | 00:20
Belén López

Originària d'Osona, fa molts anys que viu i treballa a Girona. És llicenciada en Ciències Polítiques i és professora del Departament d'Educació. Afiliada des de fa temps al sindicat, ha tingut diverses responsabilitats a les seccions d'Acció Jove, Organització, Recursos i Finances, Formació Continuada i Sindical, Comunicació, Socioeconomia i Dona i Igualtat, entre d'altres.

Belén López ha agafat el relleu de Bartomeu Compte al capdavant de CCOO a les comarques gironines. És la primera dona que es posa al volant d'un dels dos sindicats majoritaris de la província (i coincideix amb dues dones més, les que presideixen les secretaries generals de CCOO de Tarragona i Lleida), en un dels moments més delicats per l'esclat de la crisi del coronavirus.

Arriba al nou càrrec en un moment molt complex. Què és el més urgent que cal fer?

Fer receptes màgiques és complicat, perquè no sabem com evolucionarà la pandèmia. És molt important que generem amplis consensos i mesures que combinin el curt termini amb el llarg termini.

Què vol dir això?

Doncs que segurament hi haurà sectors que s'hauran de reconvertir, indústries que hauran de digitalitzar-se i d'enfrontar-se a canvis mediambientals en els propers anys, i hem de ser previsors. Hem de destinar recursos amb projectes al darrere, no només una mirada a curt termini. Cada sector haurà d'empendre mesures concretes adients a la seva realitat, al seu territori, al seu sector concret.

Quin és el sector més afectat per l'estat d'alarma?

El turisme. A Girona a més és un model de masses que està basat en el transport aeri, i això en els propers mesos tindrà una reconversió important. I és un model que veiem el que aporta: depredació ambiental, unes condicions laborals de molta estacionalitat, de molta precarietat... Hem de transitar cap a nous models de turisme que siguin més respectuosos amb l'entorn i que tinguin un valor afegit. Això vol dir que segurament no es podrà ocupar tanta gent en aquest sector. Hi haurà d'haver un transvasament de treballadors cap a altres sectors que s'hauran de potenciar.

Hi ha un punt de no retorn en el model turístic actual?

Hi ha una afectació que no serà només d'uns mesos, perquè l'estabilització del sector a escala mundial tardarà temps. S'han de prendre mesures perquè ningú quedi enrere. Estem proposant que quan s'acabin els ERTOs de força major, si es continuen negociant nous ERTOs, es facin en les mateixes condicions. I així fins que no s'estabilitzi la situació. Si hem de buscar altres motors que siguin tractors del sistema productiu gironí, hi ha d'haver una diagnosi global de la situació. La UE diu que els jaciments d'ocupació seran tres: la digitalització, l'atenció a les persones i la sostenibilitat.

Hi ha el risc que moltes empreses converteixin els ERTOs en retallades permanents.

Pot passar. Hi ha empreses que segurament els costarà superar això, i hi ha empreses que tindran dificultats. El que diem és que s'ha d'intentar, en la mesura del possible, ajudar que sobrevisquin. Però segurament n'hi haurà que no aguantaran aquesta situació i tancaran. Si això passa, als treballadors se'ls ha d'acompanyar amb polítiques de reconversió.

Han detectat conductes irregulars de les empreses amb l'excusa de l'estat d'alarma?

Sí. En moltíssimes empreses que han fet ERTOs no han renovat el personal quan finalitzaven els seus contractes. Hi ha hagut molts casos, sobretot a la petita empresa, que és on hi ha hagut menys control sindical.

Què cal fer en aquesta situació?

L'acció sindical que es fa en aquests llocs, quan no tenim un representant dels treballadors, és utilitzar els mecanismes que preveu la llei: la inspecció de treball, i els jutjats.

Han impulsat moltes denúncies d'aquest tipus?

Hem posat en marxa una campanya, amb el nostre gabinet jurídic, de bonificació per la gent que no és afiliada i que vol demandar el seu l'acomiadament perquè s'ha fet en base a criteris en relació a la covid-19: és a dir, que no hi havia una causa per fer aquest acomiadament o finalització de contracte. El que hem anat a batallar és el tema de la nul·litat: aquí hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals, i hem posat en marxa aquesta campanya per llançar el missatge de que no tot s'hi val.

S'ha afegit molta gent a la campanya?

Sí, ha tingut bastanta repercussió. S'ha fet a escala estatal i ha tingut molt bona rebuda. Creiem que és de justícia que aquestes persones puguin reclamar els seus drets.

Quin és el paper que estan jugant les administracions en aquesta crisi?

En aquesta crisi, a diferència de l'anterior, s'ha posat per davant a les persones i això s'ha de reconèixer a les administracions. És cert que a Catalunya s'ha fet una taula de diàleg social que no s'està omplint de contingut, i és una cosa que nosaltres estem reclamant i creiem que no s'han près prou mesures. Hem de ser conscients que partim d'uns serveis públics que han demostrat que no tenen prou fortalesa per encarar aquesta crisi. Només cal veure el model de gestió de les residències a Catalunya, que deixa molt a desitjar. S'ha de tornar a fer pública la gestió d'aquest model, i incorporar-lo a la cartera de serveis públics.

Una de les mesures estrella de l'estat d'alarma ha estat el teletreball. Està d'acord en com s'ha implantat?

Nosaltres no estem en contra del teletreball. Pensem que regulat i amb normes pot ser una solució per a determinades situacions i determinades persones. Però s'ha de negociar amb uns paràmetres i unes condicions clares. Com s'ha fet ara no ens sembla que sigui la millor manera, i està clar que parlant amb la majoria de treballadors, i sobretot treballadores, estan veient el teletreball com una nova font de precarietat.

Les dones estan patint més amb el teletreball?

Han simultanejat situacions que ja eren molt complicades de per sí, com és el tema de la conciliació. Quan les dones diem que fem dobles i triples jornades, amb el teletreball a sobre ho fem de manera simultània. Dobles i triples jornades simultànies, fet que ha suposat un punt més de precarietat.

Quins són els principals objectius del seu mandat?

Me n'he marcat dos. El primer és reclamar que a Girona d'una vegada per totes es creï un espai estable de concertació social. Entenc que això és una mancança que tenim com a territori. El segon és el tema del gènere i del feminisme. No és baladí que sigui la primera dona a comarques gironines al capdavant de CCOO i jo vull posar de manifest el tema dels treballs que fem les dones, com el de cures, per exemple.

Aquest espai de concertació no hi és a Girona?

No, hi ha alguns espais, però són molt petits i realment no acaben de funcionar. No hi ha una tradició de concentració a les comarques gironines, és una mancança que tenim respecte a la resta de territoris de Catalunya on és molt més habitual i hi ha més tradició de pactar i arribar a consensos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook