La meitat dels pacients hospitalitzats per covid-19 pateixen disfàgia orofaríngia i el 75% presenten risc nutricional, segons dades facilitades ahir pel doctor Pere Clavé, director d'investigació de l'hospital de Mataró i expert en disfàgia.
Clavé liderarà un estudi clínic a l'hospital de Mataró, amb la participació de 200 pacients, que vol analitzar l'aparició de desnutrició i disfàgia en pacients ingressats per covid-19, que comptarà amb la col·laboració de l'empresa Nutricia, del grup Danone.
La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que es caracteritza per comportar dificultats per traslladar de manera segura i eficaç el menjar des de la boca a l'esòfag.
El principal objectiu de la investigació clínica és conèixer la prevalença de la DO, del risc nutricional, així com les necessitats de tractament compensatori i de les complicacions als tres i sis mesos de seguiment dels pacients ingressats per covid-19 en un hospital.
També s'avaluarà si els pacients amb disfàgia i risc nutricional tenen pitjor pronòstic, amb reingressos hospitalaris, visites a urgències i infeccions respiratòries, que aquells sense aquestes condicions mèdiques.
Malalts més joves
«Hem pogut observar -va informar Clavé- que aquests pacients són de mitjana deu anys més joves que els que tenim habitualment ingressats a l'hospital per d'altres causes, com ictus, pneumònies bacterianes o cardiopaties, entre d'altres motius, el que ens ha impressionat, donada la prevalença i la severitat de les troballes».
Va considerar que aquesta evidència clínica li ha permès «ser conscients del terrible impacte de la disfàgia i les seves complicacions, com deshidratació, malnutrició i infecció respiratòria».
Segons la seva opinió, «és bàsic preparar-nos per a una nova onada de la pandèmia, a l'hora de millorar protocols per donar resposta clínica als pacients que ingressin amb disfàgia».
Es tracta, va afegir, «de passar de l'actitud actual més aviat reactiva que pretén tractar la malnutrició, deshidratació o infecció respiratòria quan ja s'han produït, a una actitud més proactiva que pretén intervenir més precoçment per evitar precisament que es produeixin aquestes complicacions».
