21 de juny de 2020
21.06.2020
Diari de Girona

1.228 detinguts i 150.000 multes a Catalunya durant el confinament

Alguns experts mantenen els dubtes sobre la validesa i idoneïtat d'utilitzar la Llei de Seguretat Ciutadana per aplicar el règim sancionador

21.06.2020 | 06:00
1.228 detinguts i 150.000 multes a Catalunya durant el confinament

L'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus arriba a la seva fi amb un total de 1.228 detinguts i més de 150.000 denúncies a Catalunya, una xifra elevada per una administració que ha d'afanyar-se a tramitar-les si no vol que, almenys les de caràcter lleu, prescriguin. Durant aquests mesos, saltar-se el confinament ha comportat propostes de sanció que poden comportar multes des dels 600 euros per desplaçaments no autoritzats fins als 10.400 euros per organitzar o participar en activitats de grups que suposen risc de contagi, segons una guia distribuïda per Interior durant l'estat d'alarma. Per comunitats autònomes, i amb dades de mitjans de juny, Andalusia és la que acapara més sancions, amb una mica més de 194.000, per davant de Madrid, amb unes 183.000, i el País Valencià (al voltant de les 167.000). Les tres representen el 48 per cent del total. Pel que fa a les detencions, són també aquestes tres comunitats les que n'absorbeixen la majoria, amb més de 1.400 en cada cas.

La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a «Llei Mordassa», ha estat la base del suport dels agents per denunciar l'infractor, atès que no es va crear cap norma ad hoc, si bé alguns experts dubten que aquest règim sancionador hagi donat una «resposta adequada» a les infraccions i es pregunten si no hagués estat millor crear-ne un d'específic. Segons el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València Gabriel Doménech, la regulació ha estat «insuficient» i el Govern ha tractat d'utilitzar aquest règim sancionador «amb interpretacions discutibles». Silvia del Saz, catedràtica en el mateix camp de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), destaca els problemes en la tipificació de la infracció, generalment per desobediència, que exigeix ??un requeriment previ, i veu camí en els recursos que es plantegin.

Tots dos posen en relleu les diferents interpretacions al voltant d'algun aspecte de la llei de l'estat d'alarma, com el que indica que un cop finalitzi, «perdran la seva eficàcia totes les competències en matèria sancionadora i amb vista a actuacions preventives corresponguin a les autoritats competents» i les mesures adoptades en base a aquestes, «excepte les que consisteixen en sancions fermes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook