Ferrovial ha plantejat a la Generalitat la possibilitat de reduir en els «mínims recursos administratius» el contracte per al rastreig de contactes estrets dels nous casos de COVID-19 per tal de tornar a activar-lo en un futur si cal. D'aquesta manera, no caldria que el Govern indemnitzés l'empresa, fet que suposaria la despesa d'un milió d'euros.

El Govern, a través del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), va externalitzar a l'empresa Ferroser, filial de Ferrovial, la tasca de seguiment telemàtic de contactes estrets dels nous casos de COVID-19 a Catalunya, un contracte que va adjudicar sense concurs i per la via d'urgència, emparant-se en les mesures d'emergència de l'estat d'alarma, i que ha generat crítiques en el terreny polític i malestar entre la comunitat sanitària.

Tant és així que la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha obert la porta a «modificar» aquesta decisió i rescindir el contracte amb Ferrovial, tot i que això implicaria el pagament de salaris i d'una indemnització a l'empresa adjudicatària per un import que podria superar el milió d'euros, segons van explicar a Efe fonts coneixedores de la negociació. És per això que, en plena polèmica, Ferrovial ha posat sobre la taula la seva proposta: ofereix al Govern català la possibilitat de «no trencar» el contracte, sinó deixar-lo «en mínims», fins que l'eventual aparició d'un rebrot faci necessari activar-lo de nou.

Segons va informar Efe, el Govern «no preveu» acceptar aquesta proposta i està contemplant altres vies com ara rescindir-li l'adjudicació.

Nova protesta els sanitaris

D'altra banda, centenars de sanitaris convocats per Marea Blanca es van concentrar ahir davant de la Generalitat per denunciar la seva precarietat, visibilitzada després de la crisi de la COVID-19, i denunciar l'externalització i privatització de serveis.

Els manifestants van considerar que la crisi pel coronavirus ha posat de manifest que les retallades dels últims anys i les privatitzacions i manca de recursos han fet «més fràgil» la sanitat pública.

Així mateix, van reclamar un reforç de l'atenció primària i que les persones grans i els malalts mentals depenguin totalment de la gestió pública sanitària. També van demanar que la paga de gratificació i les millores de condicions no siguin només per a metges i infermeres, sinó també per a zeladors, netejadors, administratius i personal d'atenció domiciliària entre d'altres.