22 de juny de 2020
22.06.2020
Diari de Girona

50 anys d'autopista AP-7: «Barcelona y Gerona más cerca»

El 26 de juny de 1970, el dictador Francisco Franco es desplaçava fins a Catalunya per inaugurar el primer tram d'autopista interprovincial, que connectava Barcelona amb Maçanet de la Selva · L'actual AP-7, doncs, arribava per primer cop a les comarques gironines

21.06.2020 | 23:44
Imatge actual de l'autopista, a l'altura de Girona sud

Barcelona y Gerona, más cerca. Franco inauguró ayer la primera autopista interprovincial de España». Tal com recollia aquest titular del diari Los Sitios, el 26 de juny de 1970 -divendres farà 50 anys- s'inaugurava el tram de l' AP-7 entre Cardedeu i Maçanet de la Selva; 48 quilòmetres que unien per primera vegada per via ràpida les províncies de Barcelona i Girona i que suposaven un pas més en la connexió amb França a través de la Jonquera. L'estrena del que s'ha acabat convertint en la gran artèria de la mobilitat a les comarques gironines va ser tot un aconteixement per a les autoritats de l'època, ja que va comptar amb la presència de Franco, els governadors civil i militar i nombrosos alcaldes de la zona. Poc després, l'any 1971, es va estrenar el tram entre Maçanet i Girona nord; el 1974 va entrar en servei la connexió entre la capital gironina i Figueres i el 1976 va arribar fins a la frontera a través de la Jonquera. De cara al 2021, l'AP-7 es prepara per a una nova efemèride, ja que és la data en què està previst que deixi de ser de peatge.

El naixement de l'AP-7 s'explica, en part, perquè durant la dècada dels 60 el Banc Mundial va recomanar construir un «corredor mediterrani d'autopistes», per tal de facilitar la connexió entre països, com era el cas de França i Espanya. En aquell moment, tanmateix, l'administració franquista no disposava de prou fons públics per a finançar la nova autopista, de manera que es va acabar finançant amb diners privats i per tant el peatge va quedar en mans d'una empresa.

La primera concessió

Concretament, el febrer de 1967 es va adjudicar conjuntament la concessió de l'autopista entre Barcelona i la Jonquera -l'AP-7- i la d'entre Montgat i Mataró. La concessionària va resultar ser Bankunión, que va oferir 16.000 milions de les antigues pessetes i un contracte de 37 anys que havien de ser improrrogables. Un any després, Bankunión va constituir Acesa (Autopista Concesionaria Española, SA), empresa que també va aconseguir l'adjudicació de l'AP-7 entre Barcelona i Tarragona.

Temps després, el 2003, Acesa es fusionaria amb Àurea -empresa que tenia adjudicada la concessió de l'autopista entre Tarragona i València- per donar pas al gegant Abertis, gestor del tram català de l'autopista fins avui en dia. En aquests moments, Abertis és la primera concessionària d'autopistes d'Espanya i un dels principals operadors a nivell mundial, amb prop de 8.600 quilòmetres de vies d'alta capacitat i qualitat en setze països d'Europa, Amèrica i Àsia.

També coneguda com a Autopista del Mediterrani, l'AP-7 va néixer inicialment amb la denominació d'A-17, com a continuació de l' autoroute francesa A9, que havia d'enllaçar França amb tota la costa mediterrània de l'estat espanyol. No va ser fins l'any 1986 que es va renombrar com a autopista A-7, denominació que es va convertir en AP-7 (autopista de peatge) l'any 2003, moment en què el govern espanyol va fer un canvi generalitzat de nomenclàtor a les carreteres.

El primer tram d'AP-7 a Catalunya es va inaugurar el 1969, i va servir per connectar Barcelona i Granollers, de manera que es limitava exclusivament a la província de Barcelona. Per això, l'entrada en servei del tram fins a Maçanet de la Selva va suposar que l'autopista arribés per primer cop a les comarques gironines. Des del primer moment, la previsió era que la futura autopista connectés amb França, per la qual cosa el projecte indicava que s'haurien de recórrer 21 termes municipals i expropiar 679 hectàrees de 1.468 finques i un miler de propietaris. L'objectiu era poder connectar Barcelona amb la Jonquera amb la meitat de temps del que es necessitava fins llavors. En aquell moment, el nou tram constava de dos bandes de circulació per a cada sentit de la marxa, amb dos carrils cadascuna més els vorals. En total, l'amplada era de 31 metres.

Ràpida construcció

Un cop posada en marxa la connexió entre Barcelona i Maçanet, la resta de trams gironins es van construir ràpidament. Només un any més tard, el 1971, es va poder inaugurar el tram que feia arribar l'autopista des de Maçanet fins a la capital, Girona. Amb el temps, l'autopista s'ha convertit en una infraestructura bàsica per a la ciutat, ja que a més de connectar-la amb Barcelona i França permet als conductors fer una circumval·lació sense haver de travessar la ciutat, tot alleugerint-ne el trànsit. En aquests moments, la ciutat compta amb tres sortides de l'autopista -Nord, Oest i Sud- i les adjacents de Fornells de la Selva i Vilademuls. Per tal de poder oferir aquesta la funció de circumval·lació, des del 2017 existeix el dispositiu Ronda Gi, que permet recórrer els vint quilòmetres que hi ha entre Fornells i Vilademuls de forma gratuïta i sense haver de parar.

L'any 1974, va entrar en servei el tram que connecta les ciutats de Girona i Figueres. Malgrat que inicialment la capital altempordanesa havia tingut una sola sortida, l'any 2014 se'n va posar en funcionament una de nova (Figueres Nord). Finalment, l'any 1976 va entrar en servei la tan esperada connexió amb França a través de la Jonquera.

Al llarg de la seva història, l'AP-7 s'ha anat adaptant a les noves necessitats de les comarques gironines, tot creant-se sortides per anar a l'aeroport de Girona-Costa Brava, facilitar l'accés al tren d'alta velocitat -com és el cas de Girona Oest i Figueres Nord- o facilitar els enllaços amb les altres carreteres que connecten amb Barcelona.

Lluny de quedar-se obsoleta, el trànsit per l'autopista no ha deixat de créixer en els darrers anys, factor al qual ha contribuït, en el cas de les comarques gironines, la lentitud en el desdoblament de la Naciona-II. Malgrat que durant els anys més durs de la crisi econonòmica d'entre 2008 i 2013 va registrar una caiguda de vehicles, en els darrers anys ha tornat a recuperar-se i l'any 2017 es va situar prop del seu màxim històric, amb una intensitat mitjana de vehicles -entre cotxes i camions- situada en 47.021, el que suposava un creixement del 2,7% respecte l'any anterior. D'aquesta manera, quan falta només un any perquè s'acabi la concessió i per tant deixi de ser una infraestructura de peatge, l'AP-7 gaudeix de més bona salut que mai a les comarques gironines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook