Científic, humanista, palafrugellenc, admirador de Pla, polític. Frederic Suñer però tots els que el van tractar de prop durant els seus 87 anys de vida coincidien ahir a destacar la seva bohonomia, la seva vocació de servei públic i la seva gran personalitat. «Era un home molt bo i, alhora, un murri, com a bon empordanès: si li aconsellaves anar per un camí o per una manera de fer que no era la seva, es feia el distret i tirava milles pel seu camí», descriu l'exdiputat de CiU Josep López de Lerma. Durant la seva dilatada trajectòria política va ser alcalde de Palafrugell per CiU, diputat provincial, president de la Diputació i president de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), etapa durant la qual va promoure el nou hospital de Santa Caterina a Salt. Abans d'entrar en política, tanmateix, Suñer havia destacat en l'àmbit científic: era membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia i formava part de nombroses associacions científiques i internacionals. Home d'àmplia cultura, era també un ferm admirador de Josep Pla i va ser impulsor de la Fundació que porta el nom de l'escriptor, de la qual va ser president i on va seguir vinculat fins a la seva mort.

Nascut a Palafrugell l'any 1932, Suñer va ser doctor en Farmàcia i estava especialitzat en anàlisi clínic. L'any 1959 va començar a treballar a la farmàcia familiar, on va obrir el primer laboratori d'anàlisis clíniques de Palafrugell. Lluís Medir (Entesa), un dels altres batlles històrics de Palafrugell i també farmacèutic de professió, recorda que Suñer va excel·lir en aquest àmbit: «Va ser un analista brillant, reconegut a tot Espanya i més enllà», assenyala. També l'actual batlle de Palafrugell, Josep Piferrer (ERC), recorda la seva vàlua científica i acadèmica: «Va ser una eminència a escala europea. Era un gran estudiós de les anàlisis i va participar en nombrosos congressos internacionals, perquè era un analista extraordinari [...]. La política ha fet oblidar una mica la seva vessant científica, però va ser molt reconegut pels seus estudis i aportacions en el mon de l'anàlisi». De fet, recorda que en els darrers temps s'havia dedicat molt a la fotografia, passió que li venia precisament de la seva època com a analista clínic.

En política, va començar militant en el PSC. Tot i això, l'any 1987 va formar part de la llista de CiU a l'Ajuntament de Palafrugell, malgrat que no va guanyar. Després de quatre anys a l'oposició, el 1991 va encapçalar la candidatura i va ser nomenat alcalde, càrrec que va revalidar durant els dos mandats següents (1995-1999 i 1999-2003). Dotze anys, doncs, que li van servir per deixar la seva empremta a Palafrugell. «Jo crec que va marcar una època. Va ser l'època de consolidació dels ajuntaments democràtics, de canvis importants en l'estructura social del poble i jo crec que la seva feina va quedar i queda en el poble», recorda Medir, que afegeix: «Va tenir mandats molt bons, i la seva obra, naturalment, perdura en el que és el disseny del Palafrugell d'avui». Un altre exalcalde del municipi, Juli Fernández (PSC), també valora molt positivament la seva tasca al capdavant del municipi: «Va ser una persona que es va dedicar en cos i ànima a la política a escala municipal, perquè ell vivia molt de prop. Els seus vuit primers anys com a alcalde, sobretot, van ser molt profitosos».

Per a Piferrer, el llegat més important de Suñer a Palafrugell, més enllà de les seves obres -com per exemple l'impuls a la piscina o el teatre-, va ser el seu impuls a la Fundació Josep Pla, que va presidir des de 1997 a 2002 i a la qual va seguir vinculat com a vocal del Patronat fins al darrer moment. La gerent de l'entitat, Anna Aguiló, recorda que gràcies «al seu esforç, tenacitat i convenciment» la Fundació Josep Pla «ha esdevingut un centre de patrimoni literari de referència a Catalunya». Tot i això, recorda que el seu procés de creació va ser «llarg i costós», i que va ser Suñer qui va aconseguir la implicació de totes les administracions i el mecenatge de la Fundació la Caixa. Sota el seu lideratge, afegeix, es va poder remodelar la seva casa natal i la casa veïna del carrer Nou. A més, el 1997 va aconseguir que la Generalitat declarés l'Any Pla. «Sense ell, la fundació no existiria, perquè li va donar l'impuls definitiu. Va ser un moment en què, com a alcalde, va tenir clar que l'obra de Pla trascendia i podia fer més que custodiar una biblioteca. Va ser el polític que s'ho va creure i que va tirar endavant el projecte», indica Aguiló. Piferrer coincideix amb aquesta visió: «A ell, que era molt autocrític amb el seu pas per la polític, li brillaven els ulls quan parlava de la Fundació», recorda.

Però la tasca política de Suñer va transcendir el municipi de Palafrugell, ja que va ser diputat provincial entre 1987 i 1996 i president de la Diputació -que en el seu ple d'ahir va fer un minut de silenci en la seva memòria- entre 1996 i 1999. L'exdelegat del Govern i exalcalde de Bescanó Xavier Soy recorda que Suñer, com a president de la Diputació, va tenir «molta personalitat»: «Sabia el que volia, i defensava el que considerava que s'havia de fer. Era d'aquelles persones que, si t'havia de dir alguna cosa, ho feia a la cara, sense embuts i sense donar-hi voltes. En guardo molt bon record», assenyala. López de Lerma també coincideix a admirar la seva «gran personalitat» com a polític, i creu que la seva etapa com a polític «va ser de plenitud absoluta, perquè va ser un home molt estimat en la seva acció pública».

Entre 1987 i 1996, Suñer va ser el president de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), i durant aquella època va propiciar l'impuls perquè el nou hospital de Santa Caterina s'aixequés a Salt. «Si avui l'edifici de la Generalitat a Girona és on és, és gràcies a ell. Quan es va signar el conveni entre la Generalitat i l'IAS, va ser generós i va fer possible, juntament amb Trias, que la Generalitat es pogués instal·lar en l'actual edifici», recorda Soy, que en aquella època era delegat del Govern a Girona.

Però més enllà del llegat polític, per a molts queda la seva vàlua com a persona. «Era una presona d'una extraordinària cultura i havia fet una jubilació d'or, perquè havia deixat les seves feines tradicionals, la farmàcia i la política, i ara ves dedicava a la vida social, a passejar pel poble. Era una companyia agradable i sempre trobava algun comentari agut per fer», recorda Medir. Piferrer també es mostra agraït: «El tracte que hi he tingut jo des que m'he dedicat a la política ha estat molt afable i sobretot de persona amb experiència que et vol donar consells, però sempre en positiu i amb ganes d'ajudar. Només puc estar agraït d'haver-lo tingut al costat».