Les incerteses sobre el rebrot de COVID-19 han generat unes previsions de caiguda de l'economia vagues, que situen la davalla en l'àmplia forquilla d'entre el 8 i el 15% per al 2020, segons les previsions dels organismes nacionals i internacionals. La incertesa també s'estén a l'efectivitat de les mesures econòmiques i de finançament per fer front a la sacsejada del confinament.

El passat 11 de febrer el Govern actualitzava el seu quadre macroeconòmic i baixava el creixement previst per a 2020 a l'1,6%, sense albirar encara que només un mes després la irrupció del coronavirus frenaria en sec el cicle de creixement iniciat en 2014. A la fi d'abril tornava a actualitzar el quadre per anticipar una recessió del 9,2% enguany, amb una taxa d'atur del 19%, un dèficit públic del 10,3% del PIB i un deute del 115,5% del PIB, pronosticant una recuperació de l'economia del 6,8% en 2021, insuficient per tornar al nivell del PIB de 2019.

«Hi ha acord en què la recuperació de 2021 no serà suficient per a recuperar el terreny perdut. Es posposa fins a 2022, però si ho considerem des de la perspectiva de l'última crisi no és tan greu perquè els valors del PIB de 2009 es van recuperar en 2017, nou anys després», explica la directora de Projectes Internacionals de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), Matilde Mas.

Des d'abril hi ha entitats que han empitjorat les seves previsions, com el Banc d'Espanya, que inicialment pronosticava una caiguda per a 2020 d'entre el 6,6% i el 13,6%, que al juny ha elevat a entre el 9% i el 15,1%, avançant un enfonsament per al segon trimestre d'entre el 16% i el 21,8%.

També a l'abril el BBVA Research augurava una caiguda del 8% per a enguany i un mes després l'elevava al 10,5%, anticipant un descens per al segon trimestre d'entre el 15 i el 20%. En declaracions a l'agència Efe, el director de Conjuntura i Anàlisi Internacional de Funcas, Raymond Torres, preveu una caiguda d'entorn del 15% en el segon trimestre a conseqüència de la parada gairebé total de moltes activitats i de la dràstica reducció del consum i la inversió del sector privat (llars i empreses).

«Aquesta reducció de la grandària de l'economia tan profunda durant els primers dos trimestres, encara que es vagi recuperant a poc a poc aquesta despesa el consum de les famílies i les empreses durant la segona part de l'any, això no esborrarà el terreny perdut, per la qual cosa anticipem una caiguda del PIB d'entorn del 9,5% per al conjunt de l'any», diu Torres.