L'11 de gener de 1977 el farmacèutic de Palafrugell Frederic Suñer va rebre una trucada. El seu amic Josep Pallach, que estava a Esclanyà just després del Congrés del PSC-Reagrupament, es trobava indisposat i el cardiòleg va aconsellar el seu ingrés a l'hospital. No hi havia unitat de cardiologia a Girona. Suñer conduïa el R12 que el va portar fins a l'hospital de Bellvitge, on va morir tot just quan el cotxe arribava al centre sanitari. Frederic Suñer, farmacèutic, acadèmic, alcalde de Palafrugell i president de la Diputació de Girona, va morir el vespre del 15 de juny de 2020. Un savi que va tenir la gentilesa de dedicar uns anys de la seva vida al comú. Un amic que m'ha marcat. Han mort els tres pallaquistes amics: Joaquim Ferrer, Narcís Oliveres, Frederic Suñer. Home de temperament i criteri propi. Un home que feia gran la política i no pas al revés. L'any 1980 li van proposar ser diputat al primer Parlament electe després del franquisme. Va declinar. No li agradava conduir i estava de ple en la seva vocació professional d'analista clínic, abocat als més de dos-cents articles i sis llibres acadèmics que ha deixat. Amb els anys va ingressar a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

L'any 1987 sí que va acceptar el repte de presentar-se a l'alcaldia de Palafrugell per la llista de Convergència i Unió. I no va guanyar. I va estar quatre anys picant pedra fins a guanyar les eleccions de 1991 i repetir victòria i alcaldia el 1995 i el 1999. Ser alcalde de Palafrugell era apassionant i requeria temperament perquè tant la ciutat, les ciutats, com l'alcalde en tenien molta, de personalitat. I xocaven i componien solucions a l'empordanesa manera. Una tarda de juliol em va presentar Carles Sentís a la seva magnífica casa de Calella. Recordaré aquella conversa i les que van seguir tota la vida. Suñer era un alcalde il·lustrat, que a vegades parlava amb si mateix i que tenia la seva manera singular de ser pràctic i resolutiu alhora que sabia que les coses importants i amb transcendència s'havien de preservar. Per això va promoure la creació de la Fundació Josep Pla -ell n'era amic abans que sortissin planians de sota les pedres- i va acollir l'Arxiu Josep Pallach a l'Arxiu Municipal. Va promoure un magnífic centenari del naixement de Josep Pla. Va ser alcalde tres legislatures i el 2003 es va tornar a presentar. Havia tingut les seves desavinences amb el partit, entre altres coses, perquè era raonable que el 1999 hagués repetit de president de la Diputació, la qual cosa no va passar. Recordo que el 2003 ningú volia anar a fer la presentació de la seva candidatura. Hi vaig anar jo, a l'hotel Garbí, un vespre atramuntanat de primavera. Suñer a les verdes i a les madures. L'home savi que havia impulsat el nou hospital Santa Caterina, que era escoltat per tots els consellers de Sanitat, que sabia fer bons oficis i resoldre problemes de manera discreta, en puc donar testimoni.

A l'últim Patronat de la Fundació Josep Pla, el 29 de maig, en Frederic es va connectar, com tots, telemàticament. Ens en vam alegrar i li vam donar el condol per la mort recent de la seva esposa. El 7 de febrer va ser l'últim dia que el vaig veure i vam xerrar llargament, ens vam descabdellar sobre el moment del país. Ho vèiem semblant. Ens posàvem les mans al cap però sabíem que «tot va avall» i rèiem. No va perdre un somriure que sobretot tenia als ulls. En Frederic era un polític bo i per això deia que no era bo per a la política. Com sigui, ha fet un gran servei, robust, al país i a Palafrugell.